La Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd) s’ha quedat en calces. O potser a aquestes alçades ja ni tan sols en du. El Govern -molt probablement el ministeri de Finances- ha ‘convidat obligadament’ el cap de la unitat, Carles Fiñana, a fer marxa enrere. El comunicat tècnic on s’explicaven veritats escandalosament certes -les operacions i accions quasi delictives que duent a terme des de bancs a notaris passant per advocats, joiers o immobiliaris- per evitar els efectes de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal ja no es pot trobar a la pàgina electrònica de la institució que vetlla per la prevenció del blanqueig de capitals.
Les queixes d’alguns dels subjectes obligats -que aquest és el nom eufemístic amb què es coneixen els operadors que estan duent a terme ara les pràctiques de dubtosa regularitat en alguns casos- han arribat fins a l’executiu. Queixes també és un eufemisme. L’enrenou ha estat més que evident. El malestar, punyent. El cabreig, monumental. I Finances ‘no ha tingut més remei’ que exigir a la UIFAnd una primera mesura cautelar: d’entrada, despenjar el CT-09-2016. Cal tenir en compte que l’administració central feia festa aquest dimecres en motiu de Sant Tomàs.
La UIFAnd ara mateix està en fals. I en les properes hores o dies haurà de determinar què fa amb el comunicat que va penjar dimarts a darrera hora de la tarda. Mentre no la revoqui, per exemple, la nota tècnica és, en principi, plenament vigent. Hi ha molts operadors que aquest matí de dimecres han pogut tenir accés al comunicat i guardar-ne una còpia. No tenen pas cap obligació de tornar a accedir a la pàgina electrònica per veure que ara ja no hi és. I si la UIFAnd acaba deixant sense efecte el comunicat n’haurà d’explicar el motiu. En tot cas, tot un paperàs el que li escau a Fiñana. Un més.
Des del punt de vista estrictament cert i quant a la temporalitat, el comunicat arribava tard. Fa setmanes, mesos ja, que les operatives descrites en la comunicació s’estan duent a terme. De manera escandalosament abusiva en alguns casos. La claredat i la certesa de la informació descrita en el CT-09-2016 és el que ha posat els pèls de punta als autors o cooperadors necessaris de sengles pràctiques anòmales, tocant a la irregularitat, fins i tot, en algun cas, a la il·licitud. Tot s’hi val, ara, per salvar el carreró sense sortida amb què s’han trobat centenars, milers de clients dels bancs del Principat o ciutadans no residents fiscals al país amb propietats immobiliàries al país.
El Govern va promoure uns acords i una legislació en matèria d’intercanvi automàtic d’informació fiscal que el darrer dia de novembre el Consell General va aprovar. El redactat del text legal, segons algunes interpretacions, es pot prestar a confusió. I dipositants forans, temerosos de ser perseguits per les seves jurisdiccions fiscals d’origen, han hagut de córrer a fer les mil i una per treure els diners que encara tenien a Andorra o per desprendre’s de les propietats que els podrien delatar. D’aquí l’invent per part de molts agents d’operatives que ratllen, com la pròpia UIFAnd descrivia en la seva nota, allò que està tipificat com a delicte al Codi Penal.
Fins i tot es feia un extens reconeixement a l’increment de vendes de lingots d’or i diamants tallats com a mètode per salvar la situació complexa. Sobre aquest fet concret, per exemple, algunes fonts han recordat que la UIFAnd “hauria de saber que la compra d’or i diamants, a Espanya, està exempt de l’obligació de declarar en el procediment 720 dels béns i drets situats a fora de l’Estat espanyol. Igual que les obres d’art, embarcacions… I que les plusvàlues, en cas de venda d’or, també estan exemptes”.
D’anada i tornada
Si com vulgui, dimarts a la tarda la UIFAnd va penjar a la seva pàgina electrònica una claríssima comunicació tècnica que evidenciava quines són les operatives que s’estan duent a terme per evitar l’intercanvi automàtic d’informació fiscal o per ocultar els béns que es puguin tenir al Principat. Alhora, la unitat dirigida per Fiñana demanava als subjectes obligats que tinguessin la gentilesa de reforçar la diligència deguda en els controls. Que deixessin de dur a terme determinades operacions. I, fins i tot, que interposin davant la UIFAnd declaracions de sospita.
La inserció del comunicat a la pàgina web ha anat acompanyat d’un enviament de correus electrònics als col·lectius professionals o les associacions que agrupen els subjectes obligats. I majoritàriament ha estat aquest matí quan els professionals als quals la UIFAnd renyava han descobert la reprimenda. I s’ha encès l’alarma i el cabreig. Poca estona després, la unitat de prevenció del blanqueig, sota ‘recomanació obligada’ del Govern, hauria tornat a enviar un nou mail convidant els subjectes obligats a repassar l’apartat de comunicats. Llavors el CT-09-2016 de 20 de desembre ja no era accessible. L’última nota és del 9 de desembre i fa referència a aquelles jurisdiccions i països qualificats d’alt risc. Res a veure amb la nota del dia 20. És a dir, de dimarts.
Consultats alguns dels col·lectius professionals als quals s’havia advertit de la situació amb el correu electrònic de la UIFAnd, la immensa majoria miraven cap a Kuala Lumpur. Ja els va bé fer veure que no han llegit res. Que no han vist el comunicat que els explica el que realment saben que estan fent. Però que consideren que no hi ha més remei de fer. Tot sia pel bé del ‘peis’. Això sí, en Fiñana, Carles, resta amb el cul a l’aire.
Podeu trobar més informació AQUÍ
Comentaris