Els advocats es posen les mans al cap pels honoraris que paga l’AREB

Diversos juristes recorden que per la majoria de plets que Badia Advocats pretén facturar xifres de cinc i sis dígits, el col·legi professional fixa una tarifa mínima de l’ordre de 2.500 euros

-
-
Els detalls que inclou la documentació lliurada al Consell General per la demanda realitzada pel conseller socialdemòcrata respecte dels honoraris que paga l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en matèria d’assessoraments jurídics ha alarmat l’advocacia del país. Sinó tota, és clar, sí bona part de tots aquells advocats que treballen al tomb del ‘cas BPA’ i que coneixen de primera mà allò en què fonamentalment està treballant el despatx Badia Advocats. Tots els consultats consideren que els honoraris són desorbitats i que la justificació donada per l’agència pública no es correspon a la realitat.

Més enllà dels forfets fixes per assessoraments globals (48.000 euros anuals IGI a banda) i de totes les despeses que no inclouen els honoraris fins ara quantificats, la documentació tramesa pel president de l’AREB, Albert Hinojosa, revela que Badia Advocats ha facturat o pretén fer-ho fins a 3.314.915 euros per la tramitació de 109 procediments judicials. Entre aquestes causes en què en gran mesura l’AREB actua de part defenent n’hi ha de penals, de civils (laborals) i, amb diferència, d’administratives. Aquestes, fonamentalment, tenen a veure amb els bloquejos de diners que molts clients de BPA estan patint per ordre de l’ens públic.

Els lletrats ja no entren ni amb el fet que no hi hagi concurs, que troben fora de lloc, o els vincles polítics del despatx triat, però lamenten que es vulgui fer creure que hi ha una feina que no és real

Els honoraris que està disposat a pagar l’AREB després d’una àrdua negociació i d’obtenir un bon preu segons es desprèn del que manté en la documentació es calculen en funció de variables com la complexitat del cas, les hores de feina… Però les taules que inclou la informació facilitada a l’aixopluc del reglament parlamentari revelen que, fonamentalment, Badia Advocats ha establert el preu en funció dels diners que té bloquejats la part contrària

I és això, segons ha pogut comprovar l’Altaveu, el que ha indignat molts dels advocats consultats que ja no es posen amb el discutible fet que no hi hagi hagut un concurs públic malgrat que sí que consideren que “hi pot haver competència deslleial” des del moment que tant els documents firmats per l’advocat Francesc Badia com els que signa Albert Hinojosa expliquen que s’apliquen uns descomptes sobre les tarifes fixades pel Col·legi d’Advocats. Tampoc no s’incideix en el fet que en el bufet escollit hi treballi el secretari general de DA, Esteve Vidal.

La trampa

Els lletrats consultats posen l’accent en el fet que moltes de les causes, algunes de les quals equivalents als honoraris més elevats que Badia Advocats pretén facturar, el que reclamen és la nul·litat d’un acte administratiu. L’AREB diu en el seu informe de motivació de la contractació que “l’existència dels 109 procediments judicials i contenciosos genera un risc immediat per un import igual a la quantitat reclamada que ascendeix a més de 2.745 milions d’euros”. Però això és fals. Aquesta xifra, remarquen els consultats, potser en part es reclama. Però en bona part és la que està bloquejada a BPA. Serveix, això sí, a Badia per reclamar uns honoraris elevadíssims i a l’AREB per justificar-ne el seu pagament.

L’agència justifica els més de 3,3 milions que s’ha compromès a pagar pel fet, manté, que hi ha en joc 2.475 milions quan molts dels casos el que pretenen és que s’anul·li un acte administratiu

Com recorden els advocats consultats, ara per ara, tots els diners bloquejats a BPA són propietat dels seus amos. És a dir, dels dipositants, dels clients del banc ara en resolució. “No és reclama res, cap quantitat (en la majoria de casos). El que es reclama és que es deixi sense efecte la decisió administrativa per la qual el dipositant X no és transferit de BPA a Vall Banc. Però tant si la decisió és bona com si no ho és, els diners continuen sent dels clients. No és això el que es demana”. I aquestes demandes, tècnicament i també en el moment d’haver d’abonar les taxes judicials, s’anomenen de quantia indeterminada. 

Per aquest tipus de procediment, el Col·legi d’Advocats estableix uns honoraris mínims al tomb dels 2.500 euros. Badia Advocat en pretén cobrar i l’AREB ha signat pagar, de mitjana, 30.000 euros. Però el cert és que hi ha procediments d’aquesta naturalesa, remarquen les fonts, pels quals el despatx contractat per l’entitat pública en factura 60.000 euros i fins i tot 125.000 euros. “I no es pot justificar per la complexitat o el volum de feina. Pot costar de fer la primera, potser la segona demanda. Però en aquest tipus de procediments acabes aprofitant bona part de l’escrit que has fet per un client per a un altre. Vaja, el que avui es diria de copia i enganxar”. 

De fet, remarquen les fonts, només caldria veure algunes de les respostes donades pels defensors de l’AREB. És a dir, els escrits elaborats pel despatx Badia Advocats en el marc d’aquests procediments. Moltes de les respostes, segons les fonts, són idèntiques. O gairebé. I moltes recorren a jurisprudència o legislació espanyola (per equiparar l’AREB al FROB, per exemple). Encara més, en tractar-se d’una administració pública la qui fa l’encàrrec, s’hauria de ser molt curós en fer les contractacions. I s’hauria de ser molt curós, també, en fer una anàlisi de les mateixes i veure si “hi pot haver una malversació de fons públics”.

Condemna a pagar les costes

I encara una altra qüestió. Fa uns mesos, quan va transcendir que l’administració havia de demanar un crèdit suplementari de pràcticament 3 milions d’euros per pagar els honoraris de Badia Advocats, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va explicar que una bona part d’aquests diners els pensaven recuperar confiant que l’AREB té raó i que s’acabarà condemnant la part contrària. I que se’ls condemnaria, també, a pagar les despeses judicials.

Certament, seria una possibilitat. Però els juristes consultats també tenen arguments per tombar la truita. En primer lloc, perquè en seu administrativa difícilment es condemna en costes. Habitualment, a no ser que una de les parts hagi estat temerària, cadascú abona les seves despeses (taxes, advocats, procuradors…) i tots contents. Però ara imaginin-se, recorden les fonts, que és l’AREB qui perd el plet, qui perd els plets. La part contrària podria intentar que es condemni l’agència a pagar les despeses. I llavors, si això fos així, l’advocat de torn podria pretendre cobrar el mateix que Badia Advocats. 

Davant d’aquest escenari, ¿si l’AREB està disposat a pagar el que s’ha compromès amb el seu advocat, si fos condemnada a satisfer les costes, amb quins arguments podria rebatre els honoraris de la part contrària? Els consultats deixen la pregunta en l’aire. Posant-se, això sí, les mans al cap.

Esteve Vidal, Francesc Badia i Albert Hinojosa, tres dels grans protagonistes del contracte d\'assessorament jurídic.

Relacionat

L’AREB abona a Badia Advocats 30.500 euros de mitjana per plet, més un fix anual, dietes, desplaçaments i assessoraments
Betbesé no continuarà com a administrador de BPA | Actualidad | Cadena SER

Relacionat

Revés judicial als administradors de BPA i a l’AREB: declaren improcedent un acomiadament justificat pels processaments de la causa general
El PS exigeix explicacions a l’AREB per la contractació dels assessoraments jurídics dels tres milions d’euros

Relacionat

El PS exigeix explicacions a l’AREB per la contractació dels assessoraments jurídics dels tres milions d’euros

Relacionat

Indignació en el món de l’advocacia pels "desorbitats" honoraris que satisfà l’AREB

Relacionat

Honoraris milionaris per a l’AREB a canvi de retallar en inversió per a l’heliport o canalitzar rius

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.