¿I si el 18 de gener tampoc no passés a ser operatiu Vall Banc?

Comentaris

¿I si el 18 de gener tampoc no passés a ser operatiu Vall Banc?
¿I si el 18 de gener tampoc no passés a ser operatiu Vall Banc?

De confirmació oficial no n’hi ha cap. De fet, mai no n’hi hagut cap, de confirmació oficial. Sols fa unes setmanes que el ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va deixar entreveure que a mitjan gener Vall Banc podria ser operatiu. Podria, sols. Internament, amb la boca petita i sense fer massa soroll -una altra cosa és que els màxims responsables de l’AREB (Goyache, César; Mallo, Alberto; Vázquez de Lapuerta, Fernando) vagin traient pit o no el treguin- es va establir el 18 de gener com la data a partir de la qual el banc pont seria operatiu. L’enèsima data per fer efectiu el traspàs dels actius indubtables des de Banca Privada d’Andorra (BPA) a Vall Banc. L’enèsima data que va pel camí de no complir-se. ¿I si tampoc no fos el 18 de gener quan el banc pont comencés a caminar?

No hi ha confirmació oficial. Només el pas dels dies i els fets que succeeixin confirmaran o desmentiran la data del 18 de gener. Però hores d’ara, l’empresa no és que sigui complicada. És que és impossible. Diferents fonts internes de BPA asseguren que tota l’operació, de fer-se -per què… ¿i si Vall Banc no arribés a ser mai operatiu?- no es farà abans de final de febrer. Potser ja ben entrat el març. Hi ha com a mínim dues variables que condueixen a aquest nou escenari. Per molta tossuderia (o contactes insistents, vaja) que s’hi posa, no hi ha manera de trobar els corresponsals necessaris que possibilitin el trasllat dels dipòsits d’una banda a una altra. Ni en euros. I abans no sigui operatiu el banc pont ha d’estar lligada i lligada la seva venda. Perquè d’un pas a l’altre el temps ha de ser tan curt com es pugui. I ara per ara, el més calent en referència a un possible comprador és a l’aigüera.

La posada en marxa de Vall Banc i la seva venda posterior, de produir-se una operació i l’altra, han d’estar ben coordinades per evitar una fuita de capitals que comportaria, si fos a l’engròs, un altre problema. Les restriccions actuals es modificaran. Però Vall Banc, a partir d’una nova normativa que dictés l’INAF, continuaria posant limitacions. Fins i tot s’habilitaria un eventual futur comprador a mantenir certes restriccions actives. El cert, però, és que de 2.500 en 2.500 euros a la setmana durant gairebé quaranta setmanes ja hi ha centenars de comptes que han estat cancel·lats. No hi queda ni un euro. El que sí que costa euros, i per ara de manera estèril, és la llicència de VISA. L’AREB va negociar amb la multinacional del diner de plàstic perquè Vall Banc pogués disposar de targetes de crèdit. Mig milió en xifres rodones hauria costat la broma. Broma perquè hi ha targetes però no hi ha banc operatiu.

Més coses encara per començar el 2016. PricewaterhouseCoopers (PwC) continua sense aportar l’informe definitiu de la seva anàlisi de comptes i clients. Els seus consultors, molts menys que fa uns mesos, és clar, continuen atenen dipositants. Continuant refent KYC. Continuen furgant i furgant. Però la consultora de matriu americana està disposada a firmar el que està disposada a firmar i no pas el que el duet INAF-AREB beneït pel Govern voldria que firmés. I no hi ha manera que l’aigua quedi en clar. Com no hi ha manera que el Govern respongui a cap de les demandes d’informació que fan els parlamentaris. Tot són evasives. Crides a la confidencialitat i opacitat d’allò més absoluta. 

I enmig, els treballadors apunt d’arribar a la desesperació. “Cada dia costa més llevar-se de bon matí per anar a treballar. Perquè això ja no és un treball, és una mena de malefici. Un martiri”, ha assegurat una de les fonts consultades. Del darrer dia de l’any ja esgotat i fins el proper dia 15 s’han de fer efectives les darreres quatre baixes voluntàries ja anunciades per l’Altaveu. Es tracta d’una persona del ‘call center’, una altra de recepció i dos gestors. I per si no hi havia prou pessimisme, a aquells que han gosat demanar quan se’ls remuneraran els dies de vacances dels quals no hagin pogut gaudir durant el 2015 se’ls ha donat per resposta que la retribució arribarà quan s’hagin de signar els nous contractes laborals. Els de Vall Banc. ¿I quan se signaran? Silenci absolut. I encara una cosa pitjor. La temença que els imports deguts per part de BPA es faran servir com a moneda de canvi per ‘negociar’ la incorporació al banc pont.

Prejubilats: del ‘contracte simulat’ a la ‘bestreta acord’

Els tres treballadors prejubilats de BPA -formalment, teletreballadors- que el mes passat no van percebre la remuneració acordada en virtut del contracte signat que els permet quedar-se a casa i només haver de prestar serveis quan l’empresa els ho requereixi ja saben que no cobraran ni el desembre ni cap altre mes a no ser que la inspecció de Treball o, especialment la Justícia, si s’hi arriba, diguin el contracte. Segons diverses fonts, l’AREB considera que el contracte que els unia a BPA era simulat i els ha deixat de satisfer els emoluments pactats. Tampoc no ha pagat formalment nòmina als altres quatre prejubilats. Tot i això, han percebut la mateixa quantitat de diners que venien ingressant cada mes. El concepte, però, ha canviat. Les mateixes fonts consultades han explicat que en l’ingrés es deixa clar que aquest es fa com a ‘bestreta acord’. És a dir, una mena de pagament a compte abans de formalitzar el pacte pel qual acabarien deixant sense efecte el contracte de teletreball que al seu dia van signar amb BPA. És la diferència. Hi ha tres treballadors prejubilats que han deixat clar a l’AREB que no pensen renunciar a uns contractes que consideren del tot vigents i legals, i quatre més (assessorats pel despatx d’advocats de Manuel Pujadas) que s’han plegat a les pretensions de l’agència pública. Fonts legals consultades han fet notar un fet contradictori. Segons aquestes fonts, no es pot deixar de pagar una remuneració pactada justificant-ho pel fet que hi ha un contracte simulat i, en conseqüència nul, i, en canvi i en virtut del mateix contracte, negociar un acord amb una compensació per deixar-lo sense efecte. És manifestament arbitrari i discrecional. Davant un mateix supòsit de fet, idèntic, no hi pot haver dues solucions jurídiques tan contraposades.

 

Comentaris

Trending