L’informe del Tribunal de Comptes sobre la liquidació pressupostària de l’AREB l’any 2019 torna a deixar en mal lloc els gestors de l’entitat. Les irregularitats i els incompliments legals no es pot dir pas que siguin menors. Començant per un tema recurrent en anys anteriors: les dades sobre el que resta de BPA, encara gestionada per l’agència. En aquest cas, l’òrgan fiscalitzador posa en relleu l’existència “d’una inversió financera al patrimoni” de l’antic banc de 60.000 euros la correcció de la qual no ha pogut analitzar.
Les irregularitats i incompliments existents segons el Tribunal no es pot dir que siguin menors, començant per la negativa a facilitar els comptes de BPA quan, llei a la mà, també haurien de ser fiscalitzats
El motiu? Que no té els comptes de l’entitat financera intervinguda el 2015. Es recorda que “l’AREB ostenta la totalitat del capital social de la referida societat” i que, malgrat el que disposa la llei que regula el Tribunal, “els comptes de BPA, SAU de l’exercici i els d’exercicis anteriors no han estat lliurats”, malgrat que, tant la normativa de l’òrgan fiscalitzador com la Llei General de les Finances Públiques, deixen clar que “era procedent fer-ho”. S’avisa que això “a més de representar l’incompliment normatiu esmentat, impedeix conèixer i avaluar possibles passius, riscos, contingències o responsabilitats que poguessin tenir incidència directa en els comptes de l’AREB i, indirectament, en els comptes de l’Estat”.
Un altre retret, també fet en anys anteriors, fa referència al préstec fet pel Govern a l’AREB, de 20 milions d’euros, per a la gestió de la intervenció de BPA. “No es coneixen els recursos dels quals disposarà o preveu disposar l’AREB per atendre la devolució d’aquest endeutament. En el cas que la seva capacitat de retorn depengui de les aportacions que faci el Govern s’hauria de qüestionar la seva exigibilitat per part d’aquest darrer i, per tant, la qualificació i classificació d’aquesta operació”, indica l’informe.
El Tribunal de Comptes també posa en relleu dues irregularitats referents a la contractació pública. La primera, la renovació d’un contracte de serveis jurídics ja adjudicat de forma directa el 2017. Durant el 2019, això va suposar compromisos per 1,14 milions d’euros. “La falta de concurrència no permet al Tribunal manifestar-se sobre la raonabilitat de que els preus satisfets s’ajusten a les condicions del mercat en els termes que reclama la gestió de fons públics”, s’alerta.
Una altra contracció que es posa en dubte també es va fer de forma directa “sense que, a través d’informe tècnic previ, es justifiqui adequadament (...)i que podien acollir-se a aquesta forma d’adjudicació”. En concret, es tracta dels serveis comptables encomanats a Alfa Capital, per un valor proper als 45.000 euros.
Comentaris (9)