Guerra de successió a l'andorrana

Guerra de successió a l\'andorrana
Guerra de successió a l\'andorrana

En els encara no deu quilòmetres que separen el comú d’Andorra la Vella i del de Sant Julià de Lòria i les múltiples converses, negociacions i, sobretot, contactes telefònics que s’estan fent aquests darrers dies, no s’hi juga només la futura composició dels governs parroquials. Hi ha en joc l’estabilitat política nacional. El trencaclosques legislatiu. I la successió de l’actual màxim mandatari governamental. Les comunals han encès la batalla, fins i tot la guerra, per tal de guanyar-se, qui el pretengui, el dret de rellevar Toni Martí. El màxim mandatari executiu, encara aquest dissabte, hauria deixat dit en alguns fòrums que en pocs mesos té intenció de plegar. I Gilbert Saboya, Rosa Ferrer i Jordi Cinca pugnen, implícitament, per demostrar que la tenen més llarga que el del costat. Que la del costat. D’aquí que avui per avui, a la capital, Demòcrates per Andorra (DA) i Coalició d’Independents (Cd’I) continuïn caminant per separat. I que a Laurèdia la plataforma de confluència no conflueixi. A la resta de parròquies, tot i els molts moviments que hi ha, bona part del peix està venut. Sols a Encamp, l’aparició a escena de Jordi Troguet per l’'equip’ liberal ha revolucionat el panorama local. Fins al punt que algun sector d’Units per al Progrés (UP), els socis de DA, han intentat fer alguna maniobra d’aproximació.

La inauguració oficial i pública de la pista de gel instal·lada a la plaça Rebés de la capital va servir perquè Rosa Ferrer, la ministra de Salut, Benestar i Ocupació, oferís una mostra de suport a Jordi Minguillón. O dit d’una altra manera: la mare i líder de Cd’I va fer evident, una vegada més, que la formació violeta va per lliure. Minguillón és el candidat i si DA vol mantenir el suposat pacte ha d’acceptar l’actual cònsol major de cap de llista. A la inauguració del nou equipament temporal d’oci, just al costat de Minguillón, hi havia un dels homes forts de la majoria actual: Jordi Cabanes. Conseller de la confiança plena de Ferrer, no s’ha manifestat públicament sobre el procés. Però de portes endins sí que havia mostrat algun dubte sobre la idoneïtat de mantenir l’aposta pel cònsol com a cap de cartell. La seva presència no és en va. Cabanes podria ser el numero 2 de la llista de Cd’I si finalment Eron Estany prefereix fer el que sempre ha mantingut: retirar-se. Els ‘ferrerominguillonistes’ han seguit aquest dissabte fent la seva. Per separat. Sabedors que difícilment DA els diria res i refusant alguna possibilitat de trobada més o menys programada. Els contactes cada cop són menys constants. La comunicació està pràcticament tallada. Però ningú no farà encara el pas definitiu d’anunciar públicament un trencament més rotund del que es deixava intuir en el comunicat de dijous emès per la formació que actualment ostenta la majoria comunal a la capital. L’entorn de Minguillón i el propi cònsol han estat flirtejant les darreres hores amb els liberals. Però Ld’A s’estima més no escoltar cants de sirena i entrar en una batalla que se li podria girar en contra.

Cd’I està convençut de tenir prou fusta per fer una candidatura amb opcions de victòria. A més a més, a aquestes alçades de la partida, Rosa Ferrer no té gens clar de cedir ni un mil·límetre. I més quan sap que havent forçat la màquina com l’ha forçat, Minguillón està disposat a marxar cap a casa si no encapçala la llista. La que sigui. I la ministra vol mostrar la seva força -el resultat electoral serà una altra cosa- davant dos dels altres integrants del gabinet que poden aspirar a agafar el relleu de Toni Martí. De fet, Ferrer no ha estat mai gens ben vista per Gilbert Saboya, l’home que on pretén mostrar la seva capacitat de lideratge és a Sant Julià, la seva parròquia. Pel mig, Jordi Cinca, tot i el desgast que està patint pel ‘cas BPA’, també està disposat a esgotar les seves possibilitats d’esdevenir l’hereu del fill del barber d’Escaldes. Si deixa Ferrer a l’estacada fent veure que ha estat Cd’I qui s’ho ha carregat tot, derrotaria la ministra en la pugna successòria i complicaria la tria a Martí, que sempre ha preferit Saboya com a recanvi.

Miquel Armengol, proposta per al consens

Cinca i els negociadors demòcrates també han anat fent la seva. Amb el telèfon sempre a prop per si hi ha alguna nova instrucció. DA hauria posat un nom sobre la taula amb la intenció que pogués definir-se com de consens: l’empresari Miquel Armengol Pons. Consell general en la legislatura constituent i vicepresident avui de la Cambra de Comerç, va ser el presentador de la llista de DA per a les generals del 2011. La proposta de l’heliport al Patapou el va distanciar una mica d’alguns dels components demòcrates. Per contra, s’hauria llavors acostat a Rosa Ferrer, que va fer costat sense fissures al col·lectiu veïnal que refusava el projecte heliportuari i del qual l’empresari n’era un dels portaveus. Armengol hauria reclamat que es refés l’entesa entre DA i Cd’I i poder disposar d’un segon candidat a cònsol prou fort. Però ni així. Els violetes continuen obstinats en la seva voluntat de mantenir Minguillón al capdavant de la llista. En solitari o en companyia.

Si DA acaba concorrent a les eleccions al marge de Cd’I, no està gens clar que Armengol sigui cap de llista. D’aquí que es continuï tenint sobre la taula la carta d’una Conxita Marsol que tot i haver-se estovat en la seva negativa radical a deixar el Consell no hauria acceptat, per ara, el repte de liderar la llista. Els demòcrates haurien aprofitat la jornada de dissabte per mirar de sondejar la possibilitat d’incorporar alguns dels membres de l’actual majoria comunal díscols, o com a mínim suposadament més distants, amb la línia oficialista violeta.

L’’eix del mal’ va d’Andorra la Vella a Sant Julià. I en terres lauredianes, el dubte continua sent si hi haurà una o dues formacions, partits, plataformes o el que sigui per enfrontar-se a una Unió Laurediana (UL) que continua sense acabar de definir el primer de la llista. Tant Roser Bastida com Adrià Pintat van donant llargues. I ‘candidables' com Carles Verdaguer o Lluís Betriu no agraden gens ni internament. Que UL hi posi més o menys carn a la graella dependrà, també, de la força que tingui la plataforma de confluència. Aquest dissabte hi havia d’haver una nova trobada. S’esperava un contacte entre Ladislau Baró i Bruno Bartolomé que, segons les fonts consultades, finalment no s’ha donat. Potser quedarà per a la jornada dominical. Però els promotors inicials de la plataforma a la qual també va semblar que s’hi afegia DA -de fet, alguns afins com Joan Gómez o Joan Vidal s’hi mantenen- ja no creuen massa en tenir el suport dels capgrossos demòcrates de la parròquia.

Els mals pensaments de Laurèdia en Comú

Gilbert Saboya vol que sigui ben visible que el projecte demòcrata té arrelament a Sant Julià. I que pot plantar cara a UL. El comitè parroquial de DA estaria hores d’ara lleugerament dividit. I el ministre d’Exteriors no té un candidat prou fort però sí tota la intenció de fer llista. En principi, Ladislau Baró no deixarà el Consell. I menys encara si hi ha dues llistes, dues plataformes. Paradoxalment, el socialdemòcrata Rossend Areny i l’exSegle 21 avui DA Marc Codina són les dues persones més ben situades per agafar les regnes de la ‘democràcia saboyista’. I davant d’aquesta corrent s’hi avantposa una Laurèdia en Comú que mal pensa. Fins al punt que en l’entorn d’aquesta candidatura que aquest dissabte semblava consolidar-se encara que sigui sense els pesos pesants del DA lauredià, la teoria política que s’espargia era que Saboya hauria garantit a UL una divisió de la plataforma per assegurar el triomf de la força laurediana per antonomàsia a canvi que davant una eventual i futur procés d’investidura amb l’actual ministre d’Exteriors com a candidat a cap de Govern els liberals no hi posarien pegues.

La teoria de la Laurèdia en Comú passaria per donar per fet que hi confluirien socialdemòcrates -tant del PS com d’SDP-, demòcrates que creuen en el tots contra UL i independents. Que els afiliats a partits, si la majoria ho creu necessari, renunciaran a la militància. I que es compta, sobre el paper, amb el suport dels tradicionals opositors als Pintat. La família Reig podria tenir una presència testimonial però significativa a la llista de confluència a través de Marta Ribas. El cap de llista seria Bruno Bartolomé. I el segon, donant ara mateix per fet que els ‘saboyistes’ fan la guerra pel seu cantó, hauria de ser un o una independent amb certa qualificació tècnica i que pugui engrescar una part de la ciutadania poc donada a seguir els processos electorals.

Liberals: de llistes de compromís a generar expectació

Els liberals tenen encara molts fronts oberts. I poden arribar a passar de fer llistes de compromís a, en qüestió de pocs minuts, potser algunes hores, aconseguir caramboles engrescadores. El cas d’Encamp en seria, ara per ara, l’exemple més clar. Al marge queda la formació ‘amiga’ de Ciutadans Compromesos (CC). Però el duet Jordi Troguet-Maribel Lafoz, especialment pel caràcter obert i trempat de l’empresari, està generant expectació a Encamp. Com a mínim, segons el que ha pogut constatar l’Altaveu, s’hauria introduït un nou element de debat polític seriós. I podria passar a més parròquies. Però les peces liberals han de queixar a massa bandes. I no serà fàcil que Ld’A travi bones candidatures arreu. De fet, hi pot acabar solucions de compromís.

 magallonPodria ser el cas d’Escaldes. Hi ha moltes dificultats per aconseguir tancar una bon parella de ball. Les solucions casolanes passarien per Josep Pubill, Eduard López Mirmi i França Riberaygua. En les travesses també hi apareix l’advocat Alfons Clavera. I l’aspiració que persegueix la direcció nacional és la de Marc Magallón, germà de qui va ser cònsol durant dos mandats (Lydia Magallón) i funcionari de reconeguda vàlua al comú de la capital. Justament, a Andorra la Vella, on Jordi Minguillón hauria sondejat la possibilitat de rebre el suport liberal, el comitè encapçalat per Jordi Cerqueda treballa amb la idea que sigui el fill de l’exsíndic Francesc Cerqueda qui capitanegi el projecte. El podria acompanyar l’enginyera i excàrrec tècnic al ministeri d’Economia fa uns anys Elena Clemente. Noms com Sílvia Ferrer, Josep Maria Cabanes o Xavier Boixader també podrien aparèixer a la candidatura. 

Finalment, dues parròquies on la tasca està sent més àrdua. A Ordino liberals mira de consensuar una candidatura amb Convergents. I si altres formacions s’hi volen afegir hauria de ser a títol independent. Ld’A no voldria haver de participar en cap plataforma de confluència. Pretén que la marca formi part del títol de la candidatura. Els esforços dels principals ‘mandamassos’ ordinencs oposats a ACO-DA se centren en convèncer l’arquitecta Pepita Adellach com a cap de files. Finalment, Canillo. Es juga al billar. A fer caramboles. S’intenta de totes totes oferir una alternativa a DA, que tornarà a ser liderat pel tàndem Josep Mandicó-David Palmitjavila. ‘Joves’ com Ricard Riba o Sergi Ricart -en aquest cas, màxim representant d’Iniciativa Ciutadana- miren d’empènyer la constitució d’un grup amb accent liberal que mostri certa renovació. Dolors Cabot podria figurar en la llista. Però s’estaria intentant convèncer l’empresària hotelera Dúnia Sans per ser entre els llocs capdavanters.

 
FLAIXOS ELECTORALS
ESCALDES.-La llista demòcrata capitanejada per Trini Marín i Marc Calvet renovarà la meitat dels actuals components de la majoria comunal. A banda dels dos cònsols, és probable que continuïn, com a mínim, Josep Tudel i Núria Gómez. Cèlia Vendrell serà la cap de llista d'un PS que concorrerà en solitari i que hores d'ara tindria la candidatura pràcticament embastada.
LA MASSANA.-Un exministre i un dels actuals integrants de la minoria actual tenen tots els números d'haver d'agafar, forçats per la situació, les regnes de DA a la parròquia. Albert Esteve i Robert Call serien la solució de mínims.
ENCAMP.-Serà gairebé amb tota seguretat la única parròquia on PS i SDP vagin junts. Joan Sans serà el cap de llista de la plataforma socialdemòcrata. Pere Marsenyach és el preferit pel PS per al segon lloc, encara que finalment SDP podria forçar la inclusió com a candidat a cònsol menor d'Alain Mateu.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.