La trajectòria d'Olivé a Andorra va lligada a la del VPC. L'any 1961 el rugbi va començar al Principat a com una secció de l'FC Andorra gràcies a un grup d'estudiants andorrans que l'havien practicat a França o a Espanya. Els dos equips compartien el camp que estava ubicat a la zona on ara hi ha la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Com a secció del club de futbol va disputar un parell de partits amistosos amb el Club Natació Barcelona i el Lavelanet. El 1962 es va estructurar com a entitat independent del futbol. Jaume Olivé n'era l'entrenador i l'equip es va inscriure a la Federació Catalana de Rugbi. A la temporada 1962-63 va ser tercer en el Campionat d'Espanya i el 1965 es va proclamar campió espanyol de segona divisió en la fase final celebrada a Andorra.
La temporada següent el VPC va ser tercer al Campionat de Catalunya i s'havia guanyat la classificació per disputar el d'Espanya va ser exclòs en ser considerat un club estranger. Un dels integrants d'aquell equip, Conrad Cerqueda encara creu avui en dia que aquell equip podia haver-se proclamat campió d'Espanya de primera divisió.
Des del seu pis de la plaça de les Arcades, ple de records esportius, ha estat testimoni de l'evolució del país i de la del rugbi
El rugbi ha marcat una vida, la d'Olivé, que no ha estat precisament un camí de roses. La mort prematura del Perico, un dels seus dos fills, l'altre és l'Eli, i la va deixar una profunda empremta. Posteriorment va patir greus problemes de salut tot i que va lluitar per continuar mostrant-se obert, bromista i afable. A més del rugbi practicava l'esquí i des del seu pis de la plaça de les Arcades -un primer just a sobre d'un popular bar-, ple de records esportius, ha estat testimoni de l'evolució del país i de la del rugbi. Sempre es presentava com el promotor i l'impulsor d'aquest esport al país. Era tan cordial i simpàtic que els amics li perdonaven tot. El fet d'arribar tard, les seves badades, les seves exageracions, i l'erigir-se en protagonista indiscutible d'algunes històries quedaven compensades per la seva simpatia i per un bon humor que camuflava sovint una melangia i una tristesa. Comercial en una empresa de distribució de begudes, presumia de ser l'únic que tenia entrada i bon rotllo amb tots els comerços del Pas de la Casa, en una època difícil.
L'any 2015 va ser l'encarregat de fer la sacada inicial en l'acte inaugural del nou Estadi Nacional. Aquest dissabte com diu David Astrié, l'actual cònsol menor d'Andorra la Vella i excel·lent exjugador. Malgrat la reforma de l'antiga cava Conejos a Andorra la Vella tant de bo en les seves parets ressonin encara les seves bromes, les seves opinions i els seus somriures.
Comentaris (11)