El Govern s’escuda en el comú de Canillo, la societat que gestiona les pistes d’esquí de Soldeu i el Tarter (Ensisa) i en certa manera en la comissió tècnica d’urbanisme (CTU) per, en certa manera, rentar-se les mans respecte de la plataforma esquiable de Soldeu i avalar-ne la seva declaració d’interès general. O així es podria entendre de les paraules del ministre portaveu i titular de Finances, Jordi Cinca, que aquest dimecres ha assegurat que la setmana que ve o com a molt en quinze dies es desestimarà el recurs presentat per la família Viladomat contra l’esmentat projecte. Cinca ha manifestat altre cop que “es compleixen tots els requisits que estableix la llei” per poder fer la declaració d’interès del projecte.
Al portaveu governamental, però, li ha faltat temps per deixar clar que l’executiu ni finança ni promou la plataforma. Que la seva tasca “s’acaba” amb la decretació de l’interès general que va ser sol·licitat i promogut pel comú de Canillo. I que serà Ensisa qui impulsarà formalment la construcció de la passarel·la i l’aparcament que hi va associat. Alhora que serà en virtut d’un informe de la CTU que el Govern desestimarà les pretensions dels tres germans (Joan, Xavier i Cristina) Viladomat. Les al·legacions dels màxims accionistes de Saetde per justificar la nul·litat que ells consideren de la declaració d’interès general semblen clares i contundents.
Els Viladomat consideren que no es pot incloure la plataforma en la denominació d’equipament cultural i educatiu, com ho fa el Govern per poder-lo decretar com d’interès nacional. També entenen els accionistes de Saetde, per exemple, que falta molta documentació i que, per exemple, no s’ha fet cap estudi d’impacte ambiental quan és evident que caldrà moure tones i tones de terra i això s’hauria de valorar adequadament. A més d’avisar del fet que s’està cobrint un riu. També argumenten que una obra d’interès general no pot ser promoguda per un privat (Ensisa és una societat de dret privat).
“Tant és que sigui un privat com un públic”, ha vingut a dir Cinca, per promoure, per executar un treball amb la qualificació d’interès general. “Em sembla que és evident l’interès nacional”, ha remarcat el ministre, que ha tornat amb la cançó de la celebració de les finals de la Copa del Món del 2019. “No és Soldeu o Ensisa o Grandvalira qui acull (la competició). És Andorra.” I davant d’això tot s’hi val. Fins i tot, encara que hi hauran de dir els tribunals, saltar-se eventualment la llei. I han de canviar molt les coses o el cas acabarà a la Batllia.
Però el Govern, al contrari del que sol ser habitual en tot, respondrà abans d’esgotar-se el termini, el recurs plantejat pels Viladomat. Hi ha pressa perquè les obres es puguin començar a fer. Hi ha qui malpensa. Política de fets consumats. Perquè, de les paraules de Cinca també, ha quedat clar que la Federació Internacional d’Esquí (FIS) no exigeix, en cap cas, aquesta plataforma esquiable per adjudicar la prova ja concedida. I una cosa és molt diferent una exigència que un plus, un afegitó molt ben rebut per l’organització internacional.
Cinca ha tornat a dir que no sap si hi ha carta oficial o no n’hi ha. Però que s’ha deixat dit en múltiples ocasions, i que també ho ha dit la FIS, que una plataforma com la projectada -i inicialment sorgida de la iniciativa estrictament privada i empresarial, i no pas des d’Ensisa- “faria l’arribada molt més òptima no només en termes esportius, de seguretat. Si no també per acollir millor el públic, per fer una bona zona de premsa o tots els serveis associats a esdeveniments d’aquesta naturalesa”. Allò dit: una cosa és una exigència o requisit obligatori. L’altra que la plataforma verda, i no pas perquè sigui ecològica, millori una infraestructura, una pista d’esquí. Fins i tot un complex hoteler.
Comentaris