Així, segons el document que s’ha fet públic, es posa en relleu que el SAAS manté “contractes d’arrendament de consultoris mèdics sense procediment concurrent”. S’admet, això sí, que es tracta d’acords tancats fa anys, abans del 2019, però que es mantenen vigents. Fins llavors, s’apunta, “s’arrendava els consultors mèdics a professionals perquè exerceixin la seva activitat privada en el centre hospitalari sense sotmetre’ls a les regles de publicitat i concurrència”. A banda, també es posa el dit a la nafra de dos altres problemes.
El Tribunal considera que no es van fer de forma totalment correcta tres concursos públics, situació que el SAAS atribueix al fet d’haver seguit la Llei de Contractació Pública del 2000 i no la del 2022
Així, el Tribunal apunta que “als contractes d’arrendament de consultoris se’ls dona la naturalesa jurídica de civil quan (...) hauria de ser la dels béns de domini públic”. També s’alerta que hi ha dos contractes que es van subrogar sense que consti un acord exprés per part dels òrgans de direcció de la parapública. Sobre aquestes observacions, el SAAS no ha fet cap al·legació i, per tant, l’òrgan fiscalitzador les considera confirmades.
Un altre punt on hi ha tibada d’orelles és en la forma com es van tirar endavant alguns concursos públics al llarg del 2023. Es parla de tres procediments, en els quals no es va seguir de forma estricta el que preveu la Llei de Contractació Pública pel que fa a com les empreses interessades havien de presentar les ofertes. Es va demanar en dos sobres separats quan la normativa n’exigeix tres, barrejant l’oferta econòmica amb la part de la proposta més qualitativa. “Aquesta pràctica és contrària als principis d’objectivitat, igualtat d’oportunitats dels licitadors i transparència aplicables a la contractació administrativa”, remarquen des del Tribunal.
A banda, en un dels tres concursos, el que va suposar l’adjudicació dels serveis de seguretat i vigilància, també va presentar una altra irregularitat. L’empresa guanyadora va presentar tres propostes econòmiques quan el plec de bases no preveia aquesta possibilitat.
Sobre aquests punts, el SAAS al·lega que els procediments es van fer seguint el format previ a l’entrada en vigor de la Llei de Contractació Pública del 2022, que es van mantenir fins a tenir disponible la plataforma que exigia el text. Aquesta no va estar disponible fins al juliol d’aquell 2023. En el cas del concurs de seguretat, s’indica que també es va seguir el que marca la Llei del 2000 i que “es va realitzar l’avaluació de les ofertes segons les necessitats del SAAS per comparar-les de la forma més equitativa possible on finalment va resultat adjudicada l’oferta amb un import més econòmic”. Les explicacions, però, no convencen el Tribunal, que referma el seu posicionament.
L’òrgan fiscalitzador també considera que hi ha deficiències en els mitjans de pagament. “S’ha constatat que l’entitat efectua pagaments, per a cert tipus de despeses, mitjançant disposicions d’efectiu de caixa i modalitats de pagaments no expressament contemplades dins la normativa aplicable”, s’adverteix. Per això, “es recomana l’adopció d’un procediment per la utilització d’aquests sistemes de pagament que s’ajusti a les previsions”.
Comentaris (2)