L’heliport nacional que el Govern preveu situar a la zona de les Tresoles, entre la central hidroelèctrica de Feda i la boca encampadana del túnel dels Dos Valires, hauria de poder ser operatiu a finals del 2018. Això sempre que no sorgeixin inconvenients o dificultats en els estudis i treballs tècnics que encara s’han dur a terme, entre els quals els de naturalesa aerològica. Durant tot aquest 2017 s’hauria de poder confirmar de forma definitiva l’emplaçament d’una infraestructura el cost de la qual assumirà íntegrament l’executiu i s’hauria de procedir a licitar la urbanització dels vials a la zona.
La referència que els assessors i tècnics de Govern tenen alhora de desenvolupar el polèmic equipament és l’heliport suís de Zermatt (a la foto). En ell s’emmiralla l’executiu, segons que ha reconegut el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, que ha admès també que si finalment la infraestructura heliportuària no es pogués construir a la zona ara triada serà ja molt difícil que es pugui fer en cap lloc més del Principat. De fet, Torres Falcó, que ha remarcat la bona situació comunicativa de la unitat d’actuació escollida per emplaçar-hi l’heliport, ha assegurat també que vist que l’equipament ha generat “tanta polèmica” ara el Govern “vol definir (la infraestructura) de principi a final”.
El titular ministerial i l’assessor aeronàutic del Govern, Guillem Santacreu, han comparegut davant la comissió legislativa de Política Territorial per exposar com avancen els treballs per construir l’heliport nacional. Un heliport que, segons la definició actual que se’n té, podria acollir aparells de, com a molt, quinze places, encara que segons ha reconegut el propi Santacreu allò més habitual seria que hi aterrin naus ja siguin monomotors o bimotors d’entre cinc i set places. L’especialista en aeronàutica ha explicat també que la tria exacta -una vegada queda clar que el topall queda situat en els quinze seients i com a referència l’aparell Augusta Westland 139- respondrà en bona part a criteris comercials ni de bon tros definits a hores d’ara.
De fet, i també ho ha dit el ministre, encara falta molt per definir aspectes relacionats amb la gestió i l’explotació de la infraestructura, que encara no se sap si serà donada en concessió totalment o parcialment o tindrà una gestió pública directa. Quant als aparells que podrien arribar a fer cap al futur heliport nacional tal i com s’està dimensionant, Santacreu ha explicat que Heliand té actualment dos helicòpters que hi encaixarien (i podrien equiparar-se als models d’Eurocopter 130 o 135). Per l’alçada on se situaria la infraestructura aeronaval, “els criteris de potència serien acceptables” i malgrat que “hi hauria helicòpters que no arribarien bé” es tractaria de naus pensades per volar gairebé arran de mar.
El que toca primer és acabar de dur a terme els estudis necessaris per assegurar que el lloc triat és definitivament l’adient i, alhora, preparar tot el necessari per al desenvolupament urbanístic d’una “zona industrial dura” en paraules del titular d’Ordenament Territorial, que ha explicat que un equip multidisciplinar s’encarregarà de redactar el conjunt del projecte (des de la vialitat a l’edifici de recepció de passatgers) i l’execució de l’obra es farà per fases. Tant el comú d’Encamp com els propietaris de la zona haurien valorat positivament el projecte i, en principi, no hi haurà una afectació urbana directa. El Govern espera firmar durant aquest mes de febrer un conveni amb la corporació parroquial encampadana per tal de poder dur a terme el desenvolupament del pla parcial.
L’administració no només es farà càrrec de la construcció de l’heliport pròpiament dit. També dels costos d’urbanització, que no se saben hores d’ara quins poden ser o, com a mínim, Torres no ha avançat. El que és clar és que si mai els propietaris dels terrenys edifiquen hauran d’assumir el cost que hagi tingut el tram de vials que els pertoqui. També es preveu recuperar la despesa que suposi l’edificació de l’equipament a partir dels cànons que es puguin imposar a futurs concessionaris o les taxes que s’estableixin a les companyies que vulguin operar al Principat. En qualitat d’heliport nacional, tots els vols d’helicòpter comercials, públics o privats, hauran de passar per les Tresoles i allí s’hi faran els controls escaients de policia i duana.
En principi, les primeres analítiques acústiques indicarien que en el cas extrem de dur a terme dotze o fins a vint vols diaris, que seria moltíssim, gairebé un extrem per a una infraestructura com la que es projecta al Principat, els decibels que es generin haurien de ser molt assumibles. En tot cas, la petjada acústica és una de les qüestions que s’està estudiant. Santacreu ha recordat que “el més escandalós” quant a sorolls són els helicòpters que resten aturats en l’aire. Després, els moments de màxim impacte acústic cal cercar-lo en l’aterratge i l’enlairament. La repercussió del vol en sí és força minsa.
El ministre d’Ordenament Territorial ha avançat que “no tenim cap intenció de fer un heliport si hi ha un condicionant que no és el correcte”, per la qual cosa abans de res cal completar els molts estudis i auditories que ja es tenen fetes. Torres ha deixat clar davant els consellers generals que “si hi ha alguna cosa que no està clara vindrem i l’exposarem”. Els parlamentaris liberal Josep Majoral, socialdemòcrata Rosa Gili i d’SDP Víctor Naudi han mostrat, a la seva manera, una satisfacció amb moderació en relació al fet que avancin els treballs. Majoral ha remarcat que encara queda molt per fer. Gili ha posat l’accent en el fet que malgrat que sembla una bona cosa des de la seva formació s’estarà vigilant i Naudi ha destacat els “dubtes” que li genera la proposta, sobretot, en relació “al règim d’explotació”.
Comentaris