El projecte s’emmarca dintre del programa Interreg, on hi poden participar països del sud d’Europa. Andorra, tot i no formar part de la Unió Europa, pot realitzar activitats dintre del programa. Segons explica Oriol Travesset, que forma part del projecte des d’Andorra Recerca i Innovació, el país participa per dues vies. D’una banda, en col·laboració amb la UPC, que és el soci beneficiari de l’ajut que es rep per les tasques que es fan. “Una entitat fora de la UE no pot rebre fons directament, així que els rep la universitat i fem activitats conjuntament”, apunta Travesset.
De l’altra, el Prat Gran ha entrat en joc al projecte durant el seu últim any d’implantació. A l’edifici es replica la metodologia que ja s’ha portat a terme a Póvoa do Lanhoso, a Portugal; a Cartagena, a Espanya i a Creuse, França. Per tant, la infraestructura escaldenca és la forma de comprovar que la metodologia funciona, “per validar la seva transferibilitat”. La part més innovadora del projecte, més enllà de treballar en les deficiències energètiques que pugui tenir, “és que busca incloure als usuaris de l’edifici o a la gent que està d’una forma o altra vinculada amb el centre a rehabilitar”. Les tres primeres ciutats han servit de prova pilot, per això a Escaldes no s’ha començat a treballar pròpiament dit fins al mes de novembre, aproximadament.
“En una primera fase, a finals del 2019, vam treballar amb el comú d’Escaldes, que és una societat del projecte, i vam identificar un edifici públic que pogués ser interessant”, explica Travesset. El Prat Gran té unes instal·lacions que són força utilitzades per molts usuaris i clubs, però que a més “té potencial de millora a nivell energètic”. Fins al mes de novembre de 2021, per tant, s’havia fet una part de les tasques més tècnica, com és recollir tots els plànols, començar una auditoria energètica i crear el model BIMP, que és un model 3D de l’edifici que s’està utilitzant com a eina de suport en el procés participatiu.
Un cop el projecte es va implementar a les tres primeres ciutats, va arribar el moment de fer-ho a Escaldes. Al mes de novembre, per tant, es van iniciar les reunions amb tots els col·lectius i persones vinculades, d’una forma o una altra, amb l’edifici. “Vam fer 17 entrevistes fins al mes de gener, on teníem una conversa sobre la seva visió entorn de l’edifici i vam identificar les necessitats que poguessin estar vinculades amb la renovació de les instal·lacions”. Aquesta darrera setmana, a més, s’han començat les reunions col·lectives, on es van posar en comú les observacions que havien fet els diversos grups. Es tenen previstes dues més, fins a arribar així al mes de juny. “L’objectiu final és tenir ja les solucions identificades i fer una priorització d’elles, per acabar el procés, fer un recull de possibles solucions de millora d’eficiència energètica, a nivell tècnic però també de suport social”.
El projecte Coleopter, però, posarà el seu fi en la identificació de les millores. Al tractar-se Andorra d’un país fora de la UE, no es poden destinar diners a les infraestructures. A altres territoris, les mesures que s’identifiquin es poden arribar a implementar, de fet en alguns ja s’està licitant per poder fer-se. “En el nostre cas, l’estudi acaba en la part més teòrica, i tot el material quedarà en mans del comú i de la gent que ha participat”. En aquest punt, la consellera de Medi Ambient, Cèlia Vendrell, explica que l’objectiu de la corporació és poder, com a mínim, pressupostar-ho i veure si és possible aplicar-les de forma efectiva. “Amb el projecte podem veure moltes millores que es poden dur a terme com, per exemple, si és factible unir l’edifici amb la xarxa de calor de FEDA, entre moltes altres coses, i ens agradaria veure si realment ho podem portar endavant”, assegura Vendrell.
Comentaris (3)