Estupefacció davant la possibilitat de poder vendre béns embargats sense una sentència ferma

Els demòcrates, amb l’acord de liberals i CC, han introduït una esmena en un projecte de llei de modificació de la legislació en matèria de blanqueig que al seu torn canvia el Codi de procediment penal

-
-
La possibilitat que es puguin acabar venent -teòricament, realitzant- béns embargats en causes judicials sense la necessitat que hi hagi d’haver una sentència ferma que condemni efectivament el titular d’aquell bé i que en conseqüència quedi definitivament comissat per l’administració de Justícia, per l’Estat, està enervant diversos sectors socioeconòmics del Principat. Des de gestors immobiliaris a juristes troben fora de lloc la proposta plantejada per Demòcrates per Andorra (DA) i explicitada en una esmena introduïda en el marc d’un projecte de llei de modificació de la legislació en matèria de blanqueig que al seu torn canvia també el Codi de procediment penal.

En concret, el text de l’esmena que planteja aquest canvi en el Codi de procediment penal, i que tot i ser presentada formalment pels Demòcrates ha estat consensuada amb Liberals i Ciutadans Compromesos (CC), els tres grups que donen suport al Govern, estableix que “el batlle, d’ofici o a instància de les parts o del ministeri fiscal, i amb l’audiència prèvia de les persones interessades que s’hagin personat en el procés corresponent, pot acordar per mitjà d’un aute motivat que els fons embargats o segrestats siguin utilitzats amb finalitats d’interès públic o social, o que siguin realitzats. Aquest aute motivat també ha de contenir una valoració dels fons embargats o segrestats”.

Afegeix l’esmena, que suposaria un apartat sisè a l’article 116 del Codi de procediment penal, que “en cas que l’embargament o el segrest dels fons s’hagi fet en execució d’una decisió d’una autoritat judicial estrangera, els fons només es poden realitzar amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial estrangera, que s’entén obtinguda si no ha respost dins els tres mesos següents al dia en què se li hagi enviat la sol·licitud a aquest efecte”. I acaba “en cas que per mitjà d’un aute motivat s’estableixi el retorn dels fons embargats o segrestats, es retornen en l’estat en què es trobin o es retorna el valor pel qual han estat realitzats”.  

La proposta política, una de les tres esmenes, totes ben polèmiques, que ha introduït formalment DA, possibilitarà que un bé comissat per ordre judicial pugui ser subhastat abans que hi hagi una condemna ferma. El que caldrà és fer una taxació en el moment del bloqueig o embargament del bé. Així, si mai una persona a la qual se li hagi comissat un bé -un cotxe, un immoble- en virtut d’una causa judicial per la qual estigui acusat, si finalment els tribunals l’absolen potser es trobarà que no recuperarà el bé embargat, sinó els diners obtinguts en la subhasta d’aquell bé. 

L'administració es traurà de sobre el maldecap d'haver de gestionar, per exemple, un ampli parc mòbil comissat i, alhora, disposarà durant un temps d'una liquiditat 'prestada'

La teoria exposada de portes en fora pels promotors de la iniciativa legislativa és que d’aquesta manera l’embargat no haurà de patir per la pèrdua de valor del seu bé i també es restarà dificultat a l’Estat, per exemple, alhora de gestionar un parc mòbil embargat i que suposa tenir cotxes repartits en molts indrets alhora que en moltes ocasions es van deteriorant i després és l’Estat, en els casos que l’embargat resulta absolt, el qui ha d’assumir la responsabilitat d’haver de reparar aquella pèrdua de valor. Com que ara el bé se subhastaria molt abans, el fruit d’aquella realització és el que s’acabaria lliurant a l’embargat declarat innocent si és el cas.

Més enllà de les justificacions polítiques oficials, altres fonts, però, han remarcat un altre fet. Venent béns embargats sense haver d’esperar a sentències fermes que tot sovint poden tardar molts anys a arribar, l’administració, l’Estat, sempre podrà obtenir uns diners que probablement usarà, tindrà una liquiditat que d’altra manera no tindria tot i que, evidentment, haurà de fer els aprovisionaments necessaris per si mai ha de retornar aquells diners producte d’una sentència absolutòria.

Tot plegat, però, està indignant economistes, immobiliaris o juristes, segons que ha constatat l’Altaveu, que afirmen que la proposta concretada en una esmena és “una aberració” més enllà que comporta, evidentment asseguren les fonts, un nou atac a la seguretat jurídica. Les fonts consultades han recordat que hi haurà persones que resultaran absoltes que no tenen perquè veure’s privades d’un bé al qual li poden tenir molt apreci o el que sia, pel simple fet que aquell bé s’hagi venut perquè ara es possibiliti a través d’un canvi legislatiu.

Comentaris (14)

Trending