La reunió, dirigida pel president del grup parlamentari i líder del PS, Pere López, i el vocal d’esports de l’executiva, Tomàs Riart, ha reunit dues dotzenes de persones. Durant la trobada ha quedat clar com d’inconcret és el text que s’està tramitant. Els assistents a l’acte han evidenciat el seu neguit pel fet que la normativa els acabi imposant haver de pagar sí o sí, per molt que s’eviti al màxim passar per indrets que formin part dels dominis de l’estació. Aquesta preocupació l’han manifestat especialment els professionals del guiatge d’activitats de neu i de muntanya, que temen que quan passin amb grups de clients, les estacions vulguin cobrar pel pas. No obstant, no tots els professionals de la neu -hi havia monitors, guies…- han coincidit ni en el fons ni en les formes. N’hi ha que tenen clar que si es passa per indrets que han estat preparats per les estacions, aquestes han de poder percebre una compensació.
Riart ha assegurat que “s’ha de marcar un pèl més” la definició de certes qüestions, una qüestió sobre la qual hi ha hagut consens. “Hi ha d’haver un redactat que ens garanteixi un dret de pas per accedir a les parts altes”, ha afirmat el vocal de l’executiva del PS, que ha remarcat que el text actual del projecte de llei presenta diverses contradiccions. “Nosaltres el que volem és garantir un accés sense haver de pagar”, si no s’aconsegueix això, “potser s’haurà d’anar a negociar una tarifa més baixa o preus especials”.
ESQUÍ I MOLTES ALTRES COSES
Durant la reunió s’ha recordat que la normativa ara a tràmit parlamentari tenia a l’inici l’objectiu de treure els esquiadors de muntanya fora dels dominis esquiables estrictes per temes de seguretat. Ara, però, els practicants d’aquesta disciplina o molts dels professionals de les activitats de neu, temen que tot plegat s’ha convertit en una regulació que permet a les empreses explotadores de les pistes cobrar. I que usuaris o professionals són molt dèbils al costat de les empreses explotadores dels camps de neu. Per això s’ha proposat que sigui alguna autoritat externa -la federació, el Govern…- qui traci uns itineraris alternatius que garanteixin poder passar sense haver de pagar.
Una altra de les persones amb rellevància pública que ha agafat la paraula ha estat el conseller general socialdemòcrata (n’hi havia diversos) Jordi Font, que ha admès que faria “d’advocat del diable” per intentar generar més debat i enriquir-lo atès que allò que ell li tocarà serà defensar els canvis que es puguin proposar. En aquest sentit, Font ha exposat que en una trobada mantinguda amb responsables d’estacions se’ls va assegurar que la recaptació amb el forfet natura (que passa de 100 a 125 euros) “és molt minsa” i que el que realment els causa neguit és garantir la seguretat.
Als socialdemòcrates li generen cert dubte la regulació en aquells períodes en què formalment no hi ha activitat a l’estació -determinats moments de la primavera o la tardor- o la utilització dels aparcaments de les estacions
Font ha reconegut que redreçar el text ara sobre la taula, establir una regulació clara i que faci un consens ampli per a tots els sectors implicats, és complicat atès que “estem dibuixant una activitat que fins ara no existeix”. Tant aquest parlamentari com Pere López han recordat que la legislació que s’està tramitant no només va dirigida a l’esquí de muntanya, sinó a qualsevol altra activitat que es faci en espais que puguin tocar amb les estacions en altres èpoques de l’any. Des d’anar a buscar bolets a ascendir fins a un llac a pescar.
Jordi Font ha explicat que a nivell de seguretat, atès que la immensa majoria dels esquiadors i encara més els professionals, tenen assegurances, pot ser relativament senzill arribar a una solució amb les estacions. El problema són tota la resta d’usuaris -el boletaire, l’excursionista eventual- que no tingui cap cobertura asseguradora i pugui tenir algun dia un ensurt o li pugui passar alguna cosa i legalment s’acabi atribuint la responsabilitat a l’explotador del domini esquiable si l’espai on hagi hagut la incidència és terreny de concessió.
Els representants del PS també han posat com a qüestions de debat i que generen cert dubte la regulació en aquells períodes en què formalment no hi ha activitat a l’estació -determinats moments de la primavera o la tardor- o la utilització dels aparcaments de les estacions, que la llei estableix com d’explotació de les empreses quan tot sovint són espais que han estat arranjats per l’administració i, per tant, “els hem pagat entre tots” i ara temen que si en algun moment s’estaciona per anar a fer esquí fora pistes alguna societat explotadora els pugui exigir un forfet per poder aparcar.
Comentaris (8)