Nou avís del Tribunal de Comptes a Govern per l’excés d’hores extra d’alguns funcionaris

Al llarg del 2019, 68 treballadors públics van superar el màxim de 120 anuals permeses i, fins i tot, vuit en van fer més de 300 mentre que l’informe de l’òrgan fiscalitzador també alerta d’irregularitats en la renovació de diverses pòlisses d’assegurances

Edifici de Govern a Prat de la Creu.
Edifici de Govern a Prat de la Creu. Altaveu

El Govern segueix sent poc curós a l’hora de controlar les hores extraordinàries que fan alguns dels seus treballadors. Així ho adverteix el Tribunal de Comptes, a l’hora d’analitzar la liquidació del pressupost de l’exercici 2019. Així, es remarca que hi ha 68 funcionaris que van excedir el màxim permès i que, en alguns dels casos, la situació va ser exagerada. En concret, vuit van superar les 300 hores extra. A banda, l’estudi també recrimina adjudicacions directes no prou justificades o pagament de primes no regulades.

L’informe tiba les orelles del Govern per algunes pràctiques que, a l’entendre dels responsables de l’òrgan fiscalitzador, no s’adeqüen als preceptes legals. Un d’ells ja és habitual: l’excés d’hores extra d’alguns empleats públics. Des del Tribunal es recorda que el reglament de sistemes de compensació les limita a un màxim “d’autoritzades i compensades per retribució” de 120 per any per cada persona. En canvi, en fins a 68 casos, aquest màxim s’ha superat. I vuit funcionaris haurien arribat a superar les 300 hores extraordinàries al llarg del 2019.

La situació s’arrossega any rere any. Fa dos exercicis, però, es pot parlar d’una certa millora. El 2018, el nombre de treballadors públics que van viure aquesta circumstància va ser de 112. Tot i això, els redactors de l’informe indiquen que “atenent a què aquestes pràctiques són observades de manera recurrent, podrien ser indicadores de debilitats i ineficiències organitzatives”. A banda, es lamenta que “en general, l’autorització i la justificació d’aquestes hores extraordinàries és posterior a l’execució”.

Façana de l'edifici administratiu de Govern.

Relacionat

112 funcionaris van excedir el 2018 les hores extra permeses

Davant aquest retre, Govern va argumentar que totes elles “estan motivades i conformades amb les signatures del ministre o del secretari d’Estat i del director del departament”. La resposta, però, no ha satisfet el Tribunal, que manté la recriminació en el seu informe posterior a les al·legacions.

L’òrgan també alerta que ha observat que hi ha treballadors públics que perceben primes de les quals “no consta cap regulació normativa que les empari” i, per tant, “no es pot determinar la raonabilitat dels imports abonats”. Concretament, es tracta del complement que cobren els bombers destinats a la caserna del Pas de la Casa. Sobre aquest punt, Govern afirma en resposta a l’informe que “s’està estudiant la regulació de les compensacions que són específiques dels cossos especials i que perceben per altres circumstàncies que les fixades al reglament de sistemes de compensació”. Es vol que el resultat d’aquest treball acabi incorporant-se a la pròxima reforma de la Llei de Funció Pública.

Una altra tibada d’orelles que fa el Tribunal de Comptes a Govern fa referència a la pròrroga tàcita de diferents contractes d’assegurances amb imports de consideració, com ara els 359.000 euros amb la Companyia Andorrana o la prima d’accidents amb la mateixa societat per un import de 300.000 euros, entre altres. Des de l’òrgan fiscalitzador es lamenta que no es justifiqués la mesura argumentant “la impossibilitat de promoure la concurrència” sense “donar detalls dels fets que porten als tècnics a aquestes conclusions” que, adverteixen, tampoc està prou justificada com requereix la Llei de Contractació Pública.

Altres aspectes que retreu el Tribunal al Govern a l’hora d’analitzar el tancament de comptes del 2019 són el fet que s’hagin fet modificacions pressupostàries en dates pròximes al tancament de l’exercici sense tenir consignada la partida necessària o que no estigués creat el registre de personal al qual obliga la darrera Llei de Funció Pública. També es considera que no hi ha un mecanisme prou acurat per controlar que les entitats que reben una subvenció les obtenen de forma correcta i fan una bona gestió dels diners o la manca d’una millor verificació que els licitadors que es presenten als concursos públics tenen la legitimitat necessària per fer-ho, més enllà d’una declaració jurada i signada pels mateixos.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.