Institucions socials, ONG's, immobiliaris i asseguradors, entre els 'grans beneficiats' per la 'moguda' de l'intercanvi automàtic

Institucions socials, solidàries o humanitàries i ONG’s, per una banda, diguem-ne la positiva, i experts en assegurances, immobiliaris o ‘espavilats’ en general, en un cantó no tan benevolent, són els grans beneficiats (sense oblidar per exemple els joiers, que també han vist incrementar les vendes els darrers temps) de la proximitat del final del secret bancari. O el que és el mateix: l’entrada en vigor de la Llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal que el Consell General ha aprovat aquest dimecres. 

Inversors estrangers que no tenen les seves propietats legalment regularitzades en les seves jurisdiccions fiscals d’origen estan fent mans i mànigues per mirar d’eliminar qualsevol rastre de la seva presència al Principat i, per tant, quan es posi en marxa de forma efectiva la comunicació de les dades ells ja no apareguin enlloc i no els puguin tocar la cresta als seus països sigui en forma de multa i, encara més greu, fent-los inspeccions a tot el seu patrimoni.

Diverses fonts han assegurat que institucions com el centre d’atenció a la infància (CAI) ‘La Gavernera’, l’Escola d’educació especialitzada ‘Nostra Senyora de Meritxell’ o la Creu Roja han vist incrementar el volum de diners que habitualment perceben sota la fórmula de les donacions. “El diner aflora perquè hi ha gent, molta, que en té, i ara li ha arribat un moment, pel creuament de cruïlles en què es troba Andorra a molts nivells, que se n’ha de desprendre per no tenir problemes. Hi ha gent que té prou diners com perquè li surti més barat desprendre’s, controladament, del que pot tenir al Principat abans que les agències tributàries dels seus països d’origen els facin passar per l’adreçador”, han indicat les fonts, que asseguren que hi ha molts inversors que tenen veritables maldecaps per no deixar petjada.

Hi ha múltiples fórmules. Representen un contratemps tant els dipòsits dineraris com els béns immobiliaris. En aquest sentit, hi ha una part dels agents immobiliaris que, segons algunes fonts, estan fent el seu particular agost des de fa uns mesos. La urgència dels inversors per treure’s de sobre els immobles, els pisos, que havien comprat per invertir en altres èpoques, molt més esplendoroses que l’actual, fa que en moltes ocasions venguin a preu de saldo. I això és aprofitat per a alguns professionals del sector per fer suculentes operacions. 

L’Altaveu també ha pogut constatar com alguns professionals del món de les assegurances estan oferint productes que permetin, mitjançant l’aportació de títols, diners o immobles, eliminar també els rastres conflictius. Una d’aquestes ofertes, promoguda per un agent assegurador del Principat, explica que “la pòlissa d’assegurança de vida, contractada a la nostra companyia andorrana, és del tipus Unit-Linked, basat a Luxemburg, beneficiant-se el client del 100% del capital garantit i la màxima discreció, que ofereix el Gran Ducat de Luxemburg per als productes d’assegurança de vida”. Aquest producte en concret, per exemple, segons les condicions a les quals ha tingut accés aquest blog informatiu, està molt pensat per a clients de Vall Banc amb renda variable amb la qual no poden operar. Almenys, no ara per ara.

Vall Banc, a través de l’impuls del fons voltor JC Flowers i tal i com ja va explicar l’Altaveu fa unes setmanes, també proposa diversos escenaris als seus clients no regularitzats. Escenaris, però, que parteixen d’una premissa inicial: posar tantes pegues com siguin possibles, aplicar quitances. Tot i més. I al final del camí, una de les alternatives que amb més insistència s’estaria promovent, que per alguna cosa JC Flowers és d’origen americà, seria traslladar els béns, dineraris en aquest cas, cap a Miami, per exemple.

I encara a l’hora de moure diners per eliminar-ne el rastre està apareixent la figura de l’andorrà o resident legalment establert al Principat, viu, àgil, i sovint professional liberal, que accepta rebre donacions dineràries d’un no regularitzat -o més que donacions, que el no regularitzat li faci una transferència de diners al seu compte- a canvi d’un mòdic percentatge que en alguns casos arriba al 20%. Entre les dues parts s’estableixen contractes privats i de naturalesa similar per garantir, almenys d’entrada i sobre el paper, que el titular real dels dipòsits, algun dia els recuperarà (o la manera amb què ho farà).