El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha estat qui ha entregat el llapis electrònic amb el projecte de llei al síndic general, Carles Ensenyat. Dins del petit aparell, hi ha uns comptes de rècord, amb una despesa que es disparen de forma important. Fins i tot, més que els ingressos, que també creixen especialment per l’expectativa que la bona situació econòmica es traduirà en una millor recaptació dels tributs directes: IRPF (55,69 milions) i el de societats (81). Una previsió que Lladós ha volgut defensar com “consistent, prudent i realista”, tot tenint en compte la bona marxa de la gran majoria d’empreses del país i l’increment dels salaris. En aquesta partida també hi entren els dos milions que es cobraran pel cànon del casino.
Pel que fa als indirectes, en canvi, no s’espera un gran increment: es quedaran en una recaptació de 372,92 milions, dels quals 156,417 via IGI, lleugerament per sobre del 152 previstos per enguany que, però, acabaran sent uns 148. En el capítol d’ingressos patrimonials, es tornaran a agafar tots els beneficis d’Andorra Telecom (27,1) i, en canvi, es continua sense rebre res de FEDA. Ara bé, es compensa en part amb sis milions que es preveuen aconseguir gràcies a l’emissió d’euros: 6 milions.
“Hi ha un equilibri entre els reptes del país i la voluntat de posar les bases d’un creixement sòlid al mateix temps que apostem per la sostenibilitat de les finances”, ha volgut destacar el ministre de Finances
Això fa que el capítol d’ingressos corrents arribi fins a una previsió de 585,88 milions. Pel que fa a les despeses, les de funcionament s’enfilen a 490, contant l’aplicació de l’IPC als salaris del personal públic -de moment, 4,1% a l’espera de com evolucioni finalment la inflació en els tres darrers mesos del 2023 (cal recordar, al setembre estava en 6,1%) i també 42 noves places a diferents àmbits de l’administració- i els béns corrents i serveis. En canvi, Lladós ha volgut destacar el fet que es mantenen estable les financeres i, per tant, “podem destinar més diners a l’activitat econòmica”.
Una aposta forta es fa en la inversió. La que farà directament el Govern s’estima en 67,4 milions, també rècord. La part grossa, per l’habitatge, tant amb la reforma dels immobles ja comprats per l’executiu (11,9) com amb el projecte de pisos a preu assequible a la Borda Nova (18,6). Hi haurà també altres actuacions, com l’heliport (2 milions), la desviació de la Massana o altres obres a la xarxa viària, incloent-hi l’inici de la finalització del vial de Sant Julià de Lòria. Altres projectes previstos són la connexió per dur aigua potable al cap del Port, on s’ha de crear el centre d’alt rendiment esportiu en alçada, l’Icònic, o la rehabilitació de l’hotel Casamanya perquè, en un futur, esdevingui seu del ministeri de Medi Ambient i Agricultura.
A això s’ha de sumar la que es farà de forma indirecta, via les transferències de capital a altres entitats públiques, com ara el SAAS o, en aquest cas, el Consell General, amb el pla d’embelliment i reforma dels entorns de Casa de la Vall. Lladós també ha destacat que creixen les transferències als comuns. Arribaran als 69 milions. I es continua apostant per la digitalització de tot el país, amb 17 milions, i pel transport públic gratuït, que suposarà una partida de 8,3.
VALORACIÓ POLÍTICA
“Hi ha un equilibri entre els reptes del país i la voluntat de posar les bases d’un creixement sòlid al mateix temps que apostem per la sostenibilitat de les finances”, ha volgut destacar el ministre de Finances. Lladós ha destacat que “el 70% de les despeses van a consolidar l’Estat del Benestar”. Admet un dèficit important, però que es troba dins dels paràmetres legals i que, entén, no ha de disparar-se malgrat que la previsió d’IPC amb què s’ha elaborat el projecte legislatiu estigui, ara per ara, per sota de la real (6,1% al setembre). Entén que, en aquest cas, “la dada afectarà les despeses, però també els ingressos”.
A banda, ha recordat que una cosa és la previsió que es faci i una altra diferent la realitat final. En aquest sentit, ha posat l’exemple de l’actual exercici. El pressupost apuntava un dèficit de 27 milions i tot apunta a un tancament entorn del zero. I això pel fet d’haver tirat endavant inversions no previstes com les de l’habitatge o les darreres en aparells hospitalaris. “Sense elles, acabaríem amb superàvit”, ha afirmat. “No hipotequem res però incrementem despesa i inversió”, ha assegurat.
Lladós ha defensat que els comptes “afronten directament la problemàtica de l’habitatge i del poder adquisitiu” i també “aposta per la digitalització i per la inversió en salut i infraestructures”. També entén que es preserva la “resiliència financera de l’Estat”.
Comentaris (5)