L’agència considera que Andorra té prou potencial per resistir l’impacte de la crisi, tot i que admet que “podríem baixar la qualificació si aquest és més sever o perllongat que les previsions, posant pressió sobre els comptes públics” o si “s’atura l’alienació amb estàndards financers internacionals o l’acord d’associació amb la Unió Europea”. Per ara, però, aquest escenari no és pas el contemplat com a més plausible. El manteniment del ràting es justifica recordant l’adhesió a l’FMI que “pot actuar com un punt d’ancoratge de la política que contribueixi a la resistència econòmica i pressupostària del país”. També es confia en la voluntat d’assolir un acord d'associació amb la UE i en convergir amb les normes internacionals sobre informació i supervisió financeres.
En l’informe es considera clau pel manteniment de la nota l’adhesió al Fons Monetari Internacional i la voluntat d’assolir un acord d’associació amb la Unió Europea
En el seu informe, S&P remarca que la crisi sanitària ha fet contreure tots els sectors. De fet, s’estima que el PIB haurà caigut un 12,9% al llarg del 2020, una previsió que “es basa en la gran concentració de l’economia en els serveis, en particular el turisme, que ha estat greument afectat per la pandèmia”. Tot i això, s’espera que ja aquest any hi hagi recuperació, amb una mitjana del 3,4% en els dos propers exercicis. En concret, un 5% el 2021 i un 2,3% el 2022.
En l’informe també es valora que els esforços dels darrers anys per contenir el deute públic “ha proporcionat a les autoritats espai fiscal per adoptar mesures pressupostàries en resposta a l'impacte econòmic advers de la Covid-19”. Així, es considera que “tot i que això comporta grans dèficits fiscals el 2020 i el 2021, el país va aconseguir diverses fonts de finançament i va diversificar la seva base de finançament fora del mercat local de capitals”.
Un altre punt que es considera positiu és la contenció de la pandèmia, tot remarcant que en la segona onada s’ha aconseguit mantenir “una gran capacitat” en el sistema sanitari”. També es destaca la voluntat de fer proves diagnòstiques al 40% de la població.
L’agència posa en relleu que “a diferència d’altres crisis, Andorra no ha registrat una alta emigració”. Al contrari, indiquen, va créixer un 1,1% el tercer trimestre del 2020. Pel que fa a l’atur, es creu que va augmentar un 2% l’any passat.
Es fan dues advertències importants: el cop del coronavirus ha estat més fort perquè l'economia està molt concentrada en els serveis financers, el turisme i el comerç i el futur del sector bancari comporta riscos en cas de noves crisis
Un però que sí que es posa és que, malgrat que s’ha estat promovent una diversificació de l’economia, encara es manté “molt concentrada en serveis financers, turisme i comerç” que representen el 75% del valor afegit brut. “Al nostre entendre, això agreuja l’impacte advers de la pandèmia Covid-19”, alerten. Tot i això, valoren en positiu que l’executiu “s’ha mostrat compromès amb les seves prioritats clau: obrir l’economia a inversors estrangers i reformar el sistema fiscal i les regulacions del sector financer per alinear-les amb les normes internacionals”.
A l’entendre de l’agència, Andorra té “marge fiscal” per gestionar les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus tot i una “visibilitat limitada sobre la posició externa del Govern”. Segons l’informe, Per això, expliquen, “hem revisat a la baixa la previsió del dèficit pressupostari de les administ“el paquet inicial de suport pressupostari per combatre l’impacte econòmic de la pandèmia no s’ha utilitzat del tot”. racions generals del 2020 al 3% del PIB”. Així, s’estima que el 2021 hi haurà “un dèficit pressupostari petit” que variarà en positiu, fins a un 3,3% anual, entre el 2022 i el 2024. Així, el deute públic passarà a ser del 48% el 2020 però es considera que es podrà reduir amb certa rapidesa, fins a un 41% a finals del 2024.
A banda, es recorda que tant FEDA com Andorra Telecom “continuen sent rendibles” i tenen “reserves molt elevades”. Això els permetrà assumir inversions claus com les que han de perseguir la transició energètica o la transformació tecnològica. També es destaca que el fons de reserva ha recuperat a finals d’any les pèrdues dels primers mesos del 2020.
Una advertència que, però, és fa és la que es refereix al sector financer. “Les futures crisis bancàries podrien tenir importants repercussions per a l’economia local, que podrien afectar la posició pressupostària del país i conduir a l’acumulació del deute”, avisa S&P. Per això, “la convergència amb les normes internacionals i els estàndards de transparència hauria de reduir el risc del sector, però posarà a prova els models de negoci” de les entitats “obligant-les a competir més directament amb actors mundials molt més grans”.
Comentaris (3)