El ginecòleg Gérard Gouarré ha sol·licitat formalment al president del Tribunal Superior (TS), Joan Manel Abril Campoy, que activi el procediment establert per tal de revisar la sentència que el va inhabilitar de per vida com a metge. Guoarré, condemnat al seu dia per abusar d’algunes pacients, reclama que se’l rehabiliti com a facultatiu. Aquest posicionament es deriva de la decisió de la Cort Europea dels Drets de l’Home que el gener va condemnar l’Estat andorrà per haver vulnerat diferents articles del conveni europeu. Entre altres, el Tribunal d’Estrasburg retreia a l’Estat andorrà que no garantís l’efectivitat dels recursos.
És la primera vegada que es demana la revisió d’una sentència interna en virtut d’un pronunciament d’Estrasburg. La modificació de la legislació en matèria judicial fa d’un temps ençà que les decisions europees no només tinguin un component gairebé simbòlic: amb la reforma legislativa també es pot sol·licitar que els tribunals interns emetin una nova resolució seguint els dictats d’allò establert per la cort europea. I aquest és el cas. Estrasburg, entre altres coses, considera que la pena accessòria, que en aquest cas era la inhabilitació, en cap cas pot ser manifestament tan elevada respecte de la pena principal, que Gouarré ja hauria complert amb escreix.
La defensa de Gouarré ja ha fet efectiu el recurs de revisió davant del TS sol·licitant que aquesta jurisdicció refaci la decisió que va emetre el juliol del 2009 seguint els cànons establerts per Estrasburg. I, en aquest marc, es demana que es deixi sense efecte la inhabilitació professional de per vida i, en haver-se complert ja la pena principal, que es rehabiliti el ginecòleg per poder exercir com a metge. Les fonts consultades no han pogut precisar si la voluntat de Gouarré és realment exercir o no.
Subsidiàriament es demanen altres qüestions molt menors en el marc de la causa general, com l’execució de la sentència dictada el gener per la cort europea. En aquest sentit, i al marge d’obrir la porta a la possibilitat de revisar el cas, Estrasburg establia una indemnització de 12.000 euros per danys i perjudicis i el pagament, a càrrec de l’Estat andorrà, de 14.250 euros més per despeses judicials. Per a un altre estadi judicial, en funció de quina sigui la sentència revisada a partir de la sol·licitud que es fa ara, queda l’eventual establiment d’una indemnització més quantiosa pel fet que el mal funcionament judicial —es a dir, el fet que al seu dia el TS emetés una sentència que segons Estrasburg no s’ajust a Dret— així comportat uns perjudicis econòmics molt notables al metge. Però aquest seria un altre debat que no està clar que s’acabi plantejant ni tan sols que efectivament es pugui plantejar.
El que sí que és clar, segons que han manifestat diverses fonts jurídiques, és que més enllà del fons precís de la qüestió, és a dir, de l’interès concret del ‘cas Gouarré’, hi ha expectació per veure com es resol la qüestió des del punt de vista procedimental. Una vegada s’ha presentat el recurs efectiu, les parts concernides tenen tretze dies per dir allò que creguin per convenient. Després, i sense haver de fer cap altre tràmit més, la sala jutjadora emetrà la nova decisió. En principi no té un termini fix per resoldre. Tampoc no està clar, almenys no ha transcendit per ara, quina serà la sala que es farà càrrec de la revisió. La sentència objecte de discussió la va dictar la sala penal. Però dos dels magistrats actuals d’aquella sala ja van prendre part de la decisió i, per tant, no s’hi poden tornar a referir.
Comentaris