L’FMI recomana apostar per la inversió pública i per tenir més reserves a l’estranger

El Govern afirma que treballa per poder incrementar en pocs mesos els fons que hi ha fora del país, actualment 62 milions en drets de gir al mateix organisme, fins a prop de 334, un 12% del PIB

Ballestà i Jover, abans de començar la comperaixença conjunta amb l'FMI.
Ballestà i Jover, abans de començar la comperaixença conjunta amb l'FMI. SFGA/J.A.VILADOT

Andorra ha resistit raonablement bé l’impacte de la pandèmia del coronavirus. I ho ha fet tant sanitàriament com econòmicament. Aquesta és l’opinió del Fons Monetari Internacional reflectida en el primer informe fet per l’organisme sobre el país. Això sí, es fan diverses recomanacions de cara al futur més immediat. Primer, apostar per mantenir a un nivell elevat la inversió pública. I, segon, incrementar les reserves que el Govern té a l’estranger de forma significativa. Aquesta darrera, ha avançat l’executiu, s’accepta i es vol tirar endavant en els pròxims mesos.

L’informe s’ha fet públic aquest divendres i les seves línies mestres han estat presentades pel ministre de Finances, Eric Jover, i per la cap de missió de l’FMI a Andorra, Srobona Mitra. Aquesta darrera ha posat en relleu que, malgrat que la pandèmia ha afectat fortament el Principat, “les polítiques estatals han ajudat a mantenir baixes taxes de letalitat i a conservar els mitjans de subsistència de la població”. De fet, ha assegurat que “són lliços que s’han de compartir amb altres països”.

També ha volgut ser optimista a l’hora d’avançar que Andorra pot viure una recuperació relativament ràpida. Així, la previsió que fa l’organisme internacional és que el PIB creixi un 5,8% aquest 2021 i un 4,1% el 2022, sempre, clar, en funció de com evolucioni la pandèmia. A l’hora de valorar l’estat de l’endeutament, ha admès que les polítiques seguides han fet que hagi crescut però “d’una forma sostenible” i, de fet, entén que “es pot reduir ràpidament i assolir els límits fixats el 2024”.

L’organisme valora positivament la gestió de la pandèmia que, destaquen, ha permès una letalitat baixa tot i una alta incidència i mantenir intacte bona part del teixit econòmic, a la vegada que pronostiquen un increment del PIB del 5,8% enguany i del 4,1% el 2022

L’informe efectua diferents recomanacions. En l’àmbit pressupostari, apunten que és necessari allargar les mesures de suport al teixit econòmic I, més enllà d’això, apostar de forma clara per fer més inversió pública. Especialment en àmbits com “el transport, l’educació, les energies renovables o preparar les estacions d’esquí davant el canvi climàtic”. Això, ha admès Jover, contrasta amb el fet que la modificació pressupostària entrada a tràmit aquest divendres preveu una nova retallada en aquest àmbit.

“L’FMI ens diu que com més inversió més animació es genera a l’economia i més llocs de treball es generen”, ha indicat el titular de Finances que, però, ha advertit que “s’ha de trobar un bon compromís amb no accelerar l’endeutament de forma forassenyada”. Així, ha afirmat, “prenem nota de la recomanació” i ha recordat que la tisorada ara marcada serà inferior a la que es va preveure durant el primer trimestre quan “ja es van congelar despeses”. A banda, ha indicat, “hem passat el missatge a Andorra Telecom i FEDA que han de desenvolupar un elevat ritme d’inversió perquè ara tenen el paper a jugar de mantenir un flux important cap a l’economia”.

Amb més ganes es posarà el Govern a complir una altra recomanació de l’organisme: incrementar les reserves de l’Estat a l’estranger. Actualment, se situen en un 2% del PIB, bàsicament les que hi ha al mateix FMI (62 milions) i s’estima necessari fer-les créixer fins a un 12% (334 milions). “Treballem en diferents línies per incrementar-les de forma progressiva”, ha avançat Jover sense, però, voler revelar quines mesures s’analitzen. “No desvelarem quina serà l’estratègia però esperem fer-ho de forma significativa en pocs mesos”, s’ha limitat a comentar.

Des de l’FMI, la cap de missió per Andorra ha assegurat que la recomanació “s’ajusta al que demanem per a altres països”. Així, Mitra ha argumentat els motius tot explicant que “tenir reserves internacionals permetria a les autoritats pagar les importacions necessàries en temps de crisi encara que no hi hagués exportacions”. És a dir, “tindria liquiditat per poder fer adquisicions a l’estranger”.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending