Els grups de l'oposició estan cada cop més convençuts que Fiñana oculta dades

L'oposició parlamentària cada vegada està més convençuda que el cap de la Unitat d'Intel·ligència Financera andorrana (UIFAnd), Carles Fiñana, no lliura al Consell General la informació que se li ha requerit des de la denominada comissió d'investigació del 'cas BPA' perquè "oculta dades o actuacions poc clares". Representants de les tres forces representades a la cambra més enllà de la majoria demòcrata -es a dir, liberals, socialdemòcrates i SDP- han insistit avui, després de la celebració, dimecres, d'una nova trobada de la comissió, que "és una falta de respecte" i "un molt mal senyal" que Fiñana no hagi lliurat res del que se li va demanar fa gairebé dos mesos. El cap de la UIFAnd va comparèixer el 15 de juliol davant la comissió parlamentària i va fer una llarga exposició. D'una banda va exposar de forma genèrica la funció i el funcionament de la unitat que dirigeix. De l'altra, va fer algunes pinzellades sobre els tres casos que apareixien citats en la nota feta pública pel FinCEN el 10 de març. Davant les preguntes dels consellers, Fiñana, en moltes ocasions, va mostrar un to arrogant i xulesc, segons que han recordat avui alguns dels parlamentaris assistents a la compareixença, i va arribar a pronunciar expressions com "de miracles, a Lourdes", quan se li va demanar si un fet com l'ocorregut a partir de la comunicació de l'agència americana podria tornar a passar. En la seva compareixença davant la comissió de seguiment de l'estabilitat financera, Fiñana va explicar, per exemple, que la cooperació amb altres organismes no era tan activa com es podia pressuposar. I que, per exemple, amb el seu homònim espanyol, el Sepblac, tan sols van comentar algunes de les qüestions aparegudes a la nota del FinCEN a partir que aquesta fos pública. També va assegurar el cap de la UIFAnd que amb la seva contrapart americana, el FinCEN, només hi havien tractat en una ocasió pels casos que indicaria més tard en la seva comunicació del març. I que el contacte va ser a petició de la Justícia andorrana, que necessitava unes dades del Tresor americà en relació a algunes de les persones que apareixien en el 'cas Petroli', el protagonitzat per una colla de veneçolans amb comptes a BPA. La presència de Fiñana no va aportar gaire res de nou. I com que el màxim responsable de la UIFAnd va fer una exposició sense cap mena de suport escrit, els consellers van demanar-li si podien disposar d'alguna documentació. Al final, la petició s'hauria concretat en una mena de qüestionari a banda d'un seguit de documentació que per les vies previstes de petició d'informació a l'administració el Consell General pot realitzar. La sorpresa dels parlamentaris va arribar dimecres quan, després de l'estiu, i expectants davant l'arrencada del nou curs polític, els integrants de la comissió esperaven poder analitzar alguna documentació de nova recepció. I es van trobar que Fiñana no havia enviat absolutament res, fet que ha enutjat Liberals, PS i SDP. La petició de la documentació, que alguns dels representants polítics de l'oposició consideren que a la majoria demòcrata ja li va bé que no es lliuri, es va reiterar. I s'espera rebre-la en breu.

Compareixences futures

Mentrestant, la comissió ha enfilat el que haurien de ser noves aportacions. Dimecres que ve es preveu la presència de dos representants de l'Associació de Bancs Andorrans (ABA). En principi haurien d'acudir al Consell General, en unes compareixences a porta tancada, la directora de l'ABA, Esther Puigcercós, i el president de torn de l'organisme, Xavier Cornella. Amb posterioritat es reclamarà la presència de representants de les entitats asseguradores i financeres no bancàries del Principat. També es va acordar sol·licitar la presència d'alguns dels membres del Govern en funcions que més actius van mostrar-se durant el procés posterior al 10 de març. En aquest sentit, les fonts consultades van assegurar que com a mínim haurien de passar pel Consell per tractar la qüestió l'actual màxim responsable de l'executiu, Toni Martí; el ministre de Finances, Jordi Cinca; i el titular d'Exteriors, Gilbert Saboya. Un cop s'hagin fet totes aquestes reunions es farà una primera anàlisi dels resultats obtinguts fins al moment.