Els promotors de 'raiffeisen.ad' lamenten que l'AREB no hagi plantejat als treballadors de BPA alternatives al banc pont

Els promotors de la iniciativa ‘raiffeisen.ad’ lamenten que els representants dels treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) no hagin forçat l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), en el marc de la negociació del conveni laboral, a estudiar altres alternatives que no fossin la creació del banc pont, que és, a parer de l’economista Eusebi Nomen, “la que destrueix més llocs de treball”. Nomen, juntament amb altres impulsors de la cooperativa bancària com Artur Homs, Xavier Feliu o Lluís Ferreira, exposen aquest dijous el projecte a una part dels empleats de BPA. A la trobada celebrada en un hotel de l’avinguda Meritxell hi han acudit prop d’un centenar de persones. L’objectiu és fer-los veure que l’impuls d’un banc cooperatiu pot ser la millor solució per reestructurar BPA, canviant el nom a l’entitat i deixant fora els actius que no hagin passat els controls de PricewaterhouseCoopers (PwC). Els impulsors de la proposta cooperativista estan aquests darrers dies exposant el projecte ‘raiffeisen.ad’ a tot un seguit de col·lectius. Justament, aquest divendres tancaran la roda de contactes amb els representants del grups parlamentaris. La darrera reunió la faran amb responsables de Demòcrates per Andorra (DA). Socialdemocràcia i Progrés (SDP) és fins ara la formació que més clar té la viabilitat de la iniciativa. Partit Socialdemòcrata (PS) la veu força bé i Liberals d’Andorra vol aprofundir en l’anàlisi. També ha rebut els representants cooperativistes els màxims responsables de l’AREB. Després d’inscriure el nom de ‘raiffeisen.ad’, la iniciativa va seguint tots els passos burocràtics necessaris per constituir-se formalment en cooperativa que tindrà com a objecte social la tinença d’accions d’una entitat bancària. Per llei, una cooperativa no pot ser directament titular d’un banc. Nomen ha explicat que la proposta que defensen el grup de promotors de ‘raiffeisen.ad’, a part de garantir els llocs de treball i els dipòsits dels clients, també solventa un altre problema que va denunciar que tindrà, al seu parer, el banc pont o Vall Banc. L’economista i exconseller va explicar que “amb la minusvàlua que s’ha d’aplicar als actius, BPA es quedarà sense recursos propis i no podrà transferir cap fons a Vall Banc, que es quedarà sols amb els tres milions d’euros del capital social amb el qual ha estat constituït”. Segons Nomen, amb tres milions de capital social, Vall Banc no podrà garantir de cap manera els ràtios de liquiditat i de solvència mínims. Això fa que, per assegurar els esmentats ràtios, s’hagi de garantir uns recursos propis mínims proporcionals al percentatge d’actius procedents de BPA que li siguin transferits. Si fins avui els recursos propis eren 210 milions d’euros, Nomen creu que s’hauria de garantir no menys de 100 milions. “I qui posa aquests diners?”, s’ha demanat l’economista, que ha afirmat que “si Vall Banc no soluciona aquest problema no serà viable”. Aquest escenari no afecta, a l’entendre de Nomen, la hipotètica cooperativa bancària atès que es capitalitza a partir dels dipòsits que li siguin enviats. “Una part dels saldos es transformarien en fons propis”, ha afirmat l’economista.