Higini Cierco lliga la nota del FinCEN al 'cas Pujol' en una compareixença "clara, contundent i convincent"

L’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra (BPA) i president de l’entitat fins a la seva intervenció, Higini Cierco, ha refermat davant la comissió legislativa que analitza la crisi viscuda per aquest banc que la nota del FinCEN estava directament lligada al fet que diversos integrants de la família de l’expresident de la Generalitat catalana Jordi Pujol tinguessin comptes a BPA. Alhora, en una exposició “contundent” i “convincent”, Cierco ha deixat clar que institucions del Principat estaven al corrent de la situació molt abans del 10 de març del 2015 i que la intenció de la família propietària del banc sempre ha estat buscar una sortida pactada a la situació.

Cierco ha acudit sol al Consell General atès el convenciment que en ser una sessió a porta tancada només el convocat hi podia assistir. L’empresari ha fet una exposició inicial i s’ha sotmès a tantes preguntes com han volgut els consellers durant pràcticament dues hores i mitja en què “s’ha explicat de forma molt clara i en alguns moments, de manera emocionada”. A la compareixença hi han assistit una immensa majoria dels parlamentaris, fet molt poc habitual fins ara. I el demòcrata Miquel Aleix -només poden preguntar els presidents i els presidents suplents de cada grup- hauria estat el més incisiu de tots els presents, mirant de defensar amb les seves preguntes l’actuació del Govern. 

Cierco no ha obviat cap qüestió i s’ha ratificat en tot el que ja havia exposat davant la Batllia tant en la declaració inicial del 18 d’agost passat com, posteriorment, en la confirmació de la denúncia feta per les amenaces i coaccions de què va ser suposadament objecte ell mateix i dirigents del banc per part de funcionaris policials de l’Estat espanyol. En diferents ocasions se li ha demanat a l’accionista majoritari de BPA si hi havia proves d’allò denunciat. I a totes les preguntes Cierco ha respost afirmativament i assegurant que en els propers mesos s’anirà desvetllant tot. Segons fonts assistents a la comissió, Cierco ha vingut a dir que per acusar comandaments policials espanyols “o s’ha de tenir proves o s’ha d’estar boig”. I ha garantit que boig no n’està.

L’empresari ha explicat que des de la intervenció del banc fins ara, de forma oficial, cap representant de cap institució del país no havia contactat amb els accionistes majoritaris de BPA per interessar-se per la seva situació ni pel que havia passat. I ni tan sols quan després del 10 de març es va fer saber a diversos integrants del Govern les amenaces rebudes no van sentir mai cap tipus de suport ni acompanyament. Higini Cierco hauria arribat a dir al president del grup demòcrata i president de la comissió, Ladislau Baró, que espera que a mida que apareguin les proves canviï la situació i siguin els poders governamentals els que hagin d’excusar-se.

Mesures de control i innocència

La compareixença ha estat molt extensa. Cierco ha parlat del funcionament del banc i les mesures de control fins allà on tenia coneixement com a president no executiu de l’entitat. Alhora, ha deixat clar del convenciment i respecte a “la presumpció d’innocència tant de Joan Pau Miquel com la resta de processats”, que considera “treballadors, bones persones i professionals”. En aquest sentit, Cierco ha lamentat que la presumpció d’innocència que ells estarien respectant no “s’hagi respectat en relació a la família, que, ha dit, deu ser la més criminalitzada de la història d’Andorra”, segons les fonts.

Els consultats també han explicat que en diverses ocasions l’accionista majoritari de BPA ha recordat que l’entitat es va sotmetre a les auditories fixades per llei i més hi tot. I mai no es va advertir cap situació anòmala que impedís el funcionament del banc. Ha recordat que les auditories van ser realitzades per firmes de primer nivell com Deloitte i KPMG, aquesta darrera dirigida per qui més tard seria la directora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan.

Sobre les compensacions dineràries que són el nucli dur de les acusacions a BPA en el marc de la denominada causa general, Cierco ha dit que aquestes pràctiques mai no havies estat sancionades i que les feien totes les entitats del país. I que de cop i volta canvien els criteris interpretatius per abocar BPA als lleons. L’empresari també hauria dit que li agradaria veure quants bancs andorrans superarien una auditoria realitzada per PricewaterhouseCoopers (PwC) amb els mateixos paràmetres que s’han aplicat al banc intervingut.

La compareixença s’ha allargat molt i, segons les fonts, s’han tractat molts altres temes. Així, Cierco ha reconegut sense embuts que els WhatsApp que el Govern ha desvetllat aquests darrers dies a través de ‘Diari d’Andorra’ que els hauria enviat la seva esposa en un moment d’ofuscació però sense cap ànim amenaçador ni res que se li assemblés. De fet, del contingut dels missatges no en sobresurt cap amenaça, com ha posat de relleu l’empresari, que també ha recordat que la seva dona el que estava i està era preocupada per trobar “una solució bona per a tots”. L’accionista majoritari de BPA també ha lamentat la interposició d’una querella contra el Grup Cierco per la publicació d’un recull de documents relacionats amb la intervenció del banc.

Una de les preguntes ha estat relacionada amb l’activitat que duia a terme l’encara ministre Jordi Alcobé a BPA. Cierco no ha tingut inconvenient en explicar que Alcobé, com a economista, havia estat assessorant el banc des de molt abans del seu accés al ministeri i ha recordat, segons els assistents, que el propi Alcobé “ha reconegut que la relació va continuar durant un any i mig” i que no era ell, Higini Cierco, a qui li toca jutjar l’actuació del ministre si no “a tots vostès”, en una expressió que ha reiterat en diverses ocasions en relació a d’altres qüestions plantejades, segons les diferents fonts consultades.

L’empresari també ha remarcat en diversos passatges de la seva intervenció la implicació del grup familiar que lidera juntament amb el seu germà Ramon en el teixit econòmic del país. I l’important nombre de llocs de treball que han promogut al llarg dels anys. També s’ha fet un incís molt especial i reiterat durant la compareixença al fet que si no es van posar sobre la taula segons quines qüestions molt abans -com ara les amenaces rebudes- va ser, d’una banda, pel temor a què les coaccions es fessin realitat i, de l’altra, perquè no volien que el Principat en sortís perjudicat. D’aquí que, posteriorment a la intervenció, també s’hauria mirat de buscar una solució pactada a l’afer.

Imatges: Andorra Televisió