Indignació en el món de l’advocacia pels "desorbitats" honoraris que satisfà l’AREB

Comentaris

  • L’oficialització de l’avenç de fons del Govern per poder abonar tres milions a l’equip que lideren Francesc Badia i Esteve Vidal en la defensa dels interessos de l’ens administratiu causa malestar
  • Un grup de lletrats estudia plantejar en una assemblea del col·legi professional que la junta d’aquest òrgan exigeixi a l’executiu un augment de les minutes relacionades amb guàrdies i oficis
  • Tampoc no agrada gens que el secretari general de DA i una de les cares visibles del principal despatx beneficiari no figuri com a col·legiat exercent i participi en actes judicials com a col·laborador
El món de l’advocació -si no tot una molt bona part- treu foc pels queixals. Els honoraris que preveu pagar l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per la defensa dels casos en què aquest organisme -o BPA com a entitat bancària sota el seu comandament- resulta demandat estan causant una forta indignació. Diversos advocats han manifestat el seu enuig per com de desorbitades consideren les minutes. Alhora, no passa per alt el fet que un de les principals cares visibles del despatx que assumeix en gran part aquesta tasca sigui el secretari general de Demòcrates per Andorra (DA), Esteve Vidal, que, a més a més, no apareix en cap llista oficial com a col·legiat exercent. Però en canvi, acudeix en declaracions i altres actes de naturalesa jurídica reservada a lletrats en exercici i signa com a col·laborador del despatx encapçalat per l’exdegà Francesc Badia. La publicació al BOPA, aquest dimecres, de la informació ja avançada per l’Altaveu -l’avenç de fons de 3 milions d’euros perquè l’AREB pugui pagar els honoraris judicials- ha tret de polleguera molts dels col·legiats. Fins al punt que hi ha un grup d’advocats que estaria estudiant la possibilitat de sol·licitar a la junta del col·legi professional que introdueixi aquesta qüestió encara que sigui de forma sobrevinguda en l’ordre del dia de la propera assemblea, que s’ha de celebrar el darrer dia d’aquest mes i que, entre altres coses, ha de servir per tornar a designar Sophie Bellocq com a degana al capdavant d’un equip integrat majoritàriament per les mateixes persones que l’han acompanyat en el primer mandat de dos anys que ara acaba. Una primera crítica que formulen alguns dels advocats indignats, més enllà de la quantia, que està qüestionada per molts dels professionals del dret més enllà del que pugui pensar la ciutadania, és el fet que un organisme depenent de l’administració encomani un servei d’aquestes característiques a un despatx concret sense passar per cap concurs ni res similar. De forma directa. I que la feina s’incorpori a un despatx al qual s’acaba d’incorporar una persona que feia dos dies, parlant planerament, era el cap de gabinet del cap de Govern més enllà de ser un destacat dirigent de la formació que dóna suport a l’executiu. Més enllà d’això, el que es podria plantejar també és que vista la generositat de l’administració en alguns casos, s’incrementin els preus que l’Estat paga per les guàrdies i els oficis. És una reivindicació de fa molt temps. A més, no sempre s’està al dia de pagament. Però és que, a més a més, en més d’una ocasió la junta del Col·legi -fins i tot quan era liderada per Badia- s’havia hagut de sentir a dir que fessin un esforç de contenció i de no voler percebre més diners atès que la situació econòmica era complicada. Era, és possible que un grup de lletrats, arran dels honoraris que paga l’AREB, encomani a la junta del Col·legi que sense dilació i sense transigir exigeixi al Govern un increment d’allò que es paga als advocats per assumir d’ofici la defensa d’un encausat.

Comentaris

Trending