El plenari del Tribunal Superior (TS) ha ordenat a la sala penal de la mateixa instància que torni a redactar la sentència que al seu dia va dictar contra el ginecòleg Gérard Guoarré. La nova resolució del TS haurà de contemplar el pronunciament emès pel Tribunal Europeu dels Drets Humans el mes de gener. En conseqüència, la inhabilitació de per vida que el 2009 va acordar de manera ferma la Justícia andorrana s’haurà de rebaixar fins a un màxim de cinc anys, que és la condemna principal que va dictar al seu dia el TS.
Tot plegat deriva del fet que, com no podia ser d’una altra manera, la sala plenària del TS ha admès el recurs presentat per la representació lletrada de Guoarré. El mes d’abril passat, abans que s’esgotés el termini, el ginecòleg va sol·licitar formalment al president del TS, Joan Manel Abril Campoy, que activés el procediment establert per tal de revisar la sentència que el va inhabilitar de per vida com a metge arran d’haver estat condemnat per haver abusat d’algunes pacients.
Era la primera vegada que es demanava la revisió d’una sentència interna en virtut d’un pronunciament d’Estrasburg. La modificació de la legislació en matèria judicial fa d’un temps ençà que les decisions europees no només tinguin un component gairebé simbòlic: amb la reforma legislativa també es pot sol·licitar que els tribunals interns emetin una nova resolució seguint els dictats d’allò establert per la cort europea. I aquest és el cas.
Estrasburg, entre altres coses, considera que la pena accessòria, que en aquest cas era la inhabilitació, en cap cas pot ser manifestament tan elevada respecte de la pena principal, que Gouarré ja hauria complert amb escreix des del punt de vista dels terminis. En la sentència del mes de gener s’establia una indemnització de 12.000 euros per danys i perjudicis i el pagament, a càrrec de l’Estat andorrà, de 14.250 euros més per despeses judicials.
Rehabilitació moral i ‘reputacional’
Ara el Tribunal Superior haurà de tornar a redactar la sentència, en virtut de la qual, Gouarré podria tornar a sol·licitar donar-se alta com a facultatiu. No és clar hores d’ara que aquest procés es dugui a terme. Les fonts consultades han assegurat que el ginecòleg pretén una rehabilitació moral i netejar tant com sigui possible la seva reputació.
El que sembla pràcticament descartat és que el metge demani una indemnització per danys i perjudicis o pel lucre cessant, sempre tenint en compte que, molt probablement, el nou termini inhabilitant que establirà la nova sentència ja estaria complert de fa un temps i de llavors ençà el ginecòleg ja hauria pogut treballar. Davant Estrasburg es va plantejar la petició d’una compensació econòmica. Però ara no serà el cas.
Més enllà de l’interès específic i personal de l’interessat, hi ha una expectació que va molt més enllà en ser, aquesta, i com ja s’ha dit, la primera vegada que es revisa internament una decisió ja dictada amb anterioritat a partir d’un pronunciament posterior del Tribunal Europeu. Per tant, totes les resolucions que es van dictant marquen el camí procedimental a seguir a partir d’ara. Els juristes del país estan molt al cas dels passos que es van donant des del punt de vista processal.
Comentaris