Esport

Molt a prop de quedar-se a un pas de la glòria

L’FC Andorra suma un amarg empat (2-2) al Collao després que l’Alcoià igualés al descompte el gol marcat per Enri al 90’, que, en aquell moment, suposava estar a una victòria de l’ascens

14/05/2022 (21:13 CET)

Un instant del partit entre Alcoià i Andorra, que ha estat molt disputat. CD ALCOIÀ

No es pot dir pas que l’FC Andorra hagi tret una mala nota de l’examen al Collao. El punt sumat gràcies a l’empat a 2 davant l’Alcoià li permet seguir depenent de si mateix per assolir l’ascens directe a Segona A. Però és un resultat amarg. En el minut 91, Rubén Enric marcava un 1-2 que hagués quedar a un sol pas de la glòria. Però segons després de tocar-ho amb les mans, un gol del local Juanan ha tornat a igualar el duel. La decepció ha estat important; afortunadament fa mal només en l’àmbit moral. A l’espera del que faci l’Albacete, tot queda igual, però amb una jornada menys.

El duel al Collao començava amb la millor notícia que podia arribar des de Castàlia. En un duel ple d’alternatives, on havia arribat a guanyar per 0-2, el Vila-real B havia acabat empatant a 3. Això significava un fet clau: si guanyava a Alcoi, l’Andorra dependria d’ell mateix la setmana vinent per aconseguir l’ascens a l’Estadi Nacional davant l’UCAM. La part de la carambola que no depenia dels tricolors s’havia complert. Faltava fer la feina que sí que estava a les seves mans.

L’Andorra ha saltat al camp amb aquesta idea al cap. I mantenint també el seu estil de joc però intentant adaptar-lo a les peculiaritats d’un terreny de joc complicat. I ho ha sabut fer durant bona part del primer temps. Intentava combinar, sí, però i la pressió local provocava situacions de risc, es tenia la intel·ligència reclamada en la prèvia per Eder Sarabia. A més, no es pot negar que la fortuna (qui sap si la dels campions) ha somrigut els tricolors, que han colpejat tot just en la primera arribada de perill que han generat.

Ha estat al minut 13. Martí Vilà ha enviat des de la banda esquerra una bona centrada a l’àrea que un dels centrals locals ha refusat, però en curt. I per allà passava Carlos Martínez, que en una acció al més pur estil davanter centre, no ha perdonat. L’ha engaltat amb tota la força que ha pogut i ha fet un xut inapel·lable per a José Juan. Novè gol en lliga del mataroní.

Rubén Bover condueix una pilota davant la pressió d'un jugador local.

L’Alcoià, però, tenia clar que també es jugava molt. Els punts els necessita per classificar-se per a la fase d’ascens. I s’ha notat. Tant en la intensificació de la seva recerca de la porteria de Ratti com en els nervis d’alguns jugadors. Ha avisat amb una acció a pilota aturada. Andy ha pentinat la centrada però no ha trobat rematador al segon pal.

Al 40’, però, sí que ha estat encertat. Des de la frontal, Andy s’ha inventat un gran llançament que només el pal ha evitat que ja fos gol. El refús ha quedat mort a l’àrea i Mourad, en una altra acció de davanter centre nat, ha estat el més ràpid per marcar a porta buida l’empat.

Final molt amarg per l’Andorra: al 90’, Rubén Enri, amb una sensacional vaselina, anotava l’1-2 que donava la victòria i deixava els tricolors a un sol triomf de l’ascens, però l’Alcoià no s’ha rendit i ha igualat al 93’

En l’inici de la segona meitat, el mateix davanter local ha donat dos importants ensurts a Ratti. El primer, amb un cop de cap franc que ha marxat desviat (47’). El segon, amb un xut des de la frontal que ha sortit ben a prop del pal. L’Alcoià demostrava que necessitava els punts en joc i que els volia. Moments delicats, d’aquells avançats també pel tècnic tricolor.

El duel estava igualat, amb dos equips amb fórmules diferents de jugar però que tenien clar que hi havia molt en joc. A uns altres els costava, doncs, generar perill. Futbolísticament, s’ha de reconèixer, que no passava gaire cosa. I el temps s’anava esgotant. Per als dos. L’empat complicava encara més per l’Alcoià la lluita per la promoció i, tot i que permetia seguir depenent de si mateix l’Andorra, no acabava d’omplir. No servia per complir la carambola.

Al 82’, l’Andorra ha aconseguit completar una jugada del seu estil, de les poques del partit. Tocar i tocar, canviant l’orientació fins a la dreta, on ha aparegut Altimira. El carriler ha provat un xut potent que José Juan ha pogut aturar en dos temps.

El partit, cert, caminava cap a un empat que no era del tot dolen, però, faltava, igual que a Castàlia, dos cops de guió. Al 90’, una pilota lluitada a la zona de mitjos ha acabat amb una passada llarga que ha deixat Rubén Enri sol davant José Juan. I l’ha superat amb una vaselina de gran qualitat. 1-2. El somni més a prop.

Però el despertar ha estat brusc. Amb dos minuts complerts del temps de descompte, en una acció a pilota aturada, Juanan ha caçat un mal refús i ha igualat de nou el duel. Un final d’infart i que ha suposat un repartiment de punts que no satisfà cap dels dos conjunts.

En la classificació, tot queda igual entre Andorra i Vila-real B, dos punts d’avantatge per als tricolors. Falta saber que farà l’Albacete aquest diumenge, en el seu duel davant el Nàstic. En tot cas, hi ha dues coses clares. Els tricolors segueixen depenent de si mateixos: guanyant els dos partits restants pugen. Fer-ho la setmana vinent, però, necessitarà una altra carambola, similar a la que s’ha estat a punt de produir.

FITXA TÈCNICA

Camp: El Collao.
CD ALCOIÀ (2): José Juan, Lillo, Primi, Abad (Antón, 64’), Raúl (Revert, 85’), Miranda, Imanol (Dani Vega, 64’), Carbonell (Juli, 77’), Andy (Ángel López, 77’), Juanan i Mourad.
FC ANDORRA (2): Ratti, Morer, Roger Riera (Riverola, 74’), Pastor, Martí Vilà, Molina (Iván Gil, 78’), Aguado, Bover (Altimira, 65’), Héctor Hevel, Marc Fernández (David Martín, 74’) i Carlos Martínez (Enri, 78’).
Àrbitre: Román Román (Castella i Lleó). T.G.: Juli, Carbonell, Raúl, Primi, Andy, Juanan, Fran Miranda, Ángel López / Morer.
Gols: 0-1, Carlos Martínez (13’). 1-1, Mourad (40’). 1-2, Enri (90’). 2-2, Juanan (93’).