Tres-cents mil euros (300.000) més de l’ala (a compte del pressupost del 2017, en principi, això sí) i dues condicions ineludibles perquè al Govern no li tornin a aixecar la camisa. Aquesta és la solució que ha donat l’executiu per pal·liar l’enuig d’una part del sector de l’automòbil en veure que només dues empreses s’havien menjat tot el pastís del pla Engega. Coses de ser vius. Que en cap cas il·legal. Però Pyrénées i Becier han estat més espavilats que la resta. I fent el que haguessin de fer han aconseguit polir-se pràcticament ells solets en tres setmanes el programa d’un milió d’euros que el ministeri de Transports i el de Medi Ambient havien dissenyat per fomentar la introducció del vehicle elèctric al país durant tot l’any.
Hi haurà més cotxes elèctrics o endollables, és a dir, suposadament menys contaminants, al Principat? Segurament hi seran. Però no immediatament. Les dues empreses més ‘engegades’ han sabut treure profit del pla i han (en)carregat l’estoc amb una mitjana de 10.500 euros d’aportació estatal, que no està gens malament, per automòbil. Diguin-los rucs. Ep, que quedi clar, tot ajustat a la normativa. Buscant els forats legals (que no les il·legalitats) que fos necessari, però causant furor (negatiu) al titular d’Administració Pública, Transport i Telecomunicacions. Que sí, que Jordi Alcobé només ha pogut dir en públic que “només podem fer que satisfer-nos”. I que tanta demanda i tant ràpida acabarà tenint un impacte positiu i ecològic en el parc automobilístic. A Alcobé li ha faltat dir un ‘companys, no era això’. No ho ha dit en públic. Però sí en privat.
Diferents fonts han confirmat que el ministre canillenc va despenjar (metafòricament, ara pràcticament mai no es despengen, els telèfons) el telèfon dimarts per contactar amb els responsables de les empreses ‘engegades’ i dir-los no pas satisfet ni gaire somrient que ja estava bé, que s’havien passat de llestos, però que no tenia més remei que acceptar que li havien marcat un gol. O uns quants. I això davant d’altres competidors (que quedi clar, no pas totes les empreses automobilístiques del país estan interessats en comercialitzar aquest tipus de producte) astorats en veure com els havien passat per davant, volant, sense veure’ls ni olorar-los, els ajuts d’un programa que es va posar en marxa el 14 d’abril i que en tres setmanes ha col·locat, formalment, almenys sobre el paper, 112 vehicles. 52 d’elèctrics purs i 70 d’endollables.
Una demanda “realment impactant”, ha dit d’entrada Alcobé. L’impacte l’havia tingut ell unes hores, uns dies abans. Coses que passen. La demanda “és real”, ha remarcat el ministre, deixant clar que no hi ha ningú que s’hagi embutxacat -només faltaria- les subvencions per no res. “És una bona notícia”, ha valorat en relació a l’increment de ‘cotxes ecològics’ que experimentarà Andorra properament. I això després de donar tot un seguit de xifres. A banda dels cotxes encomanats, també la franja de preus (la gran majoria, 65, situats entre 30 i 40.000 euros) i encara més immensament moltíssims turismes (103) i no tantes furgonetes (19).
I davant l’esgotament accelerat del programa, el consell de ministres no ha tingut més remei que inventar-se un pla-engega-de-pressa-i-corrents per pal·liar els neguits d’aquells que estaven avaluant adquisicions i quan pretenien formalitzar la sol·licitud dels ajuts s’han trobat amb un pam de nas. Quina és la solució? Un nou pla. Molt similar al que s’ha esgotat més veloçment que un terrós de sucre en un vas de llet. “El Govern ha acordat anticipar 300.000 euros del 2017 per a aquest exercici.” El programa s’havia dissenyat a tres anys vista. I a raó d’un milió d’euros anual. Si no canvien les coses, el proper exercici el pla que es posi en marxa només gaudirà de 700.000 euros.
A banda de la dotació econòmica, la reglamentació del pla que ben aviat es tornarà a posar en marxa recollirà algunes condicions. D’entrada, qui del pla ara ja esgotat hagi obtingut tres o més ajuts (o sia, com a mínim, senyors Pyrénées i Becier no hi tornin, siguin bons minyons) no podran tornar a sol·licitar subvenció. A més a més, sols es concedirà un ajut per vehicle i beneficiari, que ha de mantenir com a mínim un any el cotxe al seu nom. Vaja, que segurament més d’una i potser fins i tot dues empreses han encomanat automòbils a sac a nom d’un mateix beneficiari. Feta la llei, feta la trampa, diuen, no? Doncs deu ser això. O una altra encara: els justos van al cel i els dolents (entengui’s espavilats), a tot arreu. Amb cotxe elèctric, això sí.
Comentaris