És clar que hi ha casos més clamorosos. Quan s’intenta o falsifiquen penals o elements essencials la situació és greu. Però es dóna el cas que molts els arrestos es donen per situacions més innocents, que no vol dir que jurídicament, legalment, no tinguin rellevància i gravetat. Però segons diverses fonts, alguns dels pretendents a treballar en la temporada hivernal andorrana, com que normalment es demana acreditar experiència, miren d’engruixir el seu currículum amb cartes de recomanació que a vegades són auto-fabricades. O pre-fabricades per una amistat.
Hi ha la falsa sensació que una administració no perdrà el temps en comprovar segons què. Però es dóna el cas, segons les fonts consultades, que sí que es fan indagacions i es contacta amb aquells que recomanen. Almenys de forma aleatòria. I és aquí quan s’enganxen les falsificacions i s’acaba endegant un procés penal de rapidíssima solució i efectes: més enllà, és clar, de no obtenir l’autorització per al treball que gairebé sempre sí que està lligat, la persona que estava tramitant la sol·licitud és expulsada del país.
L’administració fa un requeriment perquè en qüestió de poques hores el detingut, o la detinguda, reculli les seves pertinences i marxi el país. L’autoritat s’assegura que la persona en qüestió realment abandona el Principat perquè en la majoria d’ocasions l’acompanya al punt fronterer que esculli el condemnat i a partir d’aquí s’ha d’espavilar. El risc de no sortir d’Andorra és que en cas de ser descobert i detingut de nou per contravenir les ordres judicials pot suposar l’empresonament.
Comentaris (13)