Els darrers clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) -per tant, des del mes de maig travats del tot i sense poder disposar ni un euro de tots aquells que tinguessin dipositats a l’entitat intervinguda per l’INAF el març del 2015- que han acudit al banc o han demanat a l’Agència estatal de resolució d’entitats bancàries (AREB) quan es procedirà a desbloquejar aquells comptes sobre els quals hores d’ara no hi hauria d’haver cap mena de sospita han rebut una dada poc tranquil·litzadora i menys definitiva. Segurament, el traspàs de dipòsits cap a Vall Banc previst des de fa molt es farà a mitjan octubre (fonts més optimistes parlen de final d’aquest mateix setembre). Per tant, no hi ha cap certesa sobre quan es farà el ‘passi’ i encara menys en quines condicions es farà.
Hores d’ara l’únic clar és que el 21 d’octubre els clients de Vall Banc procedents de BPA que van veure com els seus diners eren dividits en sis dipòsits podran retirar l’última quota fixada i, per tant, si ho volen, hauran pogut recuperar la totalitat del que tenien ingressat al banc intervingut. ¿I si la transferència de dipòsits travats a BPA cap a Vall Banc servís per dotar el banc pont ara en mans de JC Flowers de liquiditat? És la hipòtesi més plausible segons les diverses fonts consultades. I això porta associada una altra reflexió: probablement els clients que passin ara cap al nou banc seran objecte d’un nou ‘corralito’.
De fet, com queda clar en la nota interna emesa per la direcció general de Vall Banc la setmana passada, l’entitat se les empesca totes per frenar la retirada de diners. A partir de l’1 de gener de l’any que ve, els clients no residents fiscals al Principat que no tinguin regularitzats els seus dipòsits en les seves jurisdiccions corresponents no podran retirar ni un euro en efectiu. Una tàctica com una altra per posar la por al cos als dipositants i frenar-ne les seves suposades ànsies de retirada. Això no treu, però, que diversos clients de BPA (i fins i tot, ja, alguns del banc pont adquirit pel fons voltor americà) comencin a preparar accions judicials. No seria en qualsevol cas la primera querella que s’interposa contra els actuals administradors del banc intervingut, contra els components de l’AREB i, fins i tot, contra alguns dels responsables de la revisió de comptes i clients dirigida per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC).
Segons diverses fonts, els gestors de BPA ja no saben on ficar-se quan els clients els demanen pel traspàs cap a Vall Banc. Si hi ha un miler de clients travats, la immensa majoria no és objecte, almenys que se sàpiga, de cap procés judicial. En canvi, la immensa majoria sí que ha lliurat, i a vegades per duplicat i per triplicat, la documentació que s’ha anat sol·licitant per ordre dels auditors de PwC. Abans de l’estiu els gestors van guanyar temps deixant clar que el traspàs no es faria fins al setembre. Durant l’estiu s’han estat fent algunes proves informàtiques sobre com poder resoldre els ‘passis’ des del punt de vista tecnològic. No totes han anat bé. Però tot i això no sembla aquest el principal inconvenient.
Decisió ‘política’
La decisió és fonamentalment ‘política’. És a dir, si hi ha o no hi ha voluntat d’alliberar comptes veient que la majoria de dipòsits que han anat a parar a Vall Banc des de BPA a mida que els seus titulars han pogut s’han anat retirant. Que no vol dir que en molts casos el client hagi desaparegut. No. En molts casos també es deixa un saldo prospectiu a l’entitat. És a dir: primer es vol comprovar com funciona el banc. Però deixant-hi una quantitat que queda molt lluny del que es tenia d’inici -un cop fet el traspàs al maig- hi havia.
Ja a final de juliol, el termini encara es va estirar una mica més. I el traspàs que es preveia per al setembre ja era per “al setembre o a l’octubre”. Les darreres informacions més sovintejades situen el passi previst per a mitjan octubre. Però no hi ha cap responsable que parli clar. A Vall Banc ho tenen fàcil per treure’s la responsabilitat de sobre. No els correspon a ells la decisió, responen si els demanen. També és clar, però, que quan algun client travat a BPA ha demanat que un cop l’AREB disposi que els seus dipòsits ja són manejables es deixi al client triar la destinació dels seus diners. Perquè són seus i perquè queda clar després de l’exhaustiu procés de revisió que són del tot lícits. La resposta és negativa. No hi ha cap altra sortida que no sigui passar pel ‘trampolí’ de Vall Banc. I sota les condicions que imposi l’ens creat per gestionar la resolució de BPA i presidit per un Albert Hinojosa que té maldecaps a l’AREB i en té més hi tot al departament de Tributs i Fronteres que també dirigeix.
Davant la majoria de clients que demanen, que són òbviament aquells que tenen clar que no estan involucrats en cap procés judicial i que han complimentat tota la paperassa que els han indicat i més encara, els gestors de BPA no saben que dir. Els auditors de PwC admeten, almenys internament i amb la boca petita, que en la immensa majoria dels casos ells ja han fet la feina, han analitzat els comptes, han requerit la informació complementària que han cregut escaient i han emès una opinió. I que no són ells els responsables del fre, del retard, de la dilatació que està experimentant el traspàs. Mentrestant, els responsables de l’AREB xiulen. I el Govern i JC Flowers treuen pit. A costa, és clar, dels calés dels altres. De centenars de clients que malden per recuperar els seus estalvis. O el que sia. Al cap i a la fi són diners i són seus. I no pas de Toni Martí, Jordi Cinca o el senyor Flowers encara que ho sembli.
Comentaris