Se sabia que l’Alcoià no era pas un rival senzill. Ja no només pel seu potencial, sinó per la forma de jugar. Rocós, sòlid en defensa i que concedia ben poc. I, per tant, no ha estat cap sorpresa com s’ha desenvolupat el duel que, a més, ha tingut un primer contratemps pels tricolors al cap de pocs segons de començar, amb la lesió de Pedraza. Diego ha hagut de substituir-lo.
L’Andorra s’ha trobat, doncs, un contrincant complicat de digerir. Per molt que es mogués la pilota, les ajudes eren ràpides i els espais inexistents. I a més, quan recuperava la pilota, la seva verticalitat el feia arribar en poc temps a l’àrea de Ratti. I sense pensar-ho gaire a l’hora d’intentar finalitzar.
Ho ha provat Ángel López als deu minuts, en una bona acció de transició. El seu xut, ben plàstic, ha marxat desviat l’ha donat Riverola, amb un llançament ras des de fora l’àrea ben deturat per José Juan. Era, doncs, un partit amb ritme però també amb imprecisions. En el qual, no es pot negar, els d’Eder Sarabia no s’han trobat còmodes.
La millor acció del primer temps a favor dels tricolors l’ha creat, gairebé del no res, Carlos Martínez. Ha recorregut en un camí gairebé impossible, al costat de la línia de fons, i ha provat un xut que José Juan ha refusat. L’ocasió ha estat claríssima.
El gerro d’aigua freda ha arribat, però, al 40’. Héctor Hevel ha aixecat massa la cama en la disputa de la pilota amb un rival i l’ha acabat colpejant. L’àrbitre, el manxec Cambronero González, no s’ho ha pensat gaire i li ha ensenyat una vermella més de reglament que no pas de l’acció en si. L’Andorra hauria de jugar amb inferioritat numèrica durant més de 50 minuts.
Gran part d’aquests, ja al segon temps. I el millor que es pot dir és que aquesta situació no s’ha vist, en cap moment, reflectida sobre el terreny de joc. Els jugadors tricolors s’han sobreposat a la dificultat que suposa jugar amb deu i no només no han patit en defensa -l’Alcoià no ha generat gairebé cap opció de perill amb l’excepció d’un gol anul·lat a Mourad per fora de joc- sinó que a més han creat les millors opcions.
L’ha tingut David Martín al 55’ però ha estat massa lent per rematar i li han pogut taponar el xut. També ho ha provat Carlos Martínez (61’), a passada d’Altimira, però ha disparat desviat, igual que Altimira (66’).
Mereixia l’Andorra més i ho ha trobat, amb fortuna. Una falta a la frontal de l’àrea al minut 82’ l’ha picat Riverola. La sort en forma de rebot a la tanca ha afavorit els tricolors i la pilota s’ha desviat i ha acabat enganyant José Juan. Faltaven vuit minuts i semblava que l’èpica guanyaria a la moral.
Però l’Alcoià ha reaccionat de forma fulgurant. I l’Andorra, cert, tampoc ha sabut tallar el ritme del joc en els minuts finals. I els alacantins han demostrat que, amb poc, poden fer molt de mal. Al 87’, Pablo Carbonell ha marxat per la banda esquerra i ha posat a l’àrea una pilota que ni Ratti ni la defensa han pogut refusar. Primi ha estat el més llest de la classe i ha posat el peu per igualar.
L’Alcoià, esperonat per l’empat, ha fet tot el que no havia fet en els minuts anteriors. S’ha bolcat i ha trobat el premi al minut 92. Una pilota refusada des de l’interior de la gran l’ha caçat Antón per provar un xut que ha superat un bosc de cames i ha acabat significant l’1-2.
Ha estat un gerro d’aigua congelada per a un Andorra que, malgrat jugar amb deu, havia fet mèrits més que sobrats per no perdre. És, de fet, la primera derrota com a local d’un equip al qual li tocarà refer-se, ara sí de forma imprescindible, com a visitant la setmana vinent a la Nova Creu Alta de Sabadell.
FITXA TÈCNICA
CAMP: Estadi Nacional. 650 espectadors.
FC ANDORRA (1): Ratti, Morer (Pastor, 88’), Pedraza (Diego, 5’), Vilanova, Martí Vila, Riverola (Molina, 88’), Bover, Héctor Hevel, David Martín (Marc Fernández, 73’), Carlos Martínez i Altimira (Eudald, 73’).
CD ALCOIÀ (2): José Juan, Lillo (Dani Vega, 85’), Primi, Blanco, Carbonell, Imanol (Antón, 61’), Fran Miranda, Ángel Sánchez (Jona, 73’), Andy (Juanan, 61’), Ángel López (Juli, 46’) i Mourad.
Àrbitre: Cambronero González (Castella la Manxa). T.G.: David Martín, Molina / Lillo, Primi i Juli. T.V.: Héctor Hevel (40’).
Gols: 1-0, Riverola (82’). 1-1, Primi (87’). 1-2, Antón (91’).
Eder Sarabia: “Sóc entrenador per veure el meu equip jugar com avui”
“Em vaig fer entrenador per veure el meu equip jugar com ho ha fet avui”. Així de contundent s’ha mostrat l’entrenador de l’Andorra, Eder Sarabia, a l’hora de valorar el partit disputat contra l’Alcoià, equip al qual no ha dubtat a criticar pel seu joc poc esportiu que, al seu entendre, ha acabat provocant errors arbitrals que també els han perjudicat. El tècnic basc ha volgut posar en relleu que, fins i tot amb deu, “hem estat superiors, hem continuat tenint personalitat i valentia i hem generat més ocasions”. Preguntat sobre l’actuació arbitral, ha apuntat que “crec que s’equivoca” però ha remarcat que, en part, els errors han estat provocats per la forma de fer poc esportiva del rival.
“A vegades els posem difícils les coses als àrbitres. Els equips van a buscar la trampa i l’engany i això no afavoreix l’espectacle ni la feina arbitral. I això els fa cometre errors”, ha comentat, tot lamentant que els jugadors alacantins “cridaven tota l’estona cada cop que passava alguna cosa”. Ara bé, també ha volgut remarcar que, al seu entendre, tampoc estan tenint sort amb les decisions dels col·legiats. “Podríem tenir vuit punts més”, ha afirmat.
Comentaris (1)