Ser resident fiscal a Andorra no eximeix per complet d’haver de tributar a Espanya. Ben al contrari, si una persona obté rendes a l’Estat espanyol que constitueixen la major part d’allò obtingut en un exercici, aquell exercici i els que s’escaigui haurà de tributar, en aquest cas, a Espanya. Així ho assenyala la direcció general de Tributs espanyols en una resposta donada a una consulta vinculant formalitzada per una persona que resideix formalment al Principat d’Andorra, on hi passa més de 183 dies l’any i hi té el seu centre d’interessos vital.
La resposta facilitada per l’organisme tributari espanyol té un abast tan notable que ha estat distribuïda entre els col·legiats de col·lectius professionals que tracten qüestions fiscals. I en aquest cas, per exemple, entre els integrants del Col·legi d’Advocats, segons que ha pogut saber l’Altaveu. La persona que formalitza la consulta està legalment establerta al Principat, té diversos actius financera fora d’Espanya, té diversos béns patrimonials a l’Estat veí però, en canvi, no obté rendes de font espanyola ni té comptes bancaris a Espanya. Això sí, la demandant preveia que durant el 2016 podia obtenir una renda atípica de font espanyola superior al 50% de les rendes totals del període.
En aquest marc, la consultant sol·licitava, a tenor del seu exemple i situació concretes, que se li confirmés si la seva residència fiscal és a Andorra i en el cas que fos així, si la renda atípica de font espanyola que obtindria l’any 2016 podia fer-li perdre la condició de resident a Andorra. La direcció general tributària es remet en la seva resposta a l’article 9.1 de la Llei espanyola 35/2006, de 28 de novembre de l’Impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis de l’impost sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni. I manté que s’entén que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es dóna qualsevol de les següents circumstàncies: en primer terme, romandre més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol, per la qual cosa es computen les absències esporàdiques a menys que s’acrediti la residència fiscal en un altre país. I, en segon lloc, si radica a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta.
Si una persona obté la major part de les seves rendes a l'Estat espanyol ha de declarar allí tot i que resideixi al Principat, segons la direcció general tributària
Per tant, a tenor del citat precepte una persona física serà considerada resident fiscal a Espanya, en un determinat període impositiu, en la mesura que concorri algun dels citats criteris, és a dir, la permanència de més de 183 dies durant l’any natural en territori espanyol, o bé radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta. En el cas objecte d’anàlisi no hi havia dubtes sobre la permanència a Andorra. Per tant, la sol·licitant no passava els 183 dies necessaris per haver de tributar a Espanya. No obstant, cal analitzar si concorre el criteri d’activitat o interessos econòmics.
L’organisme tributari espanyol considera que malgrat la meitat del valor del patrimoni de la consultant radica a Espanya, no obté cap renda per cap activitat econòmica desenvolupada allí, procedint la totalitat de les seves rendes d’actius financers situats fora del referit territori. No obstant l’any 2016 o següents, la consultant podria obtenir una renda atípica de font espanyola que representi més del 50% de les rendes totals obtingudes en el referit període, per la venda d’actius situats en territori espanyol o per distribució de dividends de la societat de la que és accionista i, en un tal cas, podria apreciar-se que el nucli principal del seus interessos econòmics es troba a Espanya. L’apreciació del criteri d’activitat o interessos econòmics és valorat pels òrgans de gestió i inspecció de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària. Per tant, la conclusió que cal derivar d’aquest consulta a la direcció general de Tributs espanyola és que la residència fiscal en un país, com a Andorra, no depèn exclusivament del nombre de dies en què hi resideixi, perquè si el contribuent ostenta patrimoni i obté rendes en un altre país podria ser considerat resident fiscal en aquest darrer.
Comentaris