Govern xifra en 3,2 milions els impagaments de crèdits tous i avisa que s’anirà a la Justícia

L’executiu admet que, en alguns casos, els préstecs dels quals s’ha exigit el retorn anticipat s’acabaran pagant i, per tant, no caldrà avalar, però en altres no serà així, per exemple, en la nova llista, de 69 empreses, hi ha set que han fet fallida i set amb embargaments judicials

Guillem Casal, durant la roda de premsa.
Guillem Casal, durant la roda de premsa. SFGA/JAVILADOT

De les 69 empreses a qui Govern va demanar l’execució anticipada dels crèdits tous, hi ha set que la motivació de la decisió de l’executiu va ser perquè havien fet fallida. En set casos més, la causa va ser que la Justícia havia acordat un embargament de béns a la societat. A la resta, 55, se’ls ha demanat tornar els diners abans d’hora per incompliment d’alguna condició contractual, en la majoria de vegades, alguna quota impagada. Les xifres conegudes aquest dimecres s’han de sumar a les d’un llistat anterior, publicat el 2022. L’executiu calcula que la dada final se situa en uns 3,2 milions d’euros.

És la xifra que es va demanar retornar de forma anticipada. S’admet que una part important es pot acabar transformant en diners impagats i, per tant, que haurà d’avalar Govern en nom de les empreses, a qui posteriorment es reclamarà via judicial. El que no s’ha aclarit des de l’executiu és quantes societats han tornat ja el préstec i quantes continuen sense complir aquesta obligació.

L’executiu xifra en un 2% l’índex de morositat del programa, una dada que considera “satisfactòria” i que està pel sota de l’esperada quan es va impulsar la iniciativa, en plena pandèmia

Es té clar, però, que en els set casos on la decisió es va prendre perquè el negoci havia entrat en fallida -un exemple clar és la Hispano Andorrana- els diners els haurà de posar l’Estat i, en tot cas, intentar recuperar-los en el concurs de creditors pertinent i, si no, reclamar-los via judicial. En altres set casos, la decisió de reclamar el retorn es va donar per una altra de les possibilitats contemplades al decret: que la Justícia embargués l’empresa que havia rebut el crèdit.

El principal motiu, de la demanda, va ser que les beneficiàries havien incomplert alguna de les condicions contractuals del préstec. En fins a 55 casos del llistat publicat aquest dimecres ha estat així. Tot i que això no vol dir directament que el negoci no hagi tornat el crèdit, Govern sí que ha optat per sumar la quantitat en el marc dels diners impagats, a l’espera de si es recondueix la situació o no. Hi ha empreses que, per exemple, sí que han tornat ja tots els diners.

De moment, però, l’executiu ho posa al mateix sac: el d’impagats. I amb les empreses que han sortit al BOPA aquest dimecres, això suma 2,278 milions d’euros. A aquesta xifra, però, s’ha de sumar la resultant d’una primera llista d’executats publicada fa un any. Llavors, l’import era de 0,9 milions. Per tant, el total ara mateix se situa en 3,2.

El portaveu del Govern, Guillem Casal, ha volgut defensar els programes impulsats en el seu dia. “Es van fer en un moment de tensió econòmica per a moltes empreses”, ha recordat. I, en canvi, considera que “ens movem en un índex de morositat al voltant del 2%, que és satisfactori”. Fins i tot, ha apuntat el ministre canillenc, “inferior al que es va preveure en un inici i al que tenen entitats bancàries amb productes similars”. A banda, es mostra convençut que, en la majoria d’empreses que encara tenen quotes pendents, “la situació econòmica els permet retornar aquests préstecs”.

També ha deixat clar que les societats que no ho facin i, per tant, obliguin Govern a afrontar el pagament dels crèdits en la seva condició d’avalador no podran respirar tranquil·les. “Es faran processos de reclamació judicial amb aquelles que no hagin satisfet aquestes quotes, verificant evidentment si no hi ha hagut un retorn dels diners”, ha avançat Casal.

Comentaris (4)

Trending