Així ho ha expressat Alsina després de l’acte formal de reinauguració de la renovada oficina seu central de MoraBanc, a l’avinguda Meritxell, l’oficina d’atenció al públic més gran que quedarà a tot Andorra, amb 40 professionals atenent els clients mirant de garantir “l’humanització” tot i l’avenç dels sistemes financers digitals. El CEO de MoraBanc ha assegurat que tot i fusionar-se amb BancSabadell d’Andorra estarien fent dues coses que van a contracorrent. Mantenir oficines obertes i continuar comptant amb atenció personalitzada.
La nova oficina, que mira de disposar de tants elements sostenibles com pot, hauria de permetre, entre altres coses, les esperes que històricament han hagut de fer els clients de l’entitat en aquestes instal·lacions. Lluís Alsina i el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, tots dos rememorant algunes anècdotes, que els venien explicades o viscudes en primera persona han estat els encarregats de fer els parlaments de rigor. El rector de la capital i arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, s’ha encarregat de la benedicció al costat, entre d’altres, del ministre de Finances, Ramon Lladós.
El CEO de de l’entitat ‘blava’ ha recordat, com ho ha fet en altres ocasions, que cal garantir el ‘level playing field’. Això és, la igualtat de condicions amb aquells altres bancs que es podrien establir al Principat
El CEO de MoraBanc i, evidentment, home fort d’Andorran Banking, ha reconegut que el sector sí que ha tingut accés, com no pot ser d’una altra manera, al protocol financer de l’acord d’associació. I que cal afinar alguns aspectes. En tot cas, Alsina ha recordat, com ho han fet en altres ocasions, que cal garantir el ‘level playing field’. Això és, la igualtat de condicions amb aquells altres bancs que es podrien establir al Principat.
Lluís Alsina ha reconegut que la banca ha demanat també sovint al Govern que faci contactes amb els bancs centrals de l’entorn ja que Andorra no en pot disposar, per mirar de tenir accés a la liquiditat europea. “És una petició del sector.” I en aquest marc caldria situar les converses que es mantenen amb el Banc de França. “És una feina que li correspon al Govern i que no és senzilla”, ha admès el conseller director general de MoraBanc, que espera que en els quinze anys de marge posterior una vegada entri en vigor, si acaba entrant, que ho farà més aviat o més tard ha donat a entendre Alsina, l’acord d’associació, hi haurà també entesa per a l’accés a la liquiditat a través d’algun banc central de l’entorn.
Actualment bancs estrangers ja podrien operar a Andorra i mai ningú no ha mostrat interès per fer-ho. Cert, però, que l’acord amb Brussel·les “facilita l’entrada” alhora que certs productes financers andorrans assolirien l’homologació europea. O l’aconseguirien, com a mínim, amb una facilitat que ara no hi ha de cap manera. Hi ha qüestions, però, que encara s’han d’acabar de perfilar, mentre que no hi ha cap altra de les quatre llibertats o protocols que formen part de l’acord amb Europa que tinguin un impacte directe i real sobre el sector financer.
MÉS BENEFICIS
Lluís Alsina ha reconegut -“així serà”- que el conjunt de la plaça financera andorrana obtindrà aquest 2023 més beneficis dels que va obtenir el 2022. Ara bé, no ha volgut ni tan sols indicar en quin percentatge es poden augmentar aquests guanys. El que és evident és que l’alça dels tipus d’’interès hi tindran molt a veure. De fet, és un element clau ja no sols per a la banca andorrana sinó, fins i tot, per al conjunt del sector arreu del món. Fins al 30 de març, però, no s’han de formular els comptes i, per tant, no serà fins llavors que es puguin oficialitzar uns beneficis que seran molt notablement superiors als de l’exercici precedent.
Comentaris (7)