Govern demana a tots els departaments de l’administració que facin una ‘carta als reis’ per al 2018

  • Entre els requisits que Finances ha inclòs per tal que els diversos ministeris de l’executiu elaborin les seves previsions comptables s’ha fixat la necessitat de fer “propostes d’alt valor afegit”
  • L’entrada a tràmit parlamentari del pressupost difícilment es farà abans del mes d’octubre perquè si no paralitzaria les lleis de naturalesa financera en curs, com la de transferències
  • Una de les qüestions que manté els mandataris a l’expectativa és l’evolució de la recaptació: els ingressos inicialment previstos en matèria d’impost de societats no arriben a l’esperat
  • L’elaboració de la previsió pressupostària parteix de la base que el cost de la vida pujarà durant aquest 2017 un 1,3%, un encariment força superior al de l’any passat, que va ser del 0,4%
El Govern preveu innovar en el proper pressupost o, com a mínim, incloure-hi una mena de ‘carta als reis’. En les instruccions donades als diversos departaments que configuren l’administració central alhora de demanar-los que facin les seves previsions per al 2018 se’ls ha requerit que facin propostes, que posin damunt la taula projectes d’alt valor afegit. Aquest és un dels motius pels quals l’elaboració de la previsió comptable per a l’any que ve va una mica endarrerida malgrat que és un element que no preocupa el titular del ministeri. El responsable de Finances, Jordi Cinca, ha assegurat que “anem una mica per davant d’altres exercicis però tancar el pressupost mai no és fàcil”. I, efectivament, no ho està sent. Cinca va explicar en la roda de premsa posterior a la reunió del consell de ministres que la previsió pressupostària podria estar força quadrada durant la segona quinzena de setembre. Diverses fonts consultades, però, han assegurat que el document no es podrà portar al Consell General fins a final d’octubre anant bé. De fet, aquest és el termini màxim que estableix la llei. I hi ha diversos factors que fan preveure que això serà així. Més enllà de les dificultats pròpies de l’elaboració d’aquest tipus de text, hi ha un primer element que té a veure amb qüestions de tècnica procedimental legislativa. I té a veure, més encara, amb la tramitació de la modificació de la llei de transferències. Aquesta normativa, en el seu format de projecte de llei, igual com el referent a les competències Estat-parròquies, ja ha estat admesa a tràmit parlamentari i s’hi poden presentar esmenes fins a l’1 de setembre. Probablement el termini es prorrogarà una vegada o dues més, amb la qual cosa, com a mínim, es podran presentar suggeriments i propostes d’esmena fins a mitjan setembre tirant curt. Després s’entrarà en el procés de discussió que, cert és, la majoria demòcrata pot imposar que vagi a toc de xiulet, encara que per aquestes lleis necessita una majoria qualificada. El suport dels liberals, però, ho fa més fàcil tot plegat. En tot cas, mentre s’estiguin tramitant aquestes dues lleis no entrarà a tràmit el pressupost. La regulació parlamentària estableix que en el moment que entra el projecte de llei pressupostària a tràmit, la comissió preceptiva, la de Finances, ha d’aturar qualsevol altre treball que estigui fent i centrar-se en el pressupost. Per tant, si la feina sobre la nova llei de transferències no estigués acabada s’hauria d’aturar i fer passar per davant el pressupost, que té prioritat absoluta. D’això el Govern n’és conscient, entre altres coses, perquè els comptes per al 2018 ja estaran dissenyats preveient que està en vigor el nou marc competencial i transferencial. Per tant, fins a l’octubre res de res. A banda d’això, però, hi ha les qüestions de fons. Per exemple, tenir alguns indicadors més de l’evolució de la recaptació. Abans de tancar qualsevol previsió pressupostària, l’executiu vol tenir clars les aportacions a compte que els obligats tributaris fan tant en matèria d’impost de societats com d’IRPF. De moment, la primera fase de l’impost sobre els beneficis de les empreses  no ha arribat ni de bon tros a les previsions que s’havien fet per aquest 2017. Per tant, cal estar amatents de l’evolució de la recaptació sobre aquest tribut. I els altres. Després hi ha el treball dels diversos departaments i la carta als reis que s’ha demanat. Les fonts consultades han reconegut que això de l’alt valor afegit és un concepte molt bonic però que, a l’hora de la veritat, poca cosa suposa. De les iniciatives que s’haurien posat sobre la taula no n’hi hauria cap d’especialment significativa. També depèn de què entén cada departament com d’alt valor afegit, és clar. Per exemple, en matèria mediambiental es posa sobre la taula, quant al departament concret responsable de l’agricultura, un projecte per analitzar la legislació comunitària en l’àmbit agrícola. I en aquest sentit es demana pressupostar el cos d’un assessor i la corresponent partida per a consultoria. Cada departament o àrea farà -això no és nou- les seves peticions i, finalment, seran els encarregats de la coordinació general pressupostària, finalment encapçalats pel ministre Cinca, els qui passaran el rasclet, la garbera, i decidiran què entra i que no entra. I tot plegat partint de la base estadística que per al 2018 s’estableix un IPC de l’1,3%. És a dir, la previsió del Govern és que el cost de la vida, aquest 2017, s’incrementi a nivells de fa sis i set anys. El 2016 l’IPC final va ser del 0,4%, per sota de França (0,6%) i Espanya (1,5%). Era un creixement després d’un parell d’anys sense variació, almenys, positiva.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.