El 'treball' de Meritxell Mateu a BPA esquitxa la CASS, Alcobé, Saboya, Martí, Hinojosa i Missé

La fins la setmana passada consellera general de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu feia valer el seu càrrec per mirar d’aconseguir informació confidencial de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Intentava obtenir dades per al projecte que interessava a Banca Privada d’Andorra (BPA) i que es treballava amb la multinacional asseguradora Allianz. Mateu, com tantes altres vegades, intervenia “out of records”. Una expressió que tot sovint usava en els seus correus electrònics i que evidencia que la seva tasca era de ‘lobbysta’, d’influenciadora, sempre d’amagatotis, per provar de facilitar els canvis legislatius que es necessitaven al Principat per poder crear un nou règim d’assalariats destinat únicament i estrictament per a treballadors expatriats.

Mateu no dubtava en contactar ja fos amb interlocutors seus dins la CASS -com ve a assenyalar un correu electrònic al qual ha tingut accés l’Altaveu- o ja fos amb membres del Govern com el llavors titular d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, o el conseller general i company de bancada Xavier Montané. I com revela ‘El Triangle’ aquest dimarts, Alcobé hauria intervingut en el projecte davant els intermediaris d’Allianz en qualitat de ministre, com així queda clar també en alguns dels correus als quals l’Altaveu també ha pogut tenir accés. De tot plegat sembla clar que l’ara titular d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions estava al corrent de la tasca que desenvolupava Mateu i, en conseqüència, l’executiu n’estava poc o molt al corrent.

Alcobé, que abans de ser ministre va tenir un intens lligam professional amb BPA, hauria estat l’enllaç amb l’exconsellera perquè aquesta pogués ‘feinejar’ per al banc ara en vies de desaparició. El titular llavors d’Economia i Territori era un dels abanderats del procés d’obertura econòmica, en el marc del qual es treballava el projecte amb Allianz. Per això també estaven al corrent de tot plegat -que no necessàriament del paper desenvolupat exactament per Mateu- el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya; el responsable dels Projectes Estratègics del Govern i avui secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé; i el director d’Economia i avui màxim responsable del departament de Tributs i Fronteres i president de l’AREB, Albert Hinojosa. Fins i tot la criticada empresa Monitor Group va participar dels treballs preparatoris d’un projecte que no va reeixir únicament i estrictament per l’oposició de la directora general de la CASS, Joaquima Sol.

I és justament a la CASS a la qui Meritxell Mateu havia de demanar les dades relatives al nombre de temporers iberoamericans que feien estada al país així com al salari que percebien. Mateu tant servia per aconseguir informació sensible com per mirar de passar el missatge al grup parlamentari i al seu entorn de com n’era d’important modificar la llei per poder fer realitat aquell projecte. De fet, el Govern també l’avalava més enllà de l’interès que hi pogués tenir BPA. Tenir les dades del número de treballadors iberoamericans que feien estada al Principat no era una cosa menor. Era necessari en el marc dels treballs preparatoris per firmar la Convenció Iberoamericana de la Seguretat Social. Com demostren els correus electrònics, hi havia tota la intenció de firmar aquell pacte per molt que ara el cap de Govern, Toni Martí, digui el contrari.

Des de Meritxell Mateu als seus interlocutors com el ministre Alcobé o Albert Hinojosa de forma oficial -escriuen des de les seves adreces personals que ostentaven atenent el càrrec que tenien en aquell moment- també a persones que responsablement intervenien en el projecte tots donen per fet tant la prompta signatura de la convenció esmentada com d’un memoràndum d’entesa amb Allianz i una altra companyia que participava de tot l’operatiu per fer possible el règim especial d’assalariat per als treballadors expatriats. A BPA li convenia per als seus empleats a Panamà.

Tal i com remarca ‘El Triangle’ , “el més inquietant” que evidencien els documents -com ja ho deixaven entreveure també els correus electrònics publicats la setmana passada- és el coneixement precís que tenia la consellera dimissionària de tot el que es movia. De les decisions que s’anaven adoptant també al Govern. De fet, per exemple, el 25 de juliol passen encara no sis hores entre que Jordi Alcobé envia un mail al responsable del projecte d’Allianz a França, Loïc Bertrand, informant-lo que Toni Martí li respondria la carta d’intencions per tirar endavant el projecte i que Meritxell Mateu informa als seus interlocutors del banc però també de les empreses participants en els treballs que el missatge ha estat tramès.

Contra el que ha dit Martí aquest dimarts, sembla clar que el Govern havia decidit firmar la Convenció Iberoamericana de la Seguretat Social. El pas s’havia de materialitzar el novembre del 2012 en la Cimera Iberoamericana que se celebrava a Cadis aquell any. Mateu estava al cas d’aquella circumstància, el ministeri d’Afers Exteriors ho tenia tot apunt perquè Gilbert Saboya pogués estampar la firma allí on calgués i l’exparlamentària un altre cop sabia si la feina s’alentia perquè Missé estava de viatge de noces o si era millor "no forçar la màquina" per tal que el Govern no s’empipés i trenqués les cartes com aquest dimarts ha acabat dient Toni Martí.

¿Va acabar apretant massa Mateu, BPA o qui fos? No se sap. El que sí que és clar és que Meritxell Mateu va percebre 48.000 euros en vuit pagues trimestrals de sis mil euros que li van ser transferits al seu compte des d’un compte de la societat Landstreet que controlava l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. La ‘inversió’ no va servir pas al banc perquè el projecte no va acabar reeixint. Els motius exactes, el cap de Govern, en seu parlamentària va assegurar dimarts de la setmana passada que no té cap problema en documentar-los. Toni Martí va assegurar que posaria a disposició dels parlamentaris tot el ‘dossier Allianz’. ¿Amb tots els correus electrònics inclosos?