EUA considera que el FinCEN no té responsabilitat en el ‘cas BPA’ perquè la intervenció la va fer Andorra

EUA considera que el FinCEN no té responsabilitat en el ‘cas BPA’ perquè la intervenció la va fer Andorra
EUA considera que el FinCEN no té responsabilitat en el ‘cas BPA’ perquè la intervenció la va fer Andorra

La justícia americana es renta les mans i ha resolt recentment que no pot determinar la responsabilitat del FinCEN en el dany causat a Banca Privada d’Andorra (BPA) atès que hi va intervenir directament el govern d’un Estat sobirà (el Govern d’Andorra) i, en conseqüència, no té competència per analitzar el cas més enllà de constatar que l’agència depenent del departament del Tresor americà va retirar la nota de proposta de sanció (el ‘Notice’) sense imposar cap mesura

Una cort federal de Columbia va tancar dimarts definitivament el plet endegat fa gairebé un any i mig pels accionistes de BPA fins a la seva nacionalització, els germans Higini i Ramon Cierco. Durant tot aquest temps, el FinCEN no ha aportat ni una sola prova que acredités les acusacions formulades al ‘Notice’. De fet, durant les vistes orals que hi ha hagut en el marc d’aquesta causa, els advocats del departament de Justícia dels Estats Units, que han assumit la defensa del FinCEN, han reconegut que no els constava que s’haguessin formalitzat les acusacions després de la diligència mínima de contrast tot i la insistència dels jutges en preguntar pels motius que els van dur a elaborar el ‘Notice’. De fet, els casos citats pel FinCEN eren tots coneguts i judicialitzats, o bé a Andorra o bé a Espanya.

Els germans Cierco, en formalitzar al seu dia la demanda contra el FinCEN, van fer dues peticions a la cort de Columbia. La primera, que obligués l’agència del departament del Tresor americà a retirar el ‘Notice’. La segona, que es declarés la responsabilitat de la unitat americana de prevenció del blanqueig en la causació del dany mortal a BPA. Curiosament, hores abans que el tribunal s’hagués de pronunciar, el febrer del 2016, el FinCEN va retirar el ‘Notice’. Poc després, la cort va resoldre que els accionistes majoritaris del banc intervingut es podien donar per satisfets després d’haver aconseguit la retirada de la nota del 10 de març del 2015.


La cort de Columbia resol que havent aconseguit la retirada del 'Notice', els accionistes majoritaris del banc es poden donar per satisfets i no pot entrar a valorar què ha fet un altre país


Els representants legals d’Higini i Ramon Cierco als Estats Units, el despatx Lewis Baach, va recórrer contra aquella decisió demanant que es resolgués també sobre la segona de les demandes, la declaració de la responsabilitat del FinCEN. La sentència de la cort de Columbia dictada dimarts és la resposta a aquell recurs. La discussió queda definitivament tancada i la cort federal el que manté és que havent participat directament en la intervenció del banc un altre govern sobirà (el Govern d’Andorra), la justícia americana no pot establir efectivament la responsabilitat del FinCEN, si hi fos, i no té competència per pronunciar-se sobre altres actuacions.

L’advocat del despatx Lewis Baach i un dels assistents legals dels germans Cierco als Estats Units, Manuel Varela, ha lamentat que “el FinCEN s’amagui rere la cort per no provar absolutament res, perquè fins ara ha estat incapaç de mostrar cap evidència, si hi és, del motiu pel qual va actuar. I tampoc no ha provat les manifestacions que feia al ‘Notice’”. Al mateix temps, Varela ha ressaltat que “la decisió de la cort americana en cap cas es pot interpretar ni com un aval a l’actuació del FinCEN ni, encara menys, cap aprovació respecte de l’actuació de les autoritats andorranes”, a qui trasllada tota la responsabilitat.

La realitat és que tant el FinCEN com ara la cort de Columbia passen la pilota a les autoritats del Principat i, en canvi, tant el Govern com altres institucions andorranes s’escuden permanentment en la nota emesa pel FinCEN per justificar la intervenció desmesurada de BPA. Aquesta afirmació queda del tot acreditada, per exemple, amb l’argumentari usat per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) en una causa recentment vista per la sala administrativa del Tribunal Superior. L’INAF va atribuir al ‘Notice’ tota la responsabilitat de la intervenció. Així, durant la vista oral relativa al plet per la despossessió dels membres del consell d’administració de BPA, l’advocat de l’INAF va afirmar rotundament: “La pena de mort del banc és la nota del FinCEN. Aquesta nota és la pensa de mort de BPA. Punt.” 


L'agència depenent del Tresor americà no ha aportat cap prova sobre les acusacions fetes i es nega a facilitar la documentació que ha reconegut que té pels contactes amb Espanya i/o Andorra


En paral·lel, i per intentar establir les responsabilitats en la causació del dany irreparable que s’ha fet a Banca Privada d’Andorra (BPA), als seus clients, treballadors i accionistes, s’ha engegat un procés judicial contra el FinCEN per obtenir la documentació que ha reconegut tenir en relació a comunicacions hagudes amb autoritats espanyoles i/o andorranes relatives a BPA. Aquest procés, sota l’aixopluc d’una llei anomenada FOIA (Freedom of Information Act), no té res a veure amb el plet tancat dimarts per la cort federal de Columbia. Es tracta d’una demanda nova.

Després de nou mesos de combat legal amb el FinCEN, aquesta agència ha acabat reconeixent que existeixen 383 pàgines de documentació. Però es nega a facilitar-la escudant-se en excepcions fins ara injustificables. Aquesta informació, que no s’estaria facilitant per múltiples pressions, hauria de permetre establir les responsabilitats eventuals, si escau, que hagin pogut tenir en tot l’afer les autoritats americanes, les espanyoles i les andorranes.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.