- Els encarregats de donar resposta a una comissió rogatòria promoguda per la batlle Mingorance lamenten la poca base de la petició andorrana
- La instructora del 'cas BPA' va enviar l'Estat veí una llarga llista de noms perquè es mirés si hi tenien patrimoni; només Diego Salazar té comptes actius
- Per ordre d'una fiscal, els policies judicials encarregats de la investigació derivada de la demanda andorrana ni tan sols sol·liciten informació d'operativa bancària
Les autoritats judicials franceses consideren que la Batllia, en aquest cas la instructora del ‘cas BPA’, no fonamenta prou bé el motiu pel qual s’ha d’investigar tot un seguit de persones vinculades al ‘cas Veneçuela’ i, menys encara, per bloquejar fons. D’aquesta manera, més enllà d’identificar alguns comptes i algunes societats, d’un dels investigats,
una fiscal adjunta especialitzada en qüestions financeres descarta l’embargament dels diners i, fins i tot, demanar informació al banc on té els dipòsits.
La resposta francesa va arribar al Principat fa uns mesos però no ha transcendit fins ara. I té com a base un aute de la batlle Canòlic Mingorance del 5 de maig del 2016 pel qual acordava enviar una comissió rogatòria internacional a França per mirar de descobrir si tot un seguit de persones físiques i jurídiques que la Justícia andorrana té emmarcades en el ‘cas Veneçuela’ o ‘cas Petroli’ tenien alguna mena de patrimoni a l’Estat veí.
De tota una llarga llista enviada per Mingorance, França respon que només s’ha localitzat informació de Diego Salazar, cosí germà de qui va ser el president de Petróleos de Venezuela (PDVSA) Rafael Ramírez, i de Rosycela Díaz. Aquesta darrera comparteix un parell de comptes amb Salazar que mai van ser operatius i que es van acabar cancel·lant. La policia judicial francesa esmenta els comptes que té l’empresari veneçolà i fa una anàlisi sintètica de les societats lligades a ell que s’han localitzat des de França o la seva àrea d’influència.
Els investigadors francesos, però, asseguren que no hi ha elements suficients des del punt de vista de la fonamentació jurídica per bloquejar els comptes. Segons la resposta tramesa cap a Andorra, els policies judicials francesos que fan la investigació remarquen que de la petició feta per la Batllia n
o es pot afirmar si els diners que es pretén embargar són producte o objectiu d’alguna infracció perseguible o han estat objecte de blanqueig de capitals.
En absència de fonament legal,
els investigadors del país veí declinen fer cap més indagació i ni tal sols demanar cap dada al banc on Salazar tenia els comptes -la Banque d’Escompte, de tipus familiar- ja que no volen esverar el galliner i que l’home acabi traient els diners de l’entitat i marxant del país. Els responsables de la investigació per donar resposta a les autoritats andorranes afirmen en el seu escrit que la fiscal adjunta Mireille Vernet els va demanar de cloure la informació sense aprofundir-hi i enviar-la cap al Principat.
El ‘cas Veneçuela’ és un dels tres que clarament apareixen al ‘Notice’ del FinCEN contra BPA. De fet, és l’únic que té origen al Principat. Justament, una petició de l’homòleg francès de la UIFAnd a l’organisme dirigit per Carles Fiñana que ja tenia vinculació amb Salazar -una transferència d’una societat panamenya amb comptes a BPA cap a un empleat d’un dels hotels parisencs on se solia allotjar l’empresari veneçolà- va ser l’origen de tot l’afer. I de la inclusió en una causa judicial de diversos empresaris (molts d’ells antics càrrecs polítics) d’aquell país centreamericà per suposadament desviar diners relacionats amb la petroliera veneçolana.
D’aquesta causa Andorra n’hauria informat el FinCEN de manera parcial -mai no s’hauria dit, per exemple, que s’havien finalment desbloquejat els comptes que s’havien embargat cautelarment en no haver-hi indicis suficients per mantenir la mesura activa- i hauria estat un dels elements que haurien animat les autoritats americanes de la lluita contra el blanqueig a participar del ‘cop de martell’ a BPA.
Comentaris