Els tres camins que poden portar la reforma competencial al Tribunal Constitucional

Els tres camins que poden portar la reforma competencial al Tribunal Constitucional
Els tres camins que poden portar la reforma competencial al Tribunal Constitucional
  • Els Coprínceps, tres comuns com a mínim, una cinquena part dels consellers generals o fins i tot el cap de Govern poden qüestionar la constitucionalitat de les normes votades divendres
  • Davant els dubtes molt ferms plantejats pel catedràtic de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio, tant els liberals com els socialdemòcrates han obert la porta a acudir al TC
  • Els caps d’Estat són els primers que poden actuar abans de sancionar les lleis: els propers dies podrien sol·licitar un dictamen previ per saber si els textos s’adeqüen a la Carta Magna
  • Una vegada publicades les normes legals, són sis parlamentaris, tres corporacions parroquials o el màxim responsable de l’executiu els que poden impulsar durant trenta dies un recurs directe
  • Un cop el nou marc legislatiu sigui vigent, només quan una institució cregui que en aplicar la llei una altra institució li ha trepitjat competències podrà accionar: seria el torn de qualsevol comú
Des d’ara i fins d’aquí un mes o mig o dos s’escau el primer termini en què se sabrà si la reforma institucional aprovada divendres al Consell General haurà d’afrontar un examen de constitucionalitat o no. Els Coprínceps, tres comuns com a mínim, almenys una cinquena part dels consellers generals o fins i tot el cap de Govern tenen la potestat legal d’enviar en l’esmentat període la nova llei de transferències i la modificació de la llei de competències al TC. Més tard, una vegada s’apliqui alguna disposició de qualsevol de les dues normes legals només podrà qüestionar-la aquella institució que se senti agredida. Seria posar sobre la taula un possible conflicte de competències. Sia com vulgui, hi ha tres camins diferents per obligar el nou marc competencial a haver de passa el filtre constitucional. El grup parlamentari liberal va deixar la porta oberta, divendres, a donar suport a una acció legal encaminada a contrastar la constitucionalitat de les dues normes que va contribuir a aprovar amb dos vots. De fet, aquest va ser el missatge del president parlamentari liberal, Josep Pintat: deixar passar les lleis perquè ell s’hi havia compromès, però fer-ho amb el mínim suport necessari per evidenciar que hi ha dubtes, molts, sobre l’adequació dels textos a la Constitució. I, d’altra banda, acompanyar, fer costat, a aquells qui vulguin dur les lleis al TC. No obstant això, Pintat no va aclarir què significava obrir la porta del Constitucional. En aquest sentit, més clar ha estat el líder parlamentari i nou president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López. Els socialdemòcrates posen les seves tres firmes a disposició d’un eventual recurs directe d’inconstitucionalitat. El recurs necessita, però, tres signatures més. La Constitució preveu en el seu article 99 la possibilitat que una cinquena part dels membres de la cambra parlamentària -per tant, sis consellers- puguin impulsar el recurs que també estableix i desenvolupa quant a qüestions de tramitació i forma l’article 45 i següents de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. Aquest pas es pot fer durant els trenta dies posteriors a la publicació formal de la norma. Això és, després de la seva aparició al BOPA. No cal pas, ben al contrari, hauria decaigut el termini de l’acció, esperar que entri en vigor la llei. La Constitució i la normal que regula el funcionament del TC estableix que amb la publicació comença a córrer el termini per poder interposar el recurs d’inconstitucionalitat. I no només el poden promoure els parlamentaris. També el pot impulsar, encara que sembla impossible en aquest cas, el cap de Govern. El recurs directe per sotmetre les lleis al control de constitucionalitat també el poden presentar tres comuns. Seria una de les vies que podria intentar impulsar el comú de Sant Julià. És, de lluny, el que més dubtes i interrogants ha plantejat sobre la idoneïtat dels textos aprovats divendres. I ho ha fet a partir d’uns apunts i un informe del catedràtic emèrit de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio que veu clars indicis d’inconstitucionalitats. I en els seus estudis els detecta amb fermesa i fins i tot va apuntar possibles redaccions alternatives de l’articulat per solucionar el problema. Cas omís total per part dels governants, acostumats a actuar pels seus bemolls. I això que sota el marc estricte del que estableix la Constitució actual del Principat i l’esperit amb què va ser redactada, l’informe d’Aparicio, magistrat durant molts anys del TC andorrà, se sustenta en criteris, interpretacions, paràmetres i arguments que donen cinquanta mil voltes als raonaments exposats en els informes encomanats pel Govern. El catedràtic Enoch Albertí sí és constitucionalista. Però ni de bon tros té el bagatge de constitucionalisme andorrà que pot oferir Aparicio. El Govern i DA en són plenament conscients, però es fan l’orni. I voler posar d’exemple Joaquín Torno -d’exemple o a l’alçada del catedràtic andalús- ja ni tan sols té nom. La corporació laurediana, però, s’ha dit, per poder impulsar el recurs directe d’inconstitucionalitat durant els trenta dies posteriors a la publicació de la llei ha de tenir el suport de dos comuns més. Les tres corporacions haurien d’aprovar en sessió de consell un acord que els facultés a acudir al TC abans de presentar l’eventual recurs. I Sant Julià no tindrà fàcil obtenir les dues firmes malgrat que a la Massana, a Andorra la Vella i, fins i tot a Canillo, hagin sortit nombrosos dubtes Una altra cosa és que algú gosi plantar cara als taronges. La posició liberal i socialdemòcrata, disposats a obrir camí constitucional, potser podria facilitar alguna cosa. Més enllà del recurs directe d’inconstitucionalitat, hi ha dues vies més per qüestionar l’adequació de les lleis a la Carta Magna. Només una, però, abans que entrin en vigor i dins aquell termini de mes i mig o dos mesos que es deia en l’inici de l’article. De fet, el dictamen previ d’inconstitucionalitat és el primer dels mecanismes possibles des del punt de vista dels terminis. El que passa que només hi ha una figura institucional que el pot posar en marxa: el cap d’Estat. És a dir, els Coprínceps. Està contemplat als article 45 i 46 de la Constitució i també el recull, per exemple, l’article 98 de la mateixa llei de lleis. Curt i ras, si en el termini que tenen els Coprínceps per sancionar les lleis que li envia el síndic general una vegada aprovades a la cambra els sorgeixen dubtes, poden fer un requeriment al TC per tal que l’Alt tribunal es pronunciï sobre aquelles qüestions que se li formulin. Els Coprínceps, si ho creuen escaient, han de sancionar les lleis en termini d’un termini mínim de vuit dies i un màxim de quinze després de ser aprovades al Consell General. Per això allò més habitual és que les normes legals apareguin al BOPA en un termini d’entre tres setmanes i un mes després que hagin vist llum verda a la seu parlamentària. El comú de Sant Julià, com ha fet amb la resta d’institucions, ha fet arribar als representants dels Coprínceps els informes d’Aparicio. No hi ha hagut cap petició formal demanant-los que llegeixin amb atenció els treballs jurídics del catedràtic  actuïn amb conseqüència. El missatge és indirecte, subliminal per ara. La corporació presidida per Josep Miquel Vila, però, no descarta acabar formalitzant dita petició. Que es pot sobreentendre. Però que no té la mateixa força institucional que formalitzar-la per carta, per exemple. També cal tenir en compte que Socialdemocràcia i Progrés (SDP) està manifestament en contra de la reforma aprovada. Va quedar clarament exposat per Víctor Naudi durant la sessió de divendres. I malgrat que la formació té molt poca força parlamentària, no cal oblidar que el seu president, Jaume Bartumeu, manté gairebé intacta la seva força en els vincles i en els contactes. I no seria la primera vegada que porta el Copríncep francès a posicionar-se, a moure’s, abans de signar una llei. I una vegada la norma legislativa estigui sancionada i publicada, i ja hagin passat trenta dies d’ençà d’aquella publicació, la tercera via natural per portar les normes que afecten institucions al TC seria el conflicte de competències entre òrgans constitucionals que preveu l’article 103 de la Constitució i desenvolupen els articles 69 i següents de la Llei qualificada del TC. Diu l’apartat primer d’aquest darrer precepte que “si els actes, resolucions o disposicions normatives del Consell General o del Govern envaïssin l’àmbit competencial reservat per la Constitució als comuns, o si els comuns exercissin competències, pròpies del Consell General, del Govern o d’un altre comú, els òrgans afectats poden formalitzar conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional”. Per tant, caldria entendre que quan es produeixi la primera liquidació en matèria de transferències, qualsevol comú podria analitzar el que percebi i en virtut de què ho percep i, per exemple, si ha deixat de rebre uns diners concrets perquè no té encara el cadastre apunt i aquesta qüestió es controvertida, doncs podria activar el conflicte de competències. També es podria activar, per exemple, si el Govern pretén construir en un terreny cedit gratuïtament per un comú una instal·lació que aquest no vol i sobre el qual el Consell General no imposi el seu vet. Com que aquesta fórmula també és constitucionalment enormement controvertida, també seria matèria per impulsar un conflicte de competències. Per tant, el Govern s’ha pogut apuntar la medalla d’haver aprovat una reforma competencial. I ara podrà presentar un pressupost per al 2018 en conseqüència. Però ni de bon tros aquesta reforma té la fortalesa que caldria esperar al marc legal. Ara, però, cal veure si hi ha valents que realment executin allò que s’ha deixat caure. Que les lleis es faran analitzar pel Tribunal Constitucional.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.