El Tribunal de Corts ordena que es processi el cònsol menor d'Escaldes per calumniar l'empresari Ramon Canut

El Tribunal de Corts ordena que es processi el cònsol menor d\'Escaldes per calumniar l\'empresari Ramon Canut
El Tribunal de Corts ordena que es processi el cònsol menor d\'Escaldes per calumniar l\'empresari Ramon Canut

El Tribunal de Corts ha ordenat a la Batllia que, en lloc d’arxivar, com pretenia, la investigació d’un cas pel qual, presumptament, el cònsol menor d’Escaldes, Marc Calvet, hauria pogut calumniar, injuriar i difamar l’empresari i exconseller general Ramon Canut, que continuï la instrucció de l’afer tot obrint el sumari pertinent i processant el polític. La decisió adoptada per la magistrada Concepció Barón ha estat notificada recentment tot i que va ser presa el 23 de desembre. La magistrada considera que hi ha prou indicis per pensar que Calvet hauria pogut ser l’autor d’un comentari anònim que, penjat en la versió digital d’un diari de referència del país, difamava Canut, a qui se’l considerava, entre altres coses, “corrupte”.

El comentari va aparèixer publicat durant unes hores el 17 de juny del 2013, en ple enfrontament entre el comú d’Escaldes i un grup d’empresaris, d’entre els quals Canut n’era un dels meus significatius, pel fet de transformar l’avinguda Carlemany en un vial per a vianants. Després de dur a terme diversos passos procedimentals una vegada l’exconseller general i hoteler va interposar una querella criminal contra el mitjà on havia aparegut el missatge, finalment es va concloure que la IP (la matrícula) de la línia telemàtica a través de la qual s’havia connectat a Internet l’ordinador des d’on, suposadament, es va escriure el comentari estava vinculada a la línia telefònica del despatx professional -al marge de la política, que quedi clar- de Calvet. 

El cònsol escaldenc sempre ha negat l’autoria de l’escrit i, de fet per això, ja no va voler arribar a un acord de conciliació un cop la querella es va ampliar contra ell atès que ja hi havia un possible sospitós una vegada identificada la IP i el titular de la línia telefònica. Calvet va explicar que la ‘wifi’  que permetia la connexió era oberta i, per tant, d’un ampli accés. No obstant això, les indagacions tècniques fetes van permetre evidenciar el contrari: la xarxa era d’accés restringit i calia un mot clau per poder-hi accedir. No obstant, Calvet també hauria explicat que de la contrasenya en disposava molta gent, tant clients del despatx professional del cònsol (és arquitecte) com, també, clients d’un bar ubicat als baixos del mateix edifici on hi té Marc Calvet l’oficina d’arquitectura. 

Alguns testimonis -l’encausat va posar sobre la taula una vintena de noms- van assegurar, però, que a la mateixa hora que teòricament s’havia publicat el comentari, Calvet era amb ells i fora del despatx. De tot plegat, i tal i com reflecteix l’aute judicial ara dictat, en va resultar que “practicada la instrucció consistent majoritàriament en la declaració del querellat i de diversos testimonis amb ell vinculats, el batlle instructor conclogué la investigació de manera provisional en considerar que ens indicis existents no permeten imputar a cap persona determinada com l’autor material dels delictes investigats” amb la qual cosa es va decretar “el sobreseïment provisional de les actuacions fins que l’aparició de noves dades permetin la continuació”.

L’aute d’arxiu provisional es va dictar l’1 de setembre passat. Pocs dies després, els assessors legals de Canut van recórrer contra la decisió de la Batllia considerant que hi havia elements suficients -manifesta animadversió entre l’empresari i el cònsol; tot de detalls molt concrets que es deien al comentari; i la IP vinculada al telèfon de Calvet- per prosseguir investigant l’afer. La fiscalia es va oposar a la pretensió del querellant i donava per bona la decisió de la Batllia d’arxivar les diligències prèvies que s’havien obert al seu dia.

Motivació

Tot i l’oposició del ministeri públic, el Tribunal de Corts considera que els indicis racionals hi són, com a mínim, per incoar sumari i, per tant, investigar més i processar el reelegit cònsol escaldenc. Manté la magistrada en el seu aute que “hagut compte que la instrucció practicada ha permès comprovar que la referida adreça IP utilitzada per l’emissor del missatge és associada al telèfon del despatx professional del querellat que si bé no determina de manera indubitada l’autor -som encara en fase de diligències prèvies-, si restringeix de manera significativa el cercle de possibles autors”. També explica que “la connexió a Internet per una xarxa Wifi pot ser inicialment oberta o tancada. I si bé en un primer moment el querellat assenyalà la primera opció, el cert és que s’ha constatat que era mitjançant contrasenya”. I hi afegeix que “sigui en el primer supòsit o en el segon, el cercle és igualment reduït si ens atenem a la natura dels fets denunciats i, en particular, al text literal del comunicat”.

També deixa clar la magistrada que ha acceptat el recurs del querellant i ha revocat la decisió de la batlle instructora, que “la testifical practicada correspon tota ella a persones directament vinculades amb el querellat i que, aquest, malgrat haver estat interrogat tenint ple coneixement de la querella presentada i, a més, haver intentat sense èxit l’acte de conciliació previ, no declara allò que després ha vingut mantenint, que era fora del despatx al moment que es va fer el missatge calumniós, fet, però, que sols podria ser determinant si es pogués afirmar, sense cap mena de dubte, la simultaneïtat entre l’hora d’emissió del missatge i l’hora de publicació a la pàgina web, el que sembla no succeeix sinó més aviat tot el contrari, com pot conèixer tot aquell usuari que fa ús de la paraula en els diferents fòrums oberts que hi ha a la xarxa”.

Per tot plegat, “posats en relació tots aquests elements exposats, sent l’anàlisi dels requisits i suficiència de la prova indiciaris pròpies de la resolució final, procedeix estimar el recurs formulat i revocar l’aute de sobreseïment dictat, ordenant la incoació de sumari i el processament del querellat pels delictes reclamats per la part querellant”. I els presumptes delictes que se citen en la querella són injúries, calúmnia i difamació fetes amb publicitat.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.