Ha sorprès Eder Sarabia a l’hora de plantejar l’onze inicial. I és que el tècnic basc ha apostat per canviar el sistema i situar una defensa de tres centrals, amb dos carrilers, Altimira i Eudald, molt avançats. Es modificava l’esquema, sí; però no pas la filosofia. L’Andorra ha volgut ser dominador la pilota. I després d’uns primers instants de tanteig, ho ha aconseguit.
Els tricolor han aconseguit el control de l’esfèrica, sobretot gràcies al fet que la recuperaven de seguida quan la tenia el Nàstic. A partir d’aquí, tocar i tocar per trobar l’escletxa en la defensa grana. Malgrat això, la primera acció de perill del duel ha caigut del costat visitant. Al quart d’hora, i després d’una acció d’estratègia ben defensada d’inici pels del Principat, la pilota ha acabat morta als peus d’Aythami, que, afortunadament, ha xutat molt desviat.
A partir d’aquí, el domini tricolor sí que s’ha traduït en aproximacions de perill. Les combinacions han començat a ser més encertades i això ha permès, per exemple, Hevel, després d’un teva meva amb Carlos, entrar dins l’àrea. El seu xut, però, l’ha pogut desviar un defensa a córner. La següent opció, al 25’, l’ha tingut el mataroní, que s’ha colat entre els defensors però no ha acabat de connectar prou bé la rematada.
Encara més clara ha estat la que ha tingut el mateix Carlos al 31’. Ha rebut prop de la frontal, s’ha girat amb encert i ha engaltat un potent tret. Amb Manu batut, el travesser ha estat ‘encarregat de repel·lir la pilota i evitar el gol tricolor.
El tram final del primer temps ha continuat sent de l’Andorra, que imposava una certa superioritat a la zona medul·lar. Li ha faltat, però trobar l’encert per culminar les jugades. La darrera opció del període l’ha tingut Riverola, amb un llançament amb rosca des de la frontal que ha marxat desviat per ben poc a la dreta de la porteria de Manu.
Al descans, per tant, la sensació era similar a la dels duels anteriors. S’estava sent millor que el rival però no es tenia el premi. Calia, doncs, mantenir la confiança en el que s’estava fent. I amb raó, perquè la recompensa estava propera. Tot just al cap de quatre minuts de la represa ha arribat. Ho ha fet de la mà, o millor dit, del peu, d’un dels jugadors que, si està en forma, més pot marcar la diferència en l’Andorra: Héctor Hevel. L’holandès ha conduït l’acció i, a la frontal, no s’ho ha pensat i ha connectat un col·locat xut, a més, accelerat per la gespa mullada, davant del qual res ha pogut fer el porter Manu.
L’avantatge estava aconseguit. Calia ara lligar-la i no repetir la història d’ara fa dues setmanes contra l’Atlètic Balears. I la millor forma era continuar controlant el joc davant un rival que havia d’obrir línies i arriscar. I, tot s’ha de dir, sot un autèntic temporal de pluja. Justament, l’aigua podia convertir-se en un aliat, com ha tornat a comprovar Carlos Martínez, al 65’. En una acció molt similar a la del gol, el de Mataró ha provat sort des de fora l’àrea però ha vist com, novament, la fusta, refusava la seva rematada.
Una autèntica llàstima, perquè davant un rival com el Nàstic sempre és bo tenir més d’un gol d’avantatge. Tot i que els grana no han completat, ni de bon tros, un bon partit, han demostrat que necessiten ben poc per crear perill. Al 75’, els de Tarragona han pogut empatar en una acció a pilota aturada. El refús li ha caigut a Fullana que ha vist com el seu xut, abans que es colés entre els tres pals, l’ha pogut salvar arriscant el físic, o com a mínim l’estomac, Sergio Molina. Sense cap mena de dubte, un avís per a navegants. Quedava un quart d’hora i tocaria patir per certificar el segon triomf.
El Nàstic, lògicament, ha fet un pas endavant per buscar l’empat i el tram final sí que ha estat dominat de forma clara pels pupils de Raül Agné. Hi havia dues opcions: defensar-se al màxim, o mirar de sentenciar. I al 85’, l’Andorra ha optat per la segona en una jugada de murris. Servei de banda llarguíssim d’Eudald cap a un Enri avançat a la defensa que ha sabut aprofitar que en aquestes accions no hi ha fora de joc amb una rematada lliscant la gespa davant la qual res ha pogut fer Manu. 2-0 i, per fi, el millor joc era recompensat amb una victòria.
El triomf permet els tricolors escalar posicions a la taula. Es queden, de fet, a un sol punt de la cinquena plaça, que dona accés a la fase d’ascens. Una pluja de moral i confiança de cara al complicat desplaçament de la pròxima setmana: al Johan Cruyff on els espera el Barcelona B.
FITXA TÈCNICA
Camp: Estadi Nacional. 823 espectadors.
FC ANDORRA (2): Ratti, Altimira, Vilanova, Diego, Pastor (Roger Riera, 80’), Eudald, Riverola (Bover, 80’), Hevel (Aguado, 68’), Molina, Carlos Martínez (Marc Fernández, 87’) i Manu Nieto (Enri 68’).
NÀSTIC DE TARRAGONA (0): Manu, Pol Domingo, Aythami, Quintanilla, Joan Oriol (Nil, 71’), Del Campo, Ribelles (Jannick, 60’), Bonilla (Fullana, 60’), Carbia (Pablo, 71’), Robert i Édgar (Pedro, 54’).
Àrbitre: Usón Rosell (Aragó). T.G.: Pastor / Pablo, Del Campo, Fullana, Aythami, Pol Domingo i Édgar.
Gols: 1-0, Héctor Hevel (49’). 2-0, Enri, (85’).
Sarabia: “Hem fet un partit descomunal davant un excel·lent rival”
Eder Sarabia no ha amagat en la roda de premsa posterior al partit l’alleugeriment que suposa el triomf aconseguit davant el Nàstic, gràcies, sobretot a haver fet “un partit descomunal contra un excel·lent rival”. La clau, ha assegurat, és el fet d’haver estat “més fins” en accions claus, fet que havia faltat en els darrers enfrontaments, malgrat la bona línia de joc. “Els darrers minuts ens ha faltat control i això ve per les ganes que tenia l’equip d’aconseguir una altra victòria, després de tot el que hem proposat i hem fet”, ha explicat.
Comentaris