De fet, a Crans Montana ja no va acabar competint perquè la seva esquena no va resistir els dies d’entrenaments al màxim nivell. L’esgotament i les dolences que patia la musculatura de l’esquena van desaconsellar la participació en aquella prova. Comptat i debatut, i veient que la situació continua i no es recupera, prefereix donar per finalitzada la temporada abans d’hora. Una temporada en què, a final de l’any passat, ja havia hagut d’estar uns dies aturada per culpa de la Covid.
“És una sensació agredolça”, ha explicat l’esquiadora a Altaveu. I és que, apunta, a les curses d’aquesta temporada considera que “estava a un nivell força alt”. El problema és que, malgrat que “en el dia a dia no tinc molèsties”, el problema arriba quan es posa al 100%. També admet estar “trista” perquè es perdrà el seu darrer mundial júnior així com l’absoluta. A banda, remarca, “començava a tenir experiència a la Copa d’Europa per estar a un bon nivell”.
Moreno marxarà ara tres setmanes a Cap Breton, a un centre especialitzat en recuperació. D’aquesta forma, amb aquest tractament, els metges confien que pugui recuperar la normalitat i, d’aquesta forma, afrontar amb la lesió superada el futur, pensant, això sí, ja en la següent temporada.
El metge de la FAE, Bernat Escoda, ha explicat que “el més important és que es descarten hèrnies discals ni contusions”. Així, apunta que “és un tema de reequilibrar i treure contractures, i tornar a posar a to la musculatura de l’esquena”. Això no significa aturar l’activitat, tot el contrari: “El pla és esquiar, fisioteràpia i osteopatia, i estem a l’espera de poder anar a Cap Breton”.
Fins ara, Moreno no havia pogut competir en moltes proves, ja que el calendari de velocitat femenina ha patit moltes suspensions per la manca de neu. Va acabar en vintena posició en el supergegant de Zinal i quinzena i novena en les dues proves disputades a Santa Caterina Valfurva.
Comentaris (2)