Unes dues-centes persones han assistit a l’auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, en presència de diversos membres de l’executiu en funcions i molt majoritàriament empresaris, a l’acte de la patronal. De forma general, els candidats -el demòcrata Xavier Espot; el socialdemòcrata Pere López; el liberal Josep Maria Cabanes; la cap de llista d’Acció, Judith Pallarés; Carine Montaner d’Andorra Endavant; i el cap de cartell de Concòrdia, Cerni Escalé- han hagut de referir-se a qüestions com l’habitatge, la Seguretat Social, infraestructures -que s’ha ventilat molt ràpidament perquè les posicions s’han mostrat força properes-, la fiscalitat o la Unió Europea (UE).
El futur de la CASS ha estat un dels aspectes en què més han entrat al cos a cos els candidats, especialment Espot i López. Just per tancar aquest bloc, la moderadora del debat, la comunicadora Noemí Rodríguez, ha demanat als sis polítics debatents que responguessin amb un sí o un no si pensaven allargar l’edat de jubilació. Pallarés, Cabanes i Espot, per aquest ordre, han coincidit a afirmar “progressivament, sí”. Carine Montaner ha afirmat que “farem tot el possible per mantenir-la als 65 anys”; Pere López ha respost amb un “al programa diem 65”; i Cerni Escalé també ha citat els 65 anys i ha hagut de guardar-se la precisió que volia fer
La pregunta final venia d’un debat previ al tomb de la viabilitat de la CASS. Sembla evident, d’una manera o altra, que hi haurà increment en la cotització. “D’una manera concertada”, han deixat clar Cabanes i Pallarés, també Espot. Cerni Escalé ha parlat de “pacte d’Estat a mitjà o llarg termini”. Fa o no fa, els sis -potser Montaner ha anat una mica més per lliure- han dit el mateix. I han estat els candidats socialdemòcrata i demòcrata els que han estat més bel·ligerants de manera recíproca.
Espot: “No estic d’acord que vulguin fer tributar dos cops els dividends, via impost de societats i IRPF”
Xavier Espot ha assegurat que la seva formació assumirà la proposta feta pel consell d’administració de la CASS, amb l’allargament de l’edat per a jubilar-se i l’increment de cotitzacions com a elements centrals. Pere López ha assegurat que això comportaria incrementar un 10% les cotitzacions en vuit anys fet “molt difícil d’assumir” per al teixit empresarial andorrà. El cap de llista de PS SDP + s’ha mostrat a favor d’incrementar en dos o tres punts la cotització de jubilació (del 22% al 24 o 25%) i traspassar una part del que s’ingressa en a branca sanitària per a les pensions.
López també ha explicat que caldria buscar altres fonts d’ingressos retocant l’actual marc fiscal, situant l’IGI al 5% o fent tributar els dividends empresarials, una opció, aquesta darrera, que Escalé ha considerat “un bon complement” i que, en canvi, ha fet posar els pèls de punta a Espot. “No estic d’acord que vulguin fer tributar dos cops els dividends, via impost de societats i IRPF”. El candidat demòcrata ha reclamat “no mimetitzar models d’altres països perquè seria un cop de martell molt fort per a les economies familiars” i tot deixant clar que en cap cas havia parlat d’un increment del 10% ha acusat López de “no sortir-li els números”, circumstància que el candidat socialdemòcrata ha negat de totes totes.
López afirma que “no volem que hi hagi zones de no tributació” i recorda que “el fons de reserva de jubilació és un mecanisme que no ha funcionat”
El debat sobre la CASS ha enfrontat per sobre de tot, s’ha dit, els models de les dues formacions actualment més ‘grans’ a nivell estatal. Espot ha assegurat que per aplicar la proposta socialdemòcrata caldria “triplicar l’IRPF o l’impost de societat” i, per tant, ha defensat “un increment progressiu i compartit de les cotitzacions” més fomentar les assegurances complementàries que també defensa Concòrdia, que s’ha mostrat favorable, en boca d’Escalé, de rebaixar el factor de conversió que vol dir, li ha recordat Espot, reduir els imports màxims de les pensions.
López ha assegurat que fent tributar els dividends s’ingressarien uns 40 milions anuals alhora que es podrien buscar altres vies de recaptació a través de les taxes sobre el consum, vinyetes o altres fórmules. “No volem que hi hagi zones de no tributació”, ha deixat clar el candidat socialdemòcrata que ha indicat que “el fons de reserva de jubilació és un mecanisme que no ha funcionat” alhora que ha fet referències a “dues figures que no qüestiono però que no han funcionat prou bé com són el metge referent i la història clínica”. Aquestes dues eines també han estat criticades per Carine Montaner, que no és partidària d’incrementar la fiscalitat. Tots els candidats, i especialment en aquest sentit Pallarés i Cabanes, han defensat la concertació per trobar solucions i el fet de ser especialment curosos en la gestió dels fons i en fer tributar com toca i el que toca.
FISCALITAT
En certa manera, la qüestió de la Seguretat Social ha entroncat amb el model fiscal que, amb matisos, qui més retocaria per aconseguir una major recaptació per a l’Estat seria el cap de cartell de l’aliança progressista i socialdemòcrata. Parlant de fiscalitat molts dels candidats -de Cerni Escalé a Carine Montaner, per exemple- han aprofitat per referir-se també a la inversió estrangera, que a alguns tancarien l’aixeta del tot (com Concòrdia) i altres voldrien ara en certa forma gravar més (Demòcrates).
Cabanes: “Cal augmentar els requisits d’inversió estrangera i residents passius que permetrà fer una classificació i també aportació al fons d’economia real de l’habitatge”
El líder liberal ha parlat d’acotar la fiscalitat. Cabanes ha defensat també “augmentar els requisits d’inversió estrangera i residents passius que permetrà fer una classificació i també aportació al fons d’economia real de l’habitatge”. Carine Montaner ha deixat clar que “no volem apujar els impostos per la gent d’aquí, però sí ITP i plusvàlues per la gent de fora”. La candidata d’Andorra Endavant ha assegurat que “no caldrà apujar la pressió fiscal si creem riquesa, però per fer-ho cal agilitat a l’hora d’avaluar projectes. S’han deixat passar projectes molt macos”.
Concòrdia ja ha anat deixant clar els darrers temps, de fet pràcticament des que va néixer com a corrent d’opinió, moviment polític, que cal posar fre a la inversió estrangera que se centra en els immobles. I és que Escalé ha lamentat que “vivim una desandorranització de l’economia del país”. El líder dels ‘Cernis’ ha exposat la necessitat de retocar certes figures impositives sense perdre l’atractiu de la fiscalitat andorrana i, també, ha reclamat “revisar el règim d’exempcions que és excessivament ampli”.
Montaner: “No volem apujar els impostos per la gent d’aquí, però sí ITP i plusvàlues per la gent de fora”
Pallarés ha deixat clar que cal prioritzar els canvis a la CASS i com que Acció ja defensa l’increment de la cotització per assegurar la sostenibilitat de la Seguretat Social “no hem de posar més càrrega fiscal” i “consolidar la reforma fiscal que ja ha passat pel Consell”, una qüestió, aquesta darrera, en la qual ha coincidit amb Xavier Espot. El cap de Govern en funcions i candidat demòcrata a la reelecció afirma que “no hem de criminalitzar la inversió estrangera. Ha permès que portem una dècada de creixement en comptes d’una de recessió però constatem que és poc diversificada”. I ha deixat clar: “Portem propostes per desincentivar la que sigui especulativa.” I en referència a una proposta de Concòrdia Espot ha afirmat que “una moratòria de 18 mesos seria un sotrac per a la nostra economia”.
El líder demòcrata s’ha mostrat disposat a “canalitzar i orientar la inversió estrangera que realment sigui diversificadora i aporti valor afegit. Per això gravarem aquesta que sigui especulativa, però també fer pagar més a qui vol venir a residir al país. Així es nodriran dos fons: un d’habitatge a preu assequible i un altre per fomentar la diversificació econòmica. El que proposem és aplicar en els seus termes la reforma fiscal que vam aprovar. És el nostre full de ruta. Les finances públiques estan prou sanejades per no incrementar la pressió fiscal dels nostres treballadors i els nostres empresaris”.
Pallarés: “No hem de posar més càrrega fiscal i sí consolidar la reforma fiscal que ja ha passat pel Consell”
Responent a López, Espot ha afirmat que “apujar IGI tindria un impacte en les nostres empreses i en el que paguen la majoria de treballadors. Els aires dels temps van cap aquí (15% impost de societats). Ens cal un sistema harmonitzat per evitar que es doni aquesta sensació. Portem l’agència tributària única -a la qual s’han mostrat els sis candidats d’acord- i els comuns han de fer l’esforç de renunciar aquests impostos i integrar-los a un impost de societats únic”. El candidat taronja ha tocat el crostó a López per ser més radical quant als tributs parroquials.
I és que el candidat de l’aliança socialdemòcrata ha afirmat que “l’eliminació d’impostos comunals” com el de radicació i l’arrendatari. I ha demanat “no barrejar les coses”, referint-se a inversió estrangera i fiscalitat. “La inversió estrangera ajuda a la nostra economia, justament tenim el problema de tràmits, per això proposem un gestor únic per agilitzar la creació de negocis”. La fiscalitat hauria rebut, a parer de López, una penalització per la “inversió especulativa en immobles”.
El líder del PS ha repassat el que ja havia exposat en una compareixença hores abans. Propostes com reduir al 0% l’IGI per a productes alimentaris i bàsics. I a l’1% l’impost sobre els productes de llar i higiene. “Afavorim el consum diari dels ciutadans, a canvi del 5% que aniria a càrrec dels turistes i visitants”, ha remarcat Pere López, que ha insistit una vegada més sobre els impostos comunals: “Cal explicar que hi ha problemes amb la nostra pressió fiscal efectiva. Es paguen més impostos dels que realment surten a les estadístiques.”
HABITATGE, UN ALTRE CAVALL DE BATALLA
El debat s’havia iniciat amb un altre tema clau d’aquestes eleccions: l’habitatge. Les sis forces presents a l’acte han expressat les diferents propostes. Des de Demòcrates, Espot ha argumentat que “hem de tenir una visió oberta i utilitzar totes les palanques al nostre abast”, entre elles aposta de forma clara per “la col·laboració entre sector públic i privat”, com ara “alliberant sòl perquè es puguin fer promocions de pisos a preu assequible”. Ha deixat clar la seva oposició al model de l’aliança socialdemòcrata, a qui ha acusat de voler “intervenir permanentment el mercat”.
Escalé: “Cal limitar la inversió estrangera durant 18 mesos i fer entrar al mercat els pisos buits”
Des de PS SDP +, Pere López ha lamentat que DA “insisteix en els mateixos errors que ens han abocat a la crisi actual”, tot apuntant que “el que cal no és més oferta sinó que aquesta sigui adequada als nostres habitants i això el mercat no ho produeix”. Per això, “cal una actuació decidida des del sector públic i també concertació amb el privat”. Entre altres, ha avançat que “destinarem 80 milions d’euros en quatre anys per crear un parc de pisos públics”.
Com en altres temes, Acció i Liberals han evidenciat un discurs similar al de DA. Judith Pallarés ha avançat la proposta d’arribar a un 35% d’habitatge públic i la intenció de limitar la inversió estrangera en certa forma: “cal que sigui sostenible i que no tingui l’impacte que ha tingut fins ara”. Per la seva banda, Cabanes ha justificat “l’intervencionisme” que s’ha impulsat aquests anys “per fer front a una situació d’emergència”. També ha avançat que es vol crear “un fons d’habitatge que permeti ajudar als propietaris a construir pisos a preu assequible i que hi pugui haver una rendibilitat”.
Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha tornat a defensar amb contundència la necessitat, al seu entendre, de “limitar la inversió estrangera” amb una moratòria de 18 mesos i un sistema posterior de quotes. També entenen que cal “fer entrar al mercat els pisos buits”. Per la seva banda, Montaner ha insistit a “frenar l’especulació” tot fent que “els inversors de fora, en tot cas, comprin pisos de luxe, però que deixin els normals per a la gent del país”. Al seu entendre, “hi ha eines bàsiques com apujar l’ITP o l’impost de plusvàlues a aquests compradors”.
Comentaris (17)