Els representants lauredians, cada vegada més arraconats en l’executiva liberal

Els representants lauredians, cada vegada més arraconats en l’executiva liberal
Els representants lauredians, cada vegada més arraconats en l’executiva liberal
  • La majoria de comitès parroquials de Liberals d’Andorra estan en contra que “Sant Julià vulgui marcar el pas com tantes vegades ha fet”
  • L’òrgan de direcció de la formació avança en l’elaboració d’un reglament per a l’elecció del candidat per a les properes eleccions
  • La branca laurediana posa pals a les rodes al mecanisme de tria de cap de cartell perquè això suposarà qüestionar Josep Pintat
  • Com a mínim tres comitès parroquials són partidaris a fer els passos necessaris per portar el nou marc competencial al Constitucional
  • El nucli dur de la direcció del partit rep el suport majoritari dels grups locals després que en una acció de rauxa el secretari general digués que abandonava
La branca laurediana de Liberals d’Andorra (Ld’A) o el que és el mateix, els representants d’Unió Laurediana dins de la formació liberal, cada vegada estan més arraconats en el sí del partit. La reunió de l’executiva ampliada de la formació celebrada aquest dimecres a la nit va evidenciar la tensió que es viu a cal liberal. Una tensió que té un epicentre clar: el futur candidat a les properes eleccions generals. I en aquest marc, hi ha dues qüestions que contribueixen a caldejar l’ambient i a tensar la corda: el fet que contra una majoria dels comitès parroquials, els vots de Josep Pintat i Joan Carles Camp facilitessin al Consell General l’aprovació del nou marc normatiu competencial i transferencial. També, l’articulació d’un reglament que ha d’establir el procés d’elecció de qui hagi d’encapçalar el projecte liberal per als comicis del 2019. La reunió d’anit va tenir moments de tensió i retrets, però molt menys del que es podia preveure ateses les corredisses i el fum que treien els telèfons la nit de dijous passat i durant la jornada de divendres amb la celebració de la sessió parlamentària amb la modificació legislativa de l’encaix institucional com a eix central. “Sant Julià intenta marcar el pas del partit”, han assegurat fonts assistents a la trobada de l’executiva liberal, on Joan Albert Farré i Marc Pintat van mostrar les seves reticències a promoure un reglament per a l’elecció del candidat i, alhora, es van guanyar algunes de les mocades més sonades de la nit. El reglament en qüestió encara no està aprovat. Es preveu que en un parell o tres de setmanes sí que pugui veure la llum. La immensa majoria del partit considera que aquest reglament és el resultat del mandat fet pel congrés de la formació. Alhora, seria el reglament el que articularia el mecanisme per tal que, com estableixen els estatuts del partit, els comitès parroquials liberals puguin participar de forma directa en la tria del cap de cartell electoral. La proposta presentada per la direcció del partit no va acabar de convèncer per alguns detalls i es va encomanar a la direcció que li passi el raspall. Que l’acabi de polir. Des de Sant Julià i tots aquells que consideren que Josep Pintat és el candidat ideal de la formació, no es veu bé el reglament perquè, de facto, obre les portes a la celebració d’unes primàries que evidenciarien que l’actual president del grup parlamentari no té el suport del conjunt del partit. S’haurà de veure si té un suport majoritari o no. Ara mateix, aquest fet seria molt dubtós. Però no es pot afirmar obertament. Pintat no està disposat a concórrer a unes primàries però els representants d’UL tampoc no ho diuen obertament, segons les fonts. Consideren, això sí, que s’està accelerant indegudament el procés d’elecció de candidat. Creuen que no hi ha cap urgència que ho justifiqui. La reunió de l’executiva ampliada d’anit va servir per ratificar el nucli dur de l’executiva. Davant la tensió i algunes divergències sorgides en reunions anteriors, el secretari general de la formació, Amadeu Rosell, en una acció impulsiva, hauria dit dimarts de la setmana passada que abandonava, sense arribar en cap moment ni a fer efectiva la dimissió ni, tan sols, a formalitzar-la per escrit. La immensa majoria de l’executiva -novament queda clar l’escletxa oberta majoritàriament entre el partit i el moll de l’os d’Unió Laurediana- va fer costat a Rosell, que és qui té la responsabilitat d’adobar el reglament de tria de candidat. El vot dividit emès pel grup liberal en la sessió parlamentària de divendres passat tampoc no es va acabar d’entendre i voldrien que Pintat els expliqués a què respon el compromís que hauria assumit amb el cap de Govern. Les bases del partit exigeixen què va oferir Toni Martí a canvi que s’aprovessin les noves regles de joc en matèria de transferències i competències. Durant dijous i divendres de la setmana passada la majoria dels responsables parroquials es van decantar per no deixar passar les lleis competencials tot fent confiança, però, en la decisió última dels consellers. Aquest dimarts els comitès parroquials es van tornar a reunir per tractar el seu posicionament en relació al reglament d’elecció de cap de cartell electoral. També van aprofitar per posar sobre la taula la qüestió competencial. Tot i que la tensió és evident, més que divisió real ja sia a l’executiva, ja sia a al grup liberal, el que sembla més clar és que els representants d’UL a l’executiva liberal cada vegada estan més arraconats. I tampoc no és clar que dins dels lauredians, que formalment tenen una estructura organitzativa i de partit pròpia, hi hagi unanimitat. Però la formació presidida per Carles Verdaguer tot just es reuneix poc temps abans de la celebració d’eleccions i poca cosa més. Per acabar-ho d’adobar, durant la reunió de l’executiva liberal ampliada va quedar clar que com a mínim tres comitès parroquials -Andorra la Vella, Encamp i Ordino- són favorables a fer el que escaigui per portar la nova Llei de transferències i la modificació del marc competencial al Tribunal Constitucional perquè sigui aquest organisme el que es pronunciï sobre l’adequació legal dels textos a la Carta Magna vistos els dubtes que han sorgit a partir dels informes elaborats pel catedràtic emèrit de Dret constitucional Miguel Àngel Aparicio.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.