L’‘efecte Ironman’ ‘enterra’ la cursa que enllaçava els set cims andorrans de més de 2.900 metres

Els impulsors de la denominada ‘Els 2900’ acomiaden la prova, que ha celebrat cinc edicions i l’any passat no es va poder celebrar per la pandèmia, i ho atribueixen al “camí perillós” que al seu entendre està agafant el país

Dos dels participants en una de les edicions de la cursa.
Dos dels participants en una de les edicions de la cursa. ELS2900

És clar que no és una cursa de masses. Ni segurament no ho hauria estat mai. Però ‘Els 2900’, la cursa ideada per Carles Rosell i Matt Lefort que des del 2015 i durant cinc edicions enllaçava els set pics de més de 2.900 metres que hi ha al Principat, havia esdevingut tot un referent per a un sector en auge com són les curses de muntanya. Sense suport, i vist que “el país se’n va per un camí perillós” que “no entenem”, els promotors de la prova n’acaben d’anunciar el punt i final.

Ho han fet a través de les xarxes socials que van servir durant cinc edicions -l’any passat la pandèmia va impedir que es pogués fer la cursa- han servit per oferir imatges espectaculars dels cims del Principat. La Portelleta (2.905 m), l’Estanyó (2.915 m), la Serrera (2.912 m), Font Blanca (2.904 m), Medacorba (2.913 m), Entravessada (2.928 m) i Comapedrosa (2.944 m) i els camions i corriols que els enllacen eren els escenaris d’una prova tan dura com màgica. Fins i tot Kilian Jornet, que tenia a l’agenda per algun dia fer la prova però no l’havia arribat a fer mai, l’ha elogiat i n’ha lamentat la pèrdua. Segurament no eren més de cent els corredors atrevits que es llançaven a l’aventura del que Rosell i Lefort consideren “l'únic esdeveniment d’ ‘alpinrunning’ al món”. Lluny, és clar, dels centenars, milers de participants que ha de portar l’acord amb Ironman, que s’endú sinó tota, sí una gran part de la inversió destinada a aquest tipus de certàmens.

158050752 2838534223074036 8976903234314559096 o
 

“El país se’n va per un camí perillós i no l’entenem. Refugis guardats a la mà d’estacions d’esquí, forfets per anar a tocar la muntanya, hivern com estiu... i esdeveniments sense ànima. Podríem ajuntar telefèrics, ponts tibetans... l’Andorra de baix s’ha perdut el nord i s’està fent un parc d’atracció del nostre petit paradís”, escriuen Rosell i Lefort en el comiat. I hi afegeixen que “‘ELS 2900’ se’n va, però la filosofia ‘ELS’ es queda amb tots els que fan part d’aquesta família. Tornarem en un altre lloc, a on la muntanya no té menys valor que quatre duros.”

I tot plegat ho escriuen després de deixar clar que “s’acaba un capítol de la nostra aventura. ‘ELS 2900’ no tornarà com a cursa a Andorra”. De remarcar que la prova, “més que com una cursa, quedarà la ruta. Més que com una cursa, quedarà l’estil. Lliure i creatiu. Més que com una cursa, quedarà la companyonia. Més que una cursa, quedarà l’ètica”. De refugi en refugi, la prova enllaçava els set cims més alts del país. “Pics que durant cinc edicions van fer somiar muntanyencs d’arreu del món.”

Etiquetes

Comentaris (13)

Trending