Héctor Hevel, a la recerca del seu millor nivell

El jugador holandès de l’FC Andorra va ser clau a Algeciras, amb un gol i una assistència, i es mostra confiat que, superades les lesions viscudes la passada campanya, aquest “ha de ser el meu any”

La sortida al camp d'Héctor Hevel ha estat clau.
La sortida al camp d'Héctor Hevel ha estat clau. Algeciras CF

L’FC Andorra va aconseguir a Algeciras un meritori empat. Valuós, també, tenint en compte que a la mitja hora es perdia per 2-0. Al segon temps, es va saber remuntar. I bona part del mèrit va ser d’Héctor Hevel. L’holandès, sortint des de la banqueta, va demostrar que té ganes que aquest sigui el seu any, després que la temporada passada donés mostres de la seva qualitat però no pogués aprofitar-la més per culpa de les lesions.

Avançat el segon temps, els tricolors perdien. Anaven dos gols per sota. L’equip, però, mai va llançar la tovallola i va creure en la remuntada. I la va trobar. Hi va ajudar l’entrada al camp d’Hevel. Havia estat titular en el debut contra el Linares però les rotacions obligades pel poc temps entre un duel i l’altre, el van deixar a la banqueta. En tot just mitja hora, va revolucionar el partit: gran gol des de fora l’àrea i assistència clau a Enri per a l’empat.

El mitja punta holandès admet el seu bon paper al Nuevo Mirador, però deixa clar que també va ser decisiva l’actuació de la resta de companys: la remuntada va ser “un treball col·lectiu”

Malgrat això, l’holandès deixa clar que el mèrit de la remuntada no és només seu. Al darrere, remarca, també hi ha la resta de companys. “Personalment va ser una bona entrada; l’entrenador em va dir un parell de coses i jo ho vaig fer bé, però va ser tot l’equip qui va pressionar. Va ser un treball col·lectiu”, afirma.

Una tasca conjunta que va permetre salvar un punt. I, fins i tot, amb una mica més de temps qui sap si els tres. És la sensació que té l’equip. “Vam tenir alguna per guanyar”, apunta Hevel. Tot i això, també entén que “cal valorar que sapiguem remuntar un 2-0 fora de casa”.

En tot cas, la seva bona actuació és una dosi de confiança per al jugador tricolor. L’any passat la mala sort amb les lesions no li va deixar tenir tanta presència com hagués volgut -tot just 14 partits, marcant, això sí, una xifra prou interessant de gols: 4-, però, ara, confia que tot canviï. “Vaig tenir un parell de problemes i aquesta temporada m’he preparat de forma diferent. Crec que el cos mèdic em dona l’ajuda de més que necessito. Intento mantenir-me bé físicament i m’estic sentint bé”, comenta. Per això, assegura que “ha de ser el meu any” i es mostra confiat que “ho pot ser”.

I en cas de confirmar-se aquesta sensació, seria molt important per a l’Andorra en un grup amb rivals molt i molt potents. Només cal veure l’inici del campionat: un campió de grup l’any passat, el Linares; un finalista de la fase d’ascens, l’Algeciras; i dissabte, tot un ex Segona A, l’Albacete. “Tots seran bons partits. La lliga sencera ho és i cada encontre és molt complicat de guanyar, però també és possible fer-ho”, considera Hevel. També adverteix que “hi ha molts equips que volen estar a dalt, nosaltres també”.

Per això, considera que cal buscar, sobretot, ser forts a casa, a l’Estadi Nacional. “Hem de guanyar aquí i, després, anar sumant també fora”, indica. Sobre el duel al Carlos Belmonte, avisa que “ens hem de posar les piles perquè ells ens pressionaran molt i hem d’estar preparats”.  

Comentaris

Trending