Ferrer i Minguillón porten al límit la negociació amb DA per la llista conjunta

La tensió al Govern i a Demòcrates per Andorra (DA) és més que evident. I en té la ‘culpa’ un nom (potser millor dos) i una parròquia: Rosa Ferrer (i Jordi Minguillón) i Andorra la Vella. La ministra i el cònsol, o el que és el mateix, els dos caps visibles de la Coalició d’Independents (Cd’I) que fa quatre anys va aconseguir el triomf electoral en les comunals de la capital estan portant al límit la negociació per a la configuració d’una candidatura conjunta amb DA a Andorra la Vella. Ferrer ha reiterat la seva disposició de deixar el ministeri i de forçar que el grup parlamentari demòcrata es quedi en minoria si no es respecta un element clau: Minguillón ha de liderar la llista conjunta. Per si de cas, Cd’I ja està movent fils per fer una candidatura en solitari. Minguillón és, sí o sí, el candidat a cònsol de Cd’I. I Cd’I, que poc abans de les generals del mes de març va signar un acord per aquells comicis i per als del mes de desembre, recorda per activa i per passiva que en el marc d’aquell pacte es va establir que el número 1 de la llista comunal el decidiria Cd’I. I la coalició parroquial ja fa uns dies que va decidir que el candidat havia de ser l’actual cònsol. Aquells que dins de Cd'I consideren que Minguillón no és la millor alternativa van quedar formalment en minoria. I malgrat el refús que genera en les files demòcrates, DA no ha estat capaç tampoc d’imposar un candidat amb prou galons com per deixar l’actual màxim mandatari del comú de la capital a l’estacada. Autodescartada Conxita Marsol, ni Marc Pons no voldria agafar les regnes de la candidatura (tampoc no acaba de tancar files i sols acceptaria, a més a més, anar de segon) ni Sílvia Riva no té disponibilitat per acceptar el repte. Josep Anton Bardina, una altra possible opció, no s’ha plantejat deixar un Consell General on es troba d'allò més còmode. Dissabte, durant la jornada de treball de DA a Ordino, en què no hi va assistir cap component de Cd’I (Marc Pons va començar el mandat sota l’aixopluc de la formació parroquial però finalment es va acabar integrant al partit demòcrata) malgrat estar-hi convidats, el secretari d’organització de DA, Esteve Vidal, va respondre amb un lacònic “segurament sí, però ho haurà de decidir el comitè parroquial” quan se li va demanar si Minguillón era un bon candidat. Vidal era plenament conscient que el comitè parroquial de DA a la capital no només no pensa que l’actual cònsol ‘segurament no’ és un bon candidat. Directament, el gros de DA creu que Minguillón no hauria de ser de cap de les maneres el candidat. Però no hi ha cap alternativa clara. Ben al contrari, hi ha un terratrèmol preparat si això acaba no sent així.

Eleccions anticipades?

La direcció de DA és conscient de la tibantor que hi ha amb el seu soci Cd’I. I va molt més enllà de les trobades bilaterals dels equips negociadors que formalment constitueixen, d’una banda, Jordi Cinca i Josep Anton Bardina i, de l’altra, Rosa Ferrer i Carles Jordana. Fonts coneixedores de les converses han recordat que l’advocat i parlamentari de DA integrat al grup com a quota de Cd’I està sent molt taxatiu amb el seu posicionament. Jordana ha deixat clar que abandonarà el grup parlamentari si no es respecta el pacte que hauria de permetre que Minguillón encapçalés la candidatura. I un altre conseller, en aquest cas d’Encamp, Carles Enseñat, podria seguir-li els passos. No pas perquè Enseñat sigui, en aquesta ocasió, de Cd’I. Si no per la connexió personal que manté amb Ferrer, que està disposada a renunciar al ministeri (de Salut, Benestar i Ocupació) que lidera per, a curt o no tan curt termini, acabar forçant unes eleccions anticipades. La setmana passada hi va haver, fins i tot a l’edifici administratiu, algunes reunions presidides per un altíssim voltatge. On les cartes han quedat sobre la taula. Tant, que el propi Toni Martí, contra l’opinió de molts dels seus, hauria gairebé assumit que no queda més remei que acceptar Minguillón com a candidat a cònsol. Cònsol major, és clar. Hi ha hagut reunions tenses, per exemple, per recordar quin van ser els tractes que es van fer, al seu dia, quan es va signar l’acord entre Cd’I i DA. La coalició parroquial, o els seus principals promotors, no estan disposats, en aquesta ocasió, a tornar a deixar-se ‘enganyar’. L’acord establert en vista a les generals preveia que Ferrer seria ministra de Presidència. Aquell pacte -fixat en un document escrit que no es va arribar a signar però que restava tancat a pany i forrellat a la caixa forta d’una notaria del Principat- no es va respectar. I l’ara ministra de Salut sap que se la va enviar a un departament d’alt risc ‘crematístic’ perquè una part del nucli dur de DA i el Govern (Gilbert Saboya, Jordi Alcobé…) no la volia veure ni en pintura. Ara, la ministra vol tornar la pilota als seus ‘amics’ de gabinet. I des del seu refugi-desterrament de Clara Rabassa coordina les operacions de trencament que facin falta. Ja s’ha creat un primer cinturó de gent de la seva confiança al ministeri. I si cal establir una segona línia, ho farà. Igual com pot cremar tantes naus com faci falta. Hi ajuda el fet que sap que Toni Martí tampoc no voldria estar-se molt temps més en el càrrec. El cap de Govern ha anat insinuant que al gener o al febrer podria plegar i passar el relleu al titular d’Exteriors, Gilbert Saboya, sense convocar eleccions. La paraula de Martí ja no la creuen ni al seu propi partit (encara es recorda allò del ‘no em presento, sí em presento, em presento si em feu la pilota’ que és una mica el que va fer poc temps abans dels comicis generals). Davant de tal inestabilitat, de la incertesa de la resolució del ‘cas BPA’, de veure com quedarà el mapa comunal després del 13 de desembre, d’una negociació amb Europa que demandaria una unitat que DA reclama però mai no dóna per a altres qüestions, Ferrer hauria considerat en les seves valoracions que si ho engega tot a rodar tampoc no seria gaire diferent al que ja està passant ara. De fet, Cd’I ha fet diversos contactes, sense sort en algunes ocasions, per tenir a punt una llista pròpia per si fallen les negociacions amb DA. Ferrer, Minguillón… han sondejat alts funcionaris del comú per incorporar-se a una eventual candidatura violeta (i només violeta). De fet, segons algunes fonts, fins i tot l’actual cònsol menor, Eron Estany, que les darreres setmanes es va autodescartar per continuar, podria afegir-se al projecte si ha de ser un projecte en solitari. I si això és així en el cas que no hi hagi acord, si el pacte tirés endavant i Minguillón encapçalés la candidatura també tindria els seus efectes. Marc Pons, per exemple, podria arribar a acceptar anar, com a màxim, de número dos de la llista. Però mai amb l’actual cònsol al capdavant. En una candidatura conjunta amb un 50% d’integrants triats per a cadascuna de les dues formacions, difícilment una consellera com Meritxell Rabadà, que no refusaria poder acabar la feina feta a Cultura i Participació Ciutadana, seria designada per Cd’I, la formació de la qual és membre. Rabadà va passar de ser dona de confiança de Ferrer a distanciar-se’n i manifestar obertament dues coses: sí, el pacte amb DA deia que Cd’I posava el número 1 de la llista però, no, no està d’acord que aquest número 1 sigui Minguillón. I ni el cònsol no la voldria ni la consellera no voldria anar a la llista. Tot això aparentment.

Cerqueda candidat liberal?

Encara hi ha molta feina per fer. Com feina també tenen la resta de formacions. Malgrat que el president de Liberals d’Andorra (Ld’A), Jordi Gallardo, s’ha posat a disposició del partit i del comitè parroquial, tots els consultats consideren que seria “una bestiesa” desvestir el Consell General -Gallardo n’és un actiu president suplent i, amb el caràcter de Josep Pintat, sol ser la cara mediàtica del grup- per intentar un dificilíssim assalt al comú. Així les coses, sembla que hores d’ara qui més ben posicionat per liderar la candidatura liberal seria el president del comitè parroquial, Jordi Cerqueda. Un candidat que Toni Martí voldria evitar sí o sí pel que el seu entorn personal i familiar pot restar de DA. De fet, la marca demòcrata està de baixada, segons tots els consultats, però tot i això parteix amb avantatge en la immensa majoria de parròquies. I on no, burxa la resta de formacions. D’aquí que Ld’A vagi amb peus de plom en el moment de fer moviments tàctics. No vol, la formació liderada per Gallardo i Amadeu Rossell, que li cremin noms abans d’hora. Queden només setze dies perquè les llistes s’hagin de tancar. Però tractant-se d’unes eleccions al Principat més val dir que encara queden setze dies. Tot està obert i tot pot passar.