Així ho estableix un estudi sobre usos lingüístics que fa tres lustres que es fa, i que es va repetint periòdicament. El resultat de l’anàlisi, elaborada pel Centre de Rercerca Sociològica (CRES) amb el suport del servei de Política Lingüística l’han presentat el responsables d’aquestes dues institucions -Joan Micó i Joan Sans respectivament-, al costat de la ministra de Cultura, Sílvia Riva. L’estudi es va fer entre el 19 de setembre i el 19 d’octubre de l’any passat i es va enquestar 742 persones residents al país i de més de 14 anys.
Les dades analitzades mostren que el català i el castellà són les llengües habituals de la majoria de la població, parlades de manera exclusiva o combinada. El català és conegut amb un 8 de mitjana, en una escala del 0 al 10 en què el zero és que ‘no es coneix gens ni mica’ i 10 que ‘es coneix perfectament’. Aquesta dada s’obté de la combinació de les diverses competències lingüístiques: entendre, llegir, parlar i escriure en cada llengua. La xifra és gairebé equivalent a la del 2014, quan el nivell de coneixement se situava al 8,1.
El castellà és la llengua més coneguda entre els enquestats amb un 9,3, una dècima més que en l’onada anterior. El coneixement de la resta de llengües augmenta; el francès és la tercera més coneguda, l’anglès la quarta i el portuguès la cinquena. El coneixement del català és més alt entre les persones d’entre 15 i 24 anys. Les dades d’aquesta darrera onada mostren una millora de la competència en català entre les persones nascudes a Andorra i entre les que fa més de vint anys que hi resideixen.
El coneixement del català és més alt entre les persones d’entre 15 i 24 anys amb una millora de la competència en català entre les persones nascudes a Andorra i entre les que fa més de vint anys que hi viuen
Pel que fa a l’ús, el català segueix sent la llengua més utilitzada amb un indicador de 3,2, en què 1 correspon a “gens” i 5 a “molt utilitzat”. La dada, que s’obté agrupant els àmbits de parla a casa, amb els amics i a la feina, es manté respecte al 2014. El castellà se situa en segona posició amb un indicador de 3 sobre 5, el portuguès té un 1,4 i el francès un 1,3. De la combinació d’ambdós indicadors, de coneixement i d’ús, resulta l’indicador lingüístic, el qual dibuixa el català i el castellà com les llengües de referència de la població andorrana. En concret, en les dades d’enguany el català obté un 56,8 d’indicador lingüístic i el castellà un 57,6, unes xifres molt similars a l’onada del 2014 quan el català va assolir un punt menys i el castellà un punt més. El francès augmenta l’indicador més de dos punts i assoleix un 16,9, i l’indicador del portuguès es manté en el 13,9.
El 35,7% dels enquestats tenen el català com a llengua materna i el 43,2% el castellà. Tot i això, el percentatge s’eleva fins al 45,9% quan es pregunta a la gent si considera el català com a llengua pròpia. En el cas del castellà el percentatge es redueix lleugerament fins al 42,6% dels enquestats que considera la llengua com a pròpia, un element que Riva ha destacat com a mostra d’integració. La ministra ha recordat que la diversitat demogràfica del país és “una font de riquesa cultural inqüestionable i de progrés social”, que juntament amb la millora econòmica dels darrers anys, que ha implicat un lleuger increment del nombre de persones d’origen estranger, són elements que expliquen els resultats de l’enquesta.
Riva ha apuntat que l’enquesta ofereix un instrument objectiu per programar les accions de planificació lingüística més adequades i per això ha explicat que el departament té la intenció de dissenyar i impulsar una nova campanya de promoció de l’ús del català, centrada sobretot en l’atenció al públic, que ha de ser “una eina més per aconseguir els objectius marcats”.
Comentaris (5)