Els altres 'The Cloud' que sí que es van construir 'contra' el que va camí de ser 'The Dream'

Els altres \'The Cloud\' que sí que es van construir \'contra\' el que va camí de ser \'The Dream\'
Els altres \'The Cloud\' que sí que es van construir \'contra\' el que va camí de ser \'The Dream\'

Allò que ‘The Cloud’ seria un edifici singular i com aquell qui diu únic, un ‘invent’ andorrà del segle XXI, no sembla del tot cert. Almenys des del punt de vista estètic, de disseny. Hi ha diverses construccions, aquestes sí que construïdes, que recorden, i molt, el projecte formalment signat al Principat per l’arquitecte Gerard Arias. La denominació ‘The Cloud’ no té res d’original. Les formes, tampoc, especialment, per exemple, si s’observa el complex que serveix de seu de l’entitat bancària BBVA i que s’ha aixecat a la capital espanyola. L’originalitat del projecte andorrà podria acabar sent que després d’anunciar-se a bombo i plateret no s’acabi fent. I acabi sent 'The Dream'. O més que un somni, potser un malson.

Com ja va avançar l’Altaveu fa una setmana, fa molt temps que el Govern és conscient -com a mínim, disposaria d’informes- que el cost final de l’immoble seria molt superior als 32 milions d’euros que inicialment es van dir o els 34 que es va donar per fet que seria després. De fet, l’exministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, va dir al seu dia que si se sobrepassava aquella xifra, la dels 34, l’edifici no tiraria endavant. La sortida d’Alcobé del gabinet i l’assumpció formal del projecte per part del titular d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, ha servit per aturar el projecte. De fet, fa uns quatre mesos que no es fa res de res, una vegada aterrada l’antiga caserna de bombers.

Aquest dimecres, el ‘Diari d’Andorra’ xifra el sobrecost i quantifica ja l’obra en 44 milions degut a un seguit de modificacions que hauria demanat realitzar-hi l’exministre. El portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha desmentit, però, la informació del rotatiu i ha assegurat que ni Alcobé ni Torres Falcó no han demanat cap canvi en la proposta arquitectònica. Això sí, el titular d'Ordenament Territorial hauria sol·licitat als tècnics si caldria fer alguna variació en el projecte si finalment l'edifici s'acabés destinant al casino. No obstant això, Cinca ha deixat clar que només és una idea i que en cap cas hi ha una proposta en fer de situar allí dit equipament.

Diverses fonts han indicat que s’està aplanant el camí per tal que, en no massa temps, es pugui anunciar un canvi d’idea que suposarà una rebaixa substancial del projecte. La desaparició del ‘The Cloud’. Caldrà veure, però, si serà una desaparició total o parcial. I si la idea de l’executiu de poder-hi ubicar -en un espai tan cèntric com aquell- el casino tira endavant. Perquè amb el plec de condicions encara no elaborat sobre la infraestructura que hauria d’acollir la mare dels ous del joc d’atzar al Principat, una opció podria fer assumir una part del cost del Núvol, o del Nuvolet, al futur concessionari del casino. A aquell que es vulgui fer càrrec de la gestió de l’equipament d’oci.

El que cada cop sembla més clar és que Toni Martí i companyia comencen a desinflar el projecte faraònic -i passaran al mort a Alcobé, ara ja fora del Govern, responsabilitzant-lo de ser l’ideòleg d’una proposta que ha acabat resultant desproporcionada perquè no es van fer els estudis necessaris al seu moment- i encara és més clar, i això definitivament, que d’original, d’únic, ‘The Cloud’ no en té gaire. Perquè hi ha instal·lacions similars que no només han estat dissenyades molt abans. A més a més, aquelles sí que s’han construït. Per cert, que els constructors també estan d’allò més enutjats amb el fet que s’hagin aturat les obres. I no volen ni pensar que les fases previstes més enllà de l’enderroc finalment no s’acabin duent a terme.

Edificis semblants

De projectes que s’han passat a anomenar ‘The Cloud’ n’hi ha molts arreu del món. I d’edificis que recorden o que han pogut servir d’inspiració al treball signat per Gerard Arias també n’hi ha algun. Per exemple, la Ciutat BBVA. Es tracta d’un complex de set edificis que acull la nova seu de l'entitat bancària espanyola Banco Bilbao Vizcaya Argentaria. La construcció principal del conglomerat arquitectònic, conegut amb el nom de La Vela, s'alça al centre del complex i té 93 metres d'altura i 19 pisos. Es troba al barri de Las Tablas, a Madrid. El complex va ser dissenyat per signatura d'arquitectura suïssa Herzog & De Meuron, guanyadora del prestigiós premi Pritzker.

Es tracta d'un complex de set edificis horitzontals de tres altures, als quals s’hi pot accedir des de la A-1 (Autovia del Nord) i des de la ronda de circumval·lació M-40. Cadascun dels set edificis horitzontals rep el nom d'un continent, denominant de nord a sud Oceania, Àsia, Àfrica, Europa, Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i, a l'oest de la Plaça, Antàrtida. Els carrers que els separen tenen per nom el dels mars i oceans que uneixen els continents. Així, s’hi troben els carrers del Pacífic, l’Índic, el Mediterrani, l’Atlàntic i el Carib. 

Al centre del complex s’hi troba una plaça circular de 100 metres de diàmetre on s'erigeix ​​l'edifici principal, una torre el·líptica irregular denominada La Vela. Es tracta d'un edifici de 93 metres d'altura i 19 pisos, amb 82 metres de diàmetre i tan sols 16 metres d'ample. Per tal d'aconseguir la forma de vela es van dissenyar un total de 35 radis de curvatura diferents repartits per l'exterior de les 19 plantes. El nom va ser triat entre els seus empleats a través d'un concurs d'idees. El complex consta d'un total de 114 000 metres quadrats d'espai per a oficines i la seva construcció va tenir un cost aproximat de 620 milions d'euros, encara que altres fonts xifren la inversió final en 900 milions.

A Abu Dhabi menys similitud

Una altra referència podria ser l'edifici Aldar HQ està situat a Al Raha Beach, una nova ciutat als afores d'Abu Dhabi, capital de l'Emirat que porta el mateix nom. Aquest icònic edifici comercial de 121 metres d'altura és la seu de la promotora immobiliària Aldar i va ser dissenyat a Qatar pel despatx d’arquitectura de Marwan Zgheib (MZ) & Partners el 2005.

La seu d’Aldar té un disseny distintiu i innovador, un edifici semiesfèric que comprèn dues façanes amb formes circulars convexes, unides per una estreta franja de vidre corrugat. Aquesta icònica estructura totalment de vidre és completament circular en elevació i corba en tots els altres sentits. L'edifici és la primera peça d'un emprenedoria que un cop completat i ocupat albergarà a més de 120.000 persones. L'edifici és visible des de l'autopista Dubai-Abu Dhabi i gaudeix d'una privilegiada ubicació, envoltat per la ciutat, el mar i el canal.

El projecte va ser desenvolupat seguint els principis del sistema americà de classificació dels EUA, Green Building Council LEED, i ofereix 62.000 m2 d'espai per a oficines a 23 plantes. L'edifici Aldar Headquater (HQ) va rebre diversos premis i reconeixements, entre ells al "Millor Disseny Futurista", atorgat per The Exchange Building (BEX), i un LEED de Plata com a edifici verd, del Green Building Council (Estats Units)

Arran de l'auge de la construcció d'Abu Dhabi i en un esforç per posar l'àrea al mapa, l'estudi MZ Arquitectes es va encarregar del disseny de Aldar HQ, un edifici que va canviar i va ampliar l'horitzó d'Abu Dhabi per sempre. Aquesta icona de l'arquitectura va ser pensat per brillar en el centre del desenvolupament immobiliari d'Al Raha Beach, també un projecte d’Aldar per a un nou microcosmos que aportarà vida i activitat a la costa d'Abu Dhabi. La seu de la companyia va ser en augment des del mar i arriba a ser un punt de referència per a l'àrea de la ciutat, com també per al grup que està darrere de la seva creació. Quan tot el complex s’hagi completat acollirà unes 120.000 persones.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.