El ‘TriGovern’ reviscola la idea del ‘metro aeri’

Els documents que sustenten el pacte entre Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos fixen la necessitat de fer una auditoria externa per establir la càrrega de treball dels funcionaris

L'ara ministre de Presidència, Jordi Gallardo; el cap de Govern, Xavier Espot; i el president del grup parlamentari de CC, Carles Naudi, el dia que van presentar l'acord.
L'ara ministre de Presidència, Jordi Gallardo; el cap de Govern, Xavier Espot; i el president del grup parlamentari de CC, Carles Naudi, el dia que van presentar l'acord.
La coalició governamental té la idea de tornar a posar sobre la taula, almenys d’estudiar, la possibilitat d’implantar un giny tipus ‘metro aeri’. Així ho estableix un dels documents, en concret el del consens programàtic entre Demòcrates, LIberals i Ciutadans Compromesos, que són la base del pacte tripartit protocol·laritzat davant de notari. L’acord també estableix, per exemple, reduir al màxim el nombre de càrrecs de relació especial o fer fer una auditoria externa per establir la càrrega de treball dels funcionaris. Els documents del pacte els han fet públics aquest dimecres les tres formacions a través de les seves respectives pàgines electròniques i n’han fet difusió per les xarxes socials.

El que s’ha publicitat -donant resposta, d’aquesta manera, al neguit del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que va fer una pregunta en la primera sessió de control al Govern de la legislatura- són els dos documents que al seu dia es van portar davant del notari Isidre Bartumeu. El primer document, més extens, és el que té un calat més de naturalesa política i d’establiment dels mecanismes de funcionament del tripartit. El segon text, un pèl més breu, recull un resum de voluntats programàtiques.

Liberals ha penjat a la seva pàgina web -i n’ha fet difusió per les xarxes socials- el pacte tripartit que al seu dia es va portar al notari, donant resposta així als neguits de Pere López

Del primer dels documents se n’extreu que al cap de quinze dies de la firma d’aquell pacte -que subscriuen Xavier Espot, Jordi Gallardo i Carles Naudi- s’havia d’elaborar un tercer escrit on calia que s’hi definissin les actuacions més immediates a fer. Aquest tercer document no figura entre la documentació publicitada, almenys avui. Certament, els mecanismes de funcionament i la voluntat general del pacte ja van ser exposats en gran mesura en una compareixença conjunta dels tres signataris just abans del debat d’investidura.

S’hi destaquen com a claus l’acord d’associació amb la UE o el futur del sistema de pensions i es ressalta, també, la voluntat de practicar una “política de mà estesa cap a la resta de formacions”, juntament amb “transparència i obertura cap al conjunt de la societat”. El pacte s’assenta sobre cinc suposats grans eixos encara que un es perd pel camí. Eixos que ja es van esmentar al seu dia com la ja esmentada transparència, la participació ciutadana, l’economia de mercat, l’aposta per la societat del coneixement, el desenvolupament de les noves tecnologies o la lluita contra el canvi climàtic.

Si un membre de l’executiu és processat -no sols investigat- per una causa penal o contravé de manera “flagrant”, no sols una miqueta, la Llei de Govern se’l podrà destituir ipso facto 

Com es va esmentar al seu dia, s’estableixen tot un seguit de mecanismes de relació tripartida. Reunions setmanals de coordinació, d’establiment de línies estratègiques comunicatives, una mena de gabinet de crisi configurat pel cap de Govern, Xavier Espot; el ministre de Presidència, Jordi Gallardo; i els presidents dels tres grups parlamentaris que donen suport al Govern… En aquell document s’hi establia el repartiment dels ministeris i les seves funcions, una situació que ja queda obsoleta ara, com que el cap de Govern havia de donar el vistiplau a l’elecció de ministres liberals o de CC i representants d’aquestes dues darreres formacions havien d’avalar també els noms d’elecció demòcrata.

En la pàgina vuitena del document protocol·laritzat número 1 s’hi defineix també com es pot destituir un ministre. I és que, com ja es va dir al seu moment, es fixen els pactes necessaris perquè no hi puguin haver mocions de censura ni, tampoc, qüestions de confiança. Ara, es pot promoure una moció, per exemple, si el cap de Govern fa fora un ministre sense que ho hagin consentit els representants designats pel partit que va nomenar aquell ministre. O sense que hagi estat processat en una causa penal -per tant, ja no s’hi val que sols estigui investigat- o hagi contravingut de manera “flagrant”, és a dir, no només una miqueta, la Llei de Govern.

En aquest primer document també es deixa clar que les tres formacions polítiques es “comprometen a limitar al màxim possible la contractació de personal de relació especial, llevat que sigui necessari per portar a terme convenientment les funcions encomanades al Govern, tot donant preferència a les persones de nacionalitat andorrana en cas d’igual formació i capacitació”.

Eixos programàtics

El segon dels documents, com s’ha dit, identifica suposades coincidències o voluntats programàtiques. S’hi estableixen tretze capítols o epígrafs, tal i com es va dir al seu moment. Transparència i bon govern, participació ciutadana, Justícia, salut, habitatge amb la creació d’un institut específic en la matèria, finances públiques, turisme i comerç amb la pretensió de continuar desenvolupant esdeveniment de gran repercussió per desestacionalitzar; pensions de jubilació amb l’horitzó d’un pacte nacional que en garanteixi la seva sostenibilitat… 

L’executiu a tres bandes manté que suprimirà els càrrecs de relació especial i no farà contractació de personal si no és per a projectes estratègics, per a cossos especials o en relació a concursos en curs

Es dedica també un apartat a medi ambient i transport. I és aquí on es pot llegir que “a mitjà termini i amb la voluntat d’explorar totes les possibilitats existents, en el mac del Pla de Mobilitat Sostenible s’encomanarà un estudi avaluant la viabilitat d’una xarxa de transport públic per cable”. Això és, per tant, compatible, més o menys, amb la idea del metro aeri que durant tants anys el liberal Marc Forné va estar abanderant. També es vol promoure la xarxa de bicicletes elèctriques i ampliar-la. Un capítol a banda es dedica a l’aeroport -en cap cas es parla de l’heliport- i s’hi diu que l’objectiu és continuar treballant amb l’equipament de la Seu com a prioritari però “es considera positiu continuar estudiant la viabilitat d’un aeroport propi en territori andorrà”.

Quant a l’acord amb la UE, que té com no podia ser d’altra manera apartat propi, ja queda clar en el primer dels documents protocol·laritzats que s’hauran de fer estudis d’impacte amb anterioritat a la signatura de l’acord i que caldrà que el poble l’aprovi, en tot cas, en referèndum. En el document programàtic es deixa clar, a banda del referèndum, que s’haurà de mantenir “en tot cas la nostra pròpia política fiscal”. Pel que fa a l’economia, per exemple, es diu que el seu creixement és la base “del manteniment de l’estat del benestar”. Es remarca que cal revisar i agilitzar els processos d’inversió estrangera i s’acaba dient que s’elaborarà una llei específica per als autònoms.

Les formacions governamentals deixen clar que un eventual acord amb la UE haurà de deixar al marge la política fiscal pròpia i que es farà una llei específica per als autònoms

Finalment, també es refereix a la Funció Pública. Es deixa clar que caldrà acceptar allò que hagi dit el Tribunal Constitucional en referència a un recurs que al seu dia també van promoure els consellers liberals i es remarca que si durant el treball d’elaboració de reglaments s’identifiquen qüestions de l’articulat de la llei que és millor canviar, és canviaran. I remarquen que són els professionals de la casa, de l’administració, els qui més han de contribuir, alhora que cal confiar en ells, ha impulsar la pròpia administració i la seva modernització.

El pacte tripartit també estableix el compromís “a no fer noves contractacions a excepció de les necessàries per als cossos especials, les vinculades a concursos de selecció ja en curs, i les que responguin a necessitats per a projectes estratègics del Govern”. I quins són aquests projectes estratègics? Doncs aquells que s’identificaran “durant el transcurs dels tres mesos següents” a la constitució de l’executiu. Finalment, “el Govern es compromet a encarregar els treballs d’una auditoria externa que avaluï les càrregues de treball dels diferents departaments de l’administració, amb l’objectiu d’establir els principis o paràmetres per a la reposició eventual de les vacants o per a noves contractacions”.

Comentaris (5)

Trending