Dues persones s’estan beneficiant actualment del servei d’assistent personal, un programa que preveu facilitar l’autonomia, la vida independent i la inclusió social de les persones amb discapacitat. La iniciativa s’està duent a terme a través d’empreses privades que es veuen complementades amb el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i la col·laboració de la Creu Roja. Des del Govern s’entén que aquesta fórmula és la més adequada perquè seria “complex” mantenir una bossa de professionals amb la formació adequada donat que, fins ara, les hores que s’han de prestar són limitades i, per tant, “no resulta rendible econòmicament per a una persona particular”.
El servei d’assistent personal neix arran de l’aprovació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris del 2014. Consisteix en una “prestació tècnica de suport” que s’adreça a “facilitar l’autonomia i la vida independent, així com la inclusió social i evitar l’aïllament o la separació de la comunitat de les persones amb discapacitat”. En concret, hi ha una persona –l’assistent- que realitza o ajuda al beneficiari amb les activitats que desitja fer i no pot fer per si mateixa a causa de la seva diversitat funcional.
El programa va començar el 2017. Des de llavors, s’han rebut nous sol·licituds, tres de les quals es van resoldre favorablement. Actualment, però, son dues les persones beneficiàries del servei. La resta de peticions es van denegar perquè es va entendre que es podien assumir amb altres serveis, com ara el programa de vida independent o prestacions per garantir l’accessibilitat a l’habitatge.
Des de la posada en marxa, nou persones han fet la petició per adheriri-se al servei però sis han estat derivades a altres prestacions
Per a aquestes dues persones, s’han aprovat quatre i sis hores d’assistència personal de dilluns a diumenge. S’estan realitzant a través de dues empreses d’atenció domiciliària privada, així com amb el mateix SAD i, en ocasions puntuals, la col·laboració de Creu Roja. El cost és de 20.420,16 euros anuals per al primer dels casos i de 23.202 per al segon, despesa a la qual es fa front amb “ajuts ocasionals econòmics”.
Tot i que des del Govern, a través de l’Àrea de Formació Continuada, Ocupacional i de Reconeixement de l’Experiència Professional, es va aprovar un curs bàsic en assistència personal, que ja ha permès a tretze persones obtenir la titulació, des del ministeri d’Afers Socials es considera més adient que el servei es continuï assumint via empreses externes. En aquest sentit, i segons la documentació a la qual ha tingut accés Altaveu, es constata, per una banda, que “les demandes efectuades per les persones amb discapacitat han estat molt diverses” i que “les necessitats, un cop feta la valoració tècnica, podien ser resoltes a través d’altres recursos existents a la Cartera de Serveis socials i sociosanitaris". Per això, “el manteniment d’una borsa de professionals amb la formació deguda és complex compte tingut que les hores d’assistència personal són limitades i que, per tant, la feina no resulta rendible econòmicament per a una persona professional”.
Per això, s’entén que “la prestació d’aquest servei a través d’empreses privades ha estat l’alternativa viable per garantir l’efectivitat del projecte, complementada amb el servei d’atenció domiciliària”. Des del Govern, a més, es treballa amb la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) per “establir un protocol de derivació i seguiment de les possibles persones usuàries” així com “l’elaboració d’un reglament d’accés i condicions del programa”.
Comentaris (2)