112 funcionaris van excedir el 2018 les hores extra permeses

El Tribunal de Comptes alerta que, fins i tot, un treballador públic va superar les 300 hores, quan el màxim és de 120 i també avisa d’adjudicacions directes no prou justificades

Façana de l'edifici administratiu de Govern.
Façana de l'edifici administratiu de Govern. Toni Solanelles

Fins a 112 treballadors de Govern van superar al llarg del 2018 el màxim d’hores extraordinàries autoritzades de forma anual. Així ho posa en relleu l’informe del Tribunal de Comptes sobre la liquidació del pressupost, que també retreu a l’executiu que s’ha detectat fins a 50 contractacions de personal eventual que superen el termini previst a la llei de Funció Pública, així com diverses adjudicacions fetes injustificadament de forma indirecta.

L’òrgan fiscalitzador ha fet públics i enviat al Consell General, on s’hauran de validar, els informes sobre els comptes de les diferents entitats públiques de l’exercici 2018. Pel que fa als del Govern, ha trobat diferents irregularitats que considera caldria solucionar i evitar de cara a anys posteriors. Entre elles, el fet que un nombre important de funcionaris van superar el límit d’hores extra.

L'òrgan fiscalitzador també detecta 50 contractacions eventuals que superen el límit de nou mesos permès per la llei

En concret, el Tribunal recorda en el seu informe que la normativa vigent estableix un màxim de 120 cada any i que aquest límit només es pot superar “en casos puntuals, degudament justificats, després de l’informe del director del departament o del secretari d’Estat i amb l’aprovació de la Secretaria d’Estat de Funció Pública”. En canvi, l’òrgan constata que això es va incomplir en fins a 112 treballadors. D’ells, 41 van fer entre 120 i 150 hores extra i 45, entre 150 i 200. 25 més van superar les 200 i, fins i tot, hi ha el cas d’un empleat que va fer més de 300.

En l’informe, s’alerta que “aquestes pràctiques són observades de manera recurrent” i, per això, s’entén que “podrien ser indicadores  de debilitats  i  ineficiències organitzatives”. També s’observa que “en general, l’autorització i la justificació d’aquestes hores extraordinàries és posterior a la seva execució”.

En l’àmbit de personal, també s’alerta que hi va haver contractacions eventuals que no s’ajustaven a la Llei de Funció Pública perquè superaven el termini de nou mesos previst al text. En concret, hi havia fins a 50 contractes que incomplien aquesta legislació. També s’indica que “haurien de ser cobertes mitjançant un procediment selectiu”.

L'informe segueix posant en dubte que l'executiu pugui recuperar els diners prestats a l'AREB en el marc del procés BPA

El Tribunal també adverteix que es van realitzar adjudicacions directes sense que es justifiqués que fos necessària aquesta forma o bé amb arguments no adequats. Entre elles hi figuren quatre contractes d’assegurances per imports de 347.661 euros per una prima de responsabilitat civil, de 300.402 euros per una prima d’accidents, de 189.573 euros per una prima d’automòbils i 190.551 per una prima multirisc. L’informe indica que es va argumentar “la impossibilitat de promoure la concurrència” però no s’han aportat els “detalls dels fets que porten als tècnics a aquestes conclusions”. També s’avisa que es van fer contractes sensibles sense que la seva finalitat s’ajustés al que disposa la Llei de Contractació Pública. En concret es tracta de la contra pericial de valoració econòmica demanada per la contaminació d’aigües d’Arinsal.

Una altra alerta que llança el Tribunal fa referència al préstec que el Govern va fer a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en el marc del cas BPA. S’avisa que “atenent a l’origen  i imports  dels  recursos  dels  quals  disposa  l’AREB es qüestiona la recuperabilitat per part del Govern d’aquest dret”.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.