Els dubtes continuen planant sobre la llei d'intercanvi automàtic de dades fiscals que s'aprova dimecres

El Consell General aprovarà aquest dimecres a la tarda la Llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. La llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2017, i ho farà amb polèmica perquè el text que ha tancat la comissió legislativa de Finances i Pressupost gràcies a la majoria demòcrata presenta una redacció molt oberta quant a la primera comunicació de les dades preexistents a la posada en marxa de la norma. Tots els comptes bancaris que existeixin amb anterioritat a l’1 de gener vinent, sempre que superin el milió de dòlars, seran comunicats degudament a les autoritats competents estrangeres durant el primer semestre del 2018. ¿Però què passarà amb la resta?

La sessió que inicialment comença aquest dimecres a les 15.30 hores es preveu maratoniana. I es podria allargar durant les jornades de dijous i divendres. Hi ha quinze punts previstos encara que alguns d’ells seran tractats tots de cop. La llei que regula comunicació de les dades fiscals és una de les qüestions més importants que figuren a l’ordre del dia. I en ser el quart punt, tot fa pensar que serà tractat durant la primera jornada del debat parlamentari, aquest dimecres mateix.

Un dels principals maldecaps quant a la llei, sobretot per aquells que s’hi hauran de sotmetre, rau en la disposició transitòria única, que fixa els “terminis per a la primera comunicació automàtica d’informació relativa a comptes preexistents”. El text literal diu: “La primera comunicació automàtica d’informació a què es refereix l’article 6 d’aquesta Llei, relativa a comptes preexistents, s’efectua un cop transcorreguts els terminis màxims de revisió que estableixen la secció III i la secció V de l’annex I d’aquesta Llei, en els terminis següents: a) Comptes preexistents de major valor amb titularitat de persona física: fins al 30 de juny del 2018; b) Comptes preexistents de menor valor amb titularitat de persona física: fins al 30 de juny del 2019; c) Comptes preexistents amb titularitat d’entitats: fins al 30 de juny del 2019.”

El text és obert. I la interpretació pot ser molt lliure. Està clar que en el cas de les persones físiques el llindar entre el major i el menor valor el marca el milió (1.000.000) de dòlars. Quant a les societats, s’ha de comunicar a partir de 250.000 dòlars. No hi ha dubte que aquelles persones que tinguin un compte actualment amb més d’un milió de dòlars i que el mateix subsisteixi a 1 de gener que ve, les dades contingudes en aquell compte es comunicaran durant el primer semestre del 2018. Les dades respecte de les persones titulars de comptes amb un valor inferior al milió d’euros no es comunicaran fins al primer semestre del 2019. ¿Però quines dades?

El Govern i els bancs, segons fonts parlamentàries, fan una lectura flexible i no restrictiva del tenor literal del text i consideren que les dades a comunicar el 2019 són les corresponents al 2018. Però una interpretació estricta del redactat no té perquè entendre això. I l’únic que podria passar és que la informació es comunicaria més tard respecte dels comptes superiors al milió d’euros però que les dades a comunicar podrien ser les que hi hagi a patir de l’entrada en vigor de la llei, l’1 de gener del 2017. Aquest dubte persisteix en bona part de l’arc parlamentari, segons que ha pogut comprovar l’Altaveu. 

I pot ser un dubte creat expressament, amb una redacció oberta perquè en funció de com collin els organismes internacionals es pugui acabar aplicant un termini diferent a l’inicialment previst. És a dir, que es deixi sense efecte l’esglaonament que almenys en un principi, executiu i entitats bancàries han assegurat que hi haurà. On no hi ha cap mena de dubte és amb els comptes de nova creació. Totes les dades es començaran a comunicar durant el primer semestre del 2018.

Exclusions

Cal prestar atenció al fet que hi ha comptes que queden exclosos del deure d’informar. I aquests comptes es recullen en l’article 5 de la llei que serà aprovada encara no se sap del tot amb el suport de quins grups. Queden exempts d’informar els comptes vinculats a contractes d’assegurança o a qualsevol altra modalitat contractual que instrumentin plans de pensions i altres instruments de previsió social amb les característiques que regula l’article 7 del reglament de l’IRPF. En aquest cas, les aportacions anuals no poden excedir de 50.000 dòlars i/o l’aportació màxima al compte al llarg de tota la vida de l’aportant no pot excedir el milió de dòlars.

Un altre producte que queda fora de l’obligació comunicativa és aquell l’estalvi del qual estigui vinculat a finalitats assistencials, educatives o socials. I que tinguin relació amb atur, accidents o invalidesa, formació o adquisició d’un habitatge. Més condicions a complir per aquest tipus de productes si volen quedar fora del deure de comunicació: els reintegraments del compte han d’estar condicionats contractualment al compliment de circumstàncies específiques relacionades amb la finalitat del producte d’estalvi o estar subjectes a penalitzacions si es retiren abans. Finalment, les aportacions anuals no poden excedir els 50.000 dòlars nord-americans.

Tampoc no cal que s’informi dels comptes inactius amb saldos que no excedeixin els 1.000 dòlars americans; dels comptes corrents operatius destinats exclusivament a cobrir pagaments vinculats a la titularitat o l’ús d’un habitatge situat al Principat quan el saldo mitjà anual no superi els 10.000 dòlar americans i el compte es faci servir per a la domiciliació de rebuts de consums (electricitat, aigua, calefacció…) i altres pagaments. Finalment, els comptes de custòdia en els quals es dipositen exclusivament títols de deute públic emès pel Govern d’Andorra o altres institucions públiques andorranes amb un saldo mitjà anual que no superi 50.000 dòlars.